Abrek

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Zelimkhan Guixmazukàiev (1872-1913), un dels abrek llegendàris de Txetxènia

Abrek (en rus: Абре́к, en txetxè: Обарг) és el terme que s'ha utilitzat al nord del Caucas per referir-se a bandits o bandolers muntanyencs, que acostumen a portar una vida solitària, criminal i d'enfrontament a l'autoritat. Desde la Guerra del Caucas, la figura dels abrek forma part del folklore idealitzat dels muntanyencs que rebutgen el colonialisme rus a la regió.[1] Abans, se'ls havia descrit com persones que abandonaven la família i tots els seus cercles socials, i eren temuts.[2] Així, la connotació de la paraula pot ser diferent en les diferents llengües de la zona. Si bé s'ha utilitzat de manera més aviat pejorativa en rus com a sinònim de lladre, pels txetxens o inguixos el significat evoca més el caràcter venjador, i pels circassians i karatxais la valentia.[3] L'origen lingüístic del terme seria irànic, i normalment es cita la paraula osseta abræg, popularment lladre, però que el lingüíststa Vassili Abàiev defineix com a "persona que és a l'exili degut a un crim".[4] Abàiev diu que abræg provindria de l'antiga paraula aparak, més propera als conceptes de bandit i vagabund.[5] La mitificació del nord del Caucas per part de la literatura russa,[6] també va visibilitzar l'univers feréstec i lliure dels abrek en obres de Puixkin (El presoner del Caucas, Germans bandolers),[7] Lérmontov (Un heroi del nostre temps) i Tolstoi (El presoner del Caucas, Els cosacs).[nota 1] Els últims abrek txetxens lluitaren contra els soviètics en insurreccions i actes de guerrilla des dels anys 20 fins el començament de la Segona Guerra Mundial. Es considera que Khasukha Magomadov, abatut el 1976, fou l'últim abrek.[8]

Notes[modifica]

  1. Ep! Una incursió d'abreks que galopen per l'estepa! Però no em fan por i segueixo endavant: tinc un fusell, sóc jove i fort Tolstoi, Lev. Els cosacs. Un relat del Caucas.. Proa, 2015. ISBN 978-84-7588-590-2 [Consulta: 30 abril 2020]. 

Referències[modifica]

  1. Mühlfried, Florian. Mistrust: Ethnographic Approximations. Verlag, 2018. ISBN 9783732839230 [Consulta: 28 abril 2020]. 
  2. Gould, Rebecca R. «The Abrek in Chechen Folklore» (pdf) (en anglès). Amirani: Journal of the International Caucasological Research Institute, 14/15, 2006, pàg. 37-46.
  3. Córdoba, David. «La Paraula Clau: Abrek» (podcast, mp3), 06-09-2016. [Consulta: 29 abril 2020].
  4. Abàiev, Vassili I. Istoriko-ètimologičeskij slovar' osetinskogo âzyka (en rus). Moskva, 1958. ISBN 9785020278622 [Consulta: 29 abril 2020]. 
  5. Burbank, Jane. Russian Empire: Space, People, Power, 1700-1930. Indiana University Press, 2007, p. 245-247. ISBN 9780253219114 [Consulta: 29 abril 2020]. 
  6. Nazaryan, Alexander «Blood and Tragedy: The Caucasus in the Literary Imagination» (en anglès). The New Yorker, 19-04-2013 [Consulta: 30 abril 2020].
  7. Creus, Berta «Alexandr Serguèievitx Puixkin». Visat, abril 2009 [Consulta: 30 abril 2020].
  8. Jaimoukha, Amjad M. The Chechens: A Handbook.. Psychology Press, 2005, p. 147. ISBN 9780415323284 [Consulta: 28 abril 2020].