Abu-l-Hàssan Alí ibn Sad

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Abu-l-Hàssan Alí ibn Sad conegut a les cròniques cristianes com Muley Hacen, fou un rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada, fill de Sad ibn Ali, al que va enderrocar l'agost de 1464 i es va proclamar rei.

Tenia el suport dels Abencerrajes. El 1470 va reprimir una revolta del seu germà Muhàmmad ibn Sad conegut com al-Zaghal (el Valent), a Màlaga, que havia tingut el suport dels Abecerrajes. Des de llavors va estar enemistat amb aquestos i els va combatre.

El 1482 hi va haver lluites amb Castella per la possessió de Castellar de Santisteban en que els musulmans foren rebutjats i els castellans en el contraatac van ocupar l'estratègica Alhama (al-Hamma, febrer de 1482); Muley Hacen va tractar de recuperar-la però els seus intents no van reeixir. Els Abencerrajes, i el poderós i influent Yússuf ibn Kumaixa (Abencomixa) es va revoltar llavors i van proclamar rei a Boabdil el Noi (Abu Abd Al·lah Muhàmmad), el fill d'Abu-l-Hàssan Alí,[1] a Guadix, avançant cap a Granada. Davant l'atac castellà a Loja el pare i el fill van pactar una treva i el rei va marxar a Loja on va derrotar i rebutjar als cristians (meitat de juliol) i els va empaitar fins a Riofrío i es va apoderar de Cañete, però fou altre cop rebutjat a Alhama. Boabdil no va respectar la treva i va arribar a Zahara (26 de desembre) i va aprofitar la situació per entrar a Granada proclamant-se rei (Muhàmmad XII). Muley Hacen es va establir llavors a Màlaga on va rebre el suport del seu germà Muhàmmad al-Zaghal i dominant la part oriental amb Almeria (mentre Boabdil dominava la part occidental amb Ronda, i fins a Granada i Guadix).

Muley Hacen va combatre amb els castellans que havien envaït el seu territori als que els seus general Ridwan Venegas i Abu-l-Qàssim van derrotar a l'Axarquía, la comarca a l'est de Màlaga (els castellans estaven manats per Alonso de Cardenas). Boabdil per emular el triomf del seu pare i guanyar suport entre la població, va fer un temerari atac contra Lucena (a mig camí entre Granada i Sevilla) amb 1500 cavallers i 700 infants i va assetjar la ciutat però van arribar reforços manats pel comte de Cabra que van derrotar als granadins i van fer presoner a Boabdil (23 d'abril de 1483) i van derrotar a les restes de l'exèrcit a la Plana de Marín González. Llavors Muley Hacen va poder retornar a Granada on fou reconegut novament.

La reina Aixa va negociar amb Castella l'alliberament del seu fill a canvi de ser vassall de Castella, pagar un tribut de dotze mil dobles d'or anuals i alliberar a tres mil captius cristians, i a més permetre el pas lliure d'exèrcits cristians per les seves terres per combatre a Muley Hacen i a al-Zaghal. Els castellans el van alliberar i es va presentar a Granada on els Abencerrajes van organitzar la revolta; es va combatre durant dos dos dies i finalment es va arribar a un acord: Muley Hacen conservava el tron a Granada però cedia Almeria a Boabdil com a rei.

El 1484 va lluitar contra els castellans a la riba del Lopera sent derrotat i els castellans van passar a l'ofensiva i en els següents mesos van ocupar Alhabar, Cambil (després de 12 dies de setge), Coín i Ronda, si bé finalment foren rebutjats a Moclín.

No se saben ben bé les causes per les quals Muley Hacen fou apartat del poder el 1485: es diu que era molt vell i estava ceg o que va tenir un atac cerebral que el va deixar mig paralitzat. Fos com fos el seu germà Muhàmmad XIII al-Zaghal fou proclamat rei. Muley Hacen fou enviat a Almuñécar i més tard a Salobreña on va morir no gaire temps després.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Quan va esclatar el conflicte amb els Abencerrajes, Boabdil i la seva mare la reina Aixa van prendre partit per aquestos, i en canvi la favorita del rei, Zoraida o Soraya es decantava per l'altre partit, els zeyrites; durant els tumults populars que van seguir per protestar per la pèrdua d'Alhama, Muley Hacen, va ordenar empresonar-lo juntament amb Aixa, però el príncep va poder fugir a Guadix

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]