Adalbert de Magdeburg
|
Per a altres significats, vegeu «Adalbert de Praga». |
 Gravat de 1830  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Adalbertus c. 910 Lorena (França) |
| Mort | 20 juny 981 (70/71 anys) Zscherben (Alemanya) (en)  |
| Sepultura | Catedral de Magdeburg (Saxònia-Anhalt) |
| 1r Arquebisbe catòlic | |
| 1r octubre 968 – 20 juny 981 – Giselher von Magdeburg → Diòcesi: Roman Catholic Archdiocese of Magdeburg (en) | |
 Abat Imperial Abbey of Wissembourg (en) | |
| 966 – 968 | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | monjo (959–961), historiador, amanuense, sacerdot catòlic, missioner |
| Alumnes | Adalbert de Praga |
| Orde religiós | Benedictins |
| bisbe i confessor; Apòstol dels eslaus | |
| Celebració | Església Catòlica Romana, Església ortodoxa, anglicanisme |
| Pelegrinatge | Catedral de Magdeburg |
| Festivitat | 20 de juny |
| Iconografia | Com a bisbe |
| Altres | |
| Títol | Príncep-bisbe |
Adalbert de Magdeburg (Lorena