Abutiu
  | |
| Tipus | gos |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | mascle |
| Mort | 2280 aC |
| Família | |
| Família | Dinastia VI d'Egipte |
| Abutiu en jeroglífics | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
Abutiu ˁbw tjw Nom i transliteració segons Reisner | |||||||
El gos egipci Abutiu (AFI: ʔ-bwit-ʔew), a vegades transcrit com a Abuwtiyuw[1] (mort abans del 2280 aC),[2] és un dels animals domèstics més antics dels quals s'ha conservat el nom. Es creu que fou un gos guardià reial que visqué durant la Dinastia VI (2345-2181 aC) i fou inhumat a la Necròpolis de Guiza en una cerimònia sumptuosa per ordre d'un faraó desconegut.
L'octubre del 1935, l'egiptòleg George A. Reisner descobrí una làpida que detallava els obsequis que el faraó havia ofert per al funeral d'Abutiu. Sembla que la làpida formava part de les restes incorporades a l'estructura d'una mastaba de la Dinastia VI després de l'enderrocament de la capella funerària de l'amo d'Abutiu, que probablement havia estat la seva ubicació original. La tauleta, feta de pedra calcària blanca, mesura 54,2 × 28,2 × 23,2 cm i la seva inscripció consisteix en deu columnes de jeroglífics separades per línies verticals.
Sembla que Abutiu era un llebrer, una raça de gos caçador de fesomia lleugera semblant a un llebrer anglès, amb les orelles erectes i la cua arrissada. La tomba en la qual es descobrí la seva tauleta es troba al Cementiri G2100 del Camp Occidental de Guiza, a prop de la cara occidental de la Gran Piràmide de Guiza (Piràmide de Kheops).
Context[modifica]
Heròdot comenta que a l'antiga Pèrsia els gossos eren animals protegits[3] i molt apreciats durant la seva vida.[4] Fonts de l'antiga Grècia indiquen que a l'antic Egipte els gossos eren tractats amb el mateix respecte que a Pèrsia, car sovint eren momificats i inhumats a les tombes familiars després de la seva mort.[4][5][6] Els antics egipcis i altres pobles de l'Orient Pròxim creien que els gossos eren animals espirituals, igual que els humans, i que «sovint [estaven] associats a determinades deïtats i els poders que exerceixen».[7] Algunes de les necròpolis de les primeres dinasties contenen tombes de gossos, juntament amb dones i servidors de la casa reial.[8] El cementiri d'Ascaló, al Districte del Sud d'Israel és possiblement el cementiri caní més ben documentat del món antic, però s'han trobat multituds de mòmies canines a molts jaciments d'arreu d'Egipte, incloent-hi Roda (Alt Egipte),[9] Tebes, Abidos i prop de Maghagha.[7]
Els antics egipcis momificaven moltes espècies i animals, des de gats i gaseles fins a cocodrils, babuïns i ocells.[10][11][12] En general, moltes espècies d'animals es consumien com a aliment després de la seva mort, però és molt improbable que fos el cas dels gossos.[13] Les radiografies de gossos exhumats del món antic han revelat que el procés de momificació incloïa embolicar els ossos embalsamats amb benes i posar-los dins una estàtua de fusta d'Anubis, el déu de cap de xacal associat a la momificació i el més enllà en la religió de l'antic Egipte.[13]
Descobriment[modifica]
L'única font coneguda que documenta l'existència d'Abutiu és una làpida que podria haver vingut de la capella funerària del seu amo.[14] Sembla que la tauleta formava part de les restes reutilitzades per construir una nova tomba, una mastaba de la Dinastia VI, cap al 2280 aC, després de l'enderrocament de la capella.[1][2] Fou descoberta el 13 d'octubre del 1935 per l'egiptòleg George A. Reisner, en el marc d'una expedició conjunta de la Universitat Harvard i el Museu de Belles Arts de Boston, i retirada de la necròpolis quatre dies més tard.[15][16][17][18]
