Abric Agut
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| Entitat territorial administrativa | Capellades (Anoia)  | |||
| ||||
| Història | ||||
| Tipus | Jaciment arqueològic | |||
| Període | mosterià | |||
| Primera menció escrita | 1896 | |||
L’Abric Agut és un jaciment prehistòric al cingle del Capelló al municipi de Capellades, entre les coves de Zulueta i la del Sellarès. En un primer moment se li va atribuir una cronologia pertanyent al paleolític mitjà, però en les darreres investigacions s'ha catalogat dins el mesolític a partir de les datacions radiomètriques, els estudis antracològics, els tipus de restes de fauna i les característiques de les restes lítiques, pròpies d'aquest període.
Va ser descobert l'any 1909 i va ser excavat per Amador Romaní durant els anys 1910 i 1914. No es van reprendre les excavacions fins a l'any 1976 per part de L. Freeman, E. Ripoll i H. de Lumley [1] Posteriorment, l'any 1985 es va dur a terme una altra intervenció dins el projecte de recerca Abric Romaní- Cingles del Capelló i unes darreres intervencions als anys 1999 i 2001, dins el mateix projecte.[2]
Troballes arqueològiques
A les primeres intervencions fetes per Romaní es va excavar una trinxera de 5x6,5 m. a l'àrea central del jaciment. S'hi van trobar restes lítiques que es van atribuir al Mosterià per similitud amb les trobades a l'Abric Romaní i també quatre molars humans. Als anys 50 i 60 H. De Lumley i E. Ripoll van revisar les troballes. Van catalogar les restes lítiques dins la categoria de Mosterià denticulat i van fer el primer estudi de dents humanes, concloent que aquests pertanyien a neandertals.
A la intervenció de l'any 1976 es va excavar una altra àrea del jaciment, fent un estudi paleoclimàtic. Segons l'estratigrafia, el període del jaciment corresponia a un període interglacial o interesatadial de la glaciació würmiana. Se segueix catalogant al jaciment com pertanyent al paleolític mitjà, a partir de la lítica mosteriana, però s'hi van trobar restes poc comuns d'aquest període, com una gran presència de restes de conill algunes d'elles amb traces de consum humà.
A les intervencions dutes a terme en els anys 1999 i 2001 es va excavar una àrea de 35 m2. Les unitats arqueològiques documentades presentaves una minsa quantitat de restes, entre les quals es destaca el predomini de les restes faunístiques de conill, fet poc habitual en jaciments mosterians, i una representació més reduïda d'altres espècies com el cérvol, la cabra, la tortuga i el llop.[3]
Els estudis antracològics demostren també un patró poc habitual en aquest període. Hi ha una absència de pi (pràcticament l'única espècie representada a l'Abric Romaní en aquesta època) i la presència d'una gran varietat de tàxons com Hedera sp., Prunus sp. i Juniperus sp., entre altres.[4] Quant a la indústria lítica hi destaca l'ús del sílex, seguit de la calcària, trobant-se altres materials com el quars, el granit o el gres, menys representats. La restes lítiques són producte d'una talla bifacial, amb predomini de denticulats i amb nuclis molt reduïts, fet que indica un aprofitament màxim d'aquests.
L'estudi de l'estratigrafia i les datacions radiomètriques realitzades durant aquestes dues intervencions va comportar una reelaboració del discurs sobre la cronologia del jaciment. Les datacions radiomètriques van donar un resultat d'entre 11 ka cal BP i 9 ka cal BP, situant al jaciment dins el Mesolític i no pas al Paleolític Mitjà. Això va tenir sentit en funció d'algunes de les incoherències en les restes arqueològiques, esmentades anteriorment. Finalment, la indústria lítica es va redefinir atribuint-la al grup mesolític macrolític o també anomenat d'oscles i denticulats.[4]
Vegeu també
Enllaços externs
Referències
- ↑ González Echegaray, J «Le Paleolithique inferieur et moyen en Espagne». Prehistoire d'Europe. Jerôme Millon [Grenoble], 6, 1998.
- ↑ Bartrolí, R «Darrers treballs de recerca i adequació a l'Abric Romaní i a la Cinglera del Capelló. El parc prehistòric de Capellades (Anoia)». Tribuna d'Arqueologia, 2006, pàg. 35-57.
- ↑ Vaquero, M «El Abric Agut (Capellades, Barcelona) y el Mesolítico de muescas y denticulados en el noreste de la Península». Do Epipaleolitico ao Calcolitico na Peninsula Iberica. Actas do IV congresso de arqueologia peninsular, 2006, pàg. 113-126.
- ↑ 4,0 4,1 Bartroli, R «Darrers treballs de recerca i adequació a l'Abric Romaní i a la Cinglera del Capelló. El parc prehistòric de Capellades (Anoia)». Tribuna d'Arqueologia, 2006, pàg. 35-57.
Bibliografia
- ALLUÉ, E. (2003). Memòria de l'excavació arqueològica d'urgència a l'Abric Agut (Capellades, Anoia). Agost de 2001. Mem.Núm. 3961
- BARTROLÍ, R.; CARBONELL, E.; VAQUERO, M. (2006) "Darrers treballs de recerca i adequació a l'Abric Romaní i a la Cinglera del Capelló. El parc prehistòric de Capellades (Anoia)". A: Tribuna d'Arqueologia 2006. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2007, 35-57
- CAMPILLO, D. [et al.] (1999) "Materiales paleolíticos y fragmento craneal humano de Agut-Romaní en la colección Vidal del Museu d'Arqueologia de Barcelona”. Complutum, 10, 25-46
- CANAL, J.; CARBONELL, E. (1989) "Abric Agut (Capellades, Anoia)". A: Catalunya Paleolític. Girona: Patronat Francesc Eiximenis.
- CARBONELL ROURE, E.; MORA TORCAL, R. (1985). Memòria de l'excavació d'urgència de l'abric Agut i Consagració (Capellades, Anoia). Mem.Núm. 214
- CARBONELL, E., VAQUERO, M. (2000)"Los yacimientos paleolíticos del Abric Romaní y el Abric Agut (Capellades, Barcelona): Replica a Campillo et alii". Complutum, 11, 29-34.
- VAQUERO, M. [et al.].(2001) "Abric Agut (Capellades, Anoia)". A: Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). La Garriga: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura,.25-26. Preactes
- VAQUERO, M. (2007). “Darreres intervencions arqueològiques a la Cinglera del Capelló (Capellades, Anoia)”. AAG, 15, 67-83