Abd-ar-Razzaq al-Maymandí

Abd al-Razzak al-Maymandi (Abd al-Razzak Abu l-Fath ibn Ahmad ibn Hasan al-Maymandi) (segle XI) fou un visir gaznèvida de la meitat del segle XI. Era fill del visir del sultans Mahmud ben Sebuktegin (998-1030) i Masud I ben Mahmud (1030-1040) Shams al-Kofat Ahmad ibn Hasan al-Maymandi. La família Maymandi va servir als gaznèvides durant almenys tres generacions, i el seu nebot Abu Naṣr (o Abu l-Muayyid) Mansur ibn Said ibn Aḥmad ibn Ḥasan fou ministre de guerra del sultà Ibrahim ben Masud (1059-1099). Les dates de les vides de tots ells són desconegudes.

Abd al-Razzak va començar la seva carrera segurament als darrers anys de Mahmud de Gazni, prop del 1030, però en aquell temps el seu pare va caure en desgràcia i no va recuperar el favor fins que el sultà següent, Masud I ben Mahmud, va arribar al tron (1030); llavors el seu pare i ell mateix, que havien estat empresonats a Nandana al Panjab, foren alliberats (1031). Formà part de l'administració de Masud I i és esmentat diversos cops pel historiador Bayahki.

Va participar en la batalla de Dandakan contra els seljúcides on els gaznèvides van patir una greu derrota de la que de fet ja no es van recuperar. Sota el que aviat fou successor de Masud I, Mawdud ben Masud (1041-1048) va arribar al lloc més alt de l'administració i fou nomenat tercer visir i darrer visir. Va servir set anys fins a la mort de Mawdud (1048 o potser desembre del 1049). Va deposar als seus dos successors Masud II ben Mawdud i Ali ben Masud que van mostrar signes de incompetència i als que no va deixar governar més de tres o quatre setmanes; avançat 1049 segons la data tradicional o el 24 de gener del 1050 segons el historiador Ibn Baba Kashani, va proclamar a Abd al-Rashid ben Mahmud, que havia estat empresonat pel seu pare a Mandes, i al que havia fet alliberar per portar al tron.

Sota el nou sultà va exercir segurament també com a visir ja que no n'apareix cap més esmentat. El regnat de Abd al-Rashid no fou llarg i a la seva mort el 1052 o 1053, i després de la breu usurpació del turc Toghril (40 dies fins que fou assassinat), va servir també ben segur sota el següent sultà sultà Farrukhzad ben Masud (1052-1059) encara que no com a visir.

Al final del regnat d'aquest va ser la font dels esdeveniment del temps del seu pare per al historiador Bayhaki. No se sap quan va morir però fou en temps del sultà Ibrahim ben Masud (1059-1099)