Vés al contingut

Abu-l-Àhwas Man ibn Sumàdih

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAbu-l-Àhwas Man ibn Sumàdih
Biografia
Naixement1010 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort1052 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (41/42 anys)
Família
PareAbu Yahya Muhammad ibn Ahmad Ibn Sumadih Modifica el valor a Wikidata

Abu-l-Àhwas (o Abu-l-Abbàs) Man ibn Sumàdih at-Tujibí (àrab: أبو الأحوص (o أبو العباس) معن بن صمادح التجيبي, Abū l-Aḥwaṣ (o Abū l-ʿAbbās) Maʿn b. Ṣumādiḥ at-Tujībī) (?, 1010 - ?, 1052) fou governador i després el primer sobirà de la dinastia sumadíhida de l'emirat d'Al-Mariyya (Almería).

Era fill del general Abu-Yahya Muhàmmad ibn Àhmad ibn Sumàdih. El 1028 l'emir d'Almèria Khayran va morir i el va succeir un oficial eslau de nom Abu-l-Qàssim Zuhayr, governador de Múrcia, vencent l'oposició d'un altre oficial eslau de nom Mussal·lam a Oriola. El nou emir va cedir Xativa al rei Abd-al-Aziz de València i va governar a la resta que incloïa a més d'Almería, Oriola i Múrcia, les comarques d'Alzira, Lorca, Alacant, Albacete, Chinchilla i Jaén. Va arribar a exercir influència a Còrdova el 1034. Però a Múrcia es van rebel·lar els tahírides de Múrcia, i a Lorca el Banu Labbun eren quasi independents. Va reconèixer com a sobirans als hammúdides i es va negar a sotmetre's al fals califa Hixam II proclamat pels abbàdides sevillans. Va morir el 1038 en lluita contra els granadins del rei Badis ibn Habús, que donava suport al partit amazic, a la batalla d'al-Bunt. Llavors els almeriencs es van sotmetre al rei de València Abd-al-Aziz ibn Abi-Àmir. Aquest va nomenar governador d'Almèria a Abu-l-Àhwas Man ibn Sumàdih, d'il·lustre llinatge doncs pertanyia a la família dels tugibites establerta a la zona de l'Ebre al segle viii, que estava casat amb una germana del rei. Vers 1041/1042 es va revoltar i es va declarar independent seguint el seu exemple del governador Abu-Bakr Àhmad ibn Tàhir de Múrcia.

Va morir el 1051 i el va succeir el seu fill Muhàmmad ibn Man ibn Sumadih al-Mútassim

Bibliografia

[modifica]
  • J. Lirola Delgado, volum 5 de la "Biblioteca de al-Andalus".