La troballa fou registrada pel fotògraf principal de l'expedició, Mohammedani Ibrahim, que prengué més de 9.321 imatges de gran format en plaques de vidre durant les expedicions de Reisner.[19][20] Actualment, la tauleta es conserva al Museu Egipci del Caire (número d'inventari JE 67573).[21]
No s'ha trobat ni la tomba ni la mòmia del gos.[22] La tomba on es descobrí la tauleta es troba al Cementiri G2100 del Camp Occidental de Guiza, a prop de la cara occidental de la Gran Piràmide de Guiza (Piràmide de Kheops).[23][24] La tauleta, feta de pedra calcària blanca, mesura 54,2 × 28,2 × 23,2 cm i la seva inscripció consisteix en deu columnes de jeroglífics separades per línies verticals. Es pot veure part d'una corretja al cantó superior dret, cosa que suggereix que la tauleta mostrava Abutiu amb el seu amo.[22]
El text de la inscripció, traduït per Reisner, descriu els obsequis oferts pel faraó en ocasió del funeral d'Abutiu:
| « | El gos que feia de guardià de sa Majestat, Abutiu és el seu nom. Sa Majestat manà que fos enterrat [ceremonialment i] que se li donés un taüt del tresor reial, grans quantitats de lli fi [i] encens. Sa Majestat [també] li oferí un ungüent perfumat i [ordenà] que les colles de pedrers li construïssin una tomba. Sa Majestat ho feu perquè ell [el gos] pogués ser Honrat [davant del gran déu, Anubis].[25] | » |
Interpretació[modifica]
A l'antic Egipte era habitual enterrar els gossos, però Abutiu fou inhumat en una cerimònia particularment sumptuosa, honor que normalment es reservava a les persones de classe alta. Els obsequis del faraó suggereixen que el cadàver d'Abutiu fou momificat, com se solia fer amb els humans en aquell període, sota la creença que la seva inhumació cerimonial facilitaria el pas del ka del difunt al més enllà.[26]
No s'han trobat imatges d'Abutiu, però el text s'hi refereix com a Ṯsm (tesem), una raça de gos de caça semblant al llebrer anglès que tenia les orelles erectes i la cua arrissada. Els tesems apareixen en il·lustracions predinàstiques, cosa que en fa una de les races de gossos més antigues conegudes, i continuaren sortint en imatges al llarg de la història de l'antic Egipte.[26] Segons Reisner, el nom Abutiu no es pot traduir completament, però conjecturà que bw (bu) és una onomatopeia del lladruc d'un gos, car és un component lèxic que sovint forma part de noms de gossos de l'antic Egipte.[26] Edward C. Martin Jr. sosté que el nom significa ‘d'orelles puntegudes’, hipòtesi que encaixaria amb la descripció del tesem.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Reisner, 1936, p. 96.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Martin, 1997, p. 104.
- ↑ Cavendish, 2010, p. 138.
- ↑ 4,0 4,1 Hastings, 2001, p. 512.
- ↑ Teeter, 2011, p. 8.
- ↑ Hinkler, 2006, p. 33.
- ↑ 7,0 7,1 Morey, 2010, p. 182.
- ↑ Spence 2008, p. 23.
- ↑ Gardner Wilkinson, 1837, p. 33.
- ↑ Velde i Dijk, 1997, p. 56.
- ↑ Detweiler, 2004, p. 170.
- ↑ Lucas, 2003, p. 349.
- ↑ 13,0 13,1 Ikram, 2005, p. 24.
- ↑ Reisner, 1936, p. 97-98.
- ↑ Hayes, 1990, p. 65.
- ↑ Zahradnik, 2009, p. 207.
- ↑ G2188 Y.
- ↑ G2188.
- ↑ Fotos: Abutiu.
- ↑ Ragovin, 2007.
- ↑ «Ancient History Basics» (en anglès). Programa Telemachus de Mentorització sobre la Història Antiga, Departament d'Història Antiga, Facultat d'Art de la Universitat de Macquarie. [Consulta: 21 octubre 2012].[Enllaç no actiu]
- ↑ 22,0 22,1 Reisner, 1936, p. 96-97.
- ↑ Miller, 2012, p. 154.
- ↑ Leach, 1961, p. 283.
- ↑ Reisner, 1936, p. 97.
- ↑ 26,0 26,1 26,2 Reisner, 1936, p. 99.
Bibliografia[modifica]
- Cavendish. Ancient Egypt and the Near East: An Illustrated History (en anglès). Marshall Cavendish, 2010. ISBN 978-0-7614-7934-5.
- Detweiler, Laurie. Old Testament and Ancient Egypt Teacher's Manual (en anglès). Veritas Press, gener 2004. ISBN 978-1-932168-28-0.
- «G 2188 Y» (en anglès). Giza Diary, 1935, 13-10-1935. Arxivat de l'original el 12 de gener 2013. [Consulta: 14 octubre 2012].
- «G 2188» (en anglès). Giza Diary, 1935, 17-10-1935. Arxivat de l'original el 13 de gener 2013. [Consulta: 14 octubre 2012].
- Gardner Wilkinson, Sir John. Manners and Customs of the Ancient Egyptians (en anglès), 1837.
- Hastings, James. Encyclopaedia of Religion and Ethics: Algonquins-Art (en anglès). Elibron.com, Octubre 2001. ISBN 978-1-4021-9433-7.
- Hayes, William Christopher. The Scepter of Egypt: From the Earliest Times to the End of the Middle Kingdom (en anglès). Metropolitan Museum of Art, 1990. ISBN 978-0-87099-190-5.
- Hinkler. Discover Ancient Egypt (en anglès). Hinkler Books, Penton Overseas, Inc, 1 febrer 2006. ISBN 978-1-74157-524-8.
- Ikram, Salima. Divine Creatures: Animal Mummies In Ancient Egypt (en anglès). American Univ in Cairo Press, 2005. ISBN 978-977-424-858-0.
- Leach, Maria. God Had A Dog: Folklore of the Dog (en anglès). Rutgers University Press, 1961, p. 283.
- Lucas, A. Ancient Egyptian Materials and Industries (en anglès). Kessinger Publishing, 1 abril 2003. ISBN 978-0-7661-5141-3 [Consulta: 24 novembre 2015]. Arxivat 25 de novembre 2015 a Wayback Machine.
- Martin, Edward C., Jr.. Dr. Johnson's Apple Orchard: The Story of America's First Pet Cemetery (en anglès). Hartsdale Canine Cemetery, 1997. ISBN 978-0-9659266-0-7.
- Miller, Steven. Dogs in Australian Art (en anglès). Wakefield Press, 17 febrer 2012. ISBN 978-1-74305-017-0.
- Morey, Darcy F. Dogs: Domestication and the Development of a Social Bond (en anglès). Cambridge University Press, 12 abril 2010. ISBN 978-0-521-76006-5.
- «Photos: Abutiu» (en anglès). The Giza Archives. Museu de Belles Arts de Boston. Arxivat de l'original el 12 de gener 2013. [Consulta: 14 octubre 2012].
- Morey, Darcy F. Dogs: Domestication and the Development of a Social Bond (en anglès). Cambridge University Press, 12 abril 2010. ISBN 978-0-521-76006-5.
- «Photos: Abutiu» (en anglès). The Giza Archives. Museu de Belles Arts de Boston. Arxivat de l'original el 12 de gener 2013. [Consulta: 14 octubre 2012].
- Ragovin, Helene «Finding the Pharaohs» (en anglès). Tufts Magazine, Spring 2007. Arxivat de l'original el 26 de juliol 2009 [Consulta: 14 octubre 2012].
- Reisner, George Andrew «The Dog Which Was Honored by the King of Upper and Lower Egypt» (en anglès). Bulletin of the Museum of Fine Arts [Boston], 34, 206, desembre 1936, pàg. 96-99.
- Spence, Lewis. Myths & Legends of Ancient Egypt (en anglès). Wildside Press, agost 2008. ISBN 978-1-4344-7391-2.
- Teeter, Emily. Religion and Ritual in Ancient Egypt. Cambridge University Press, 13 juny 2011. ISBN 978-0-521-84855-8.
- Velde, Herman te; Dijk, Jacobus van. Essays on Ancient Egypt in Honour of Herman Te Velde (en anglès). BRILL, 1997. ISBN 978-90-5693-014-1.
- Zahradnik, Eveline. Der Hund als geliebtes Haustier im Alten Ägypten anhand von bildlichen, schriftlichen und archäologischen Quellen: Altes und Mittleres Reich (en alemany). Pro Business, 2009. ISBN 978-3-86805-408-8.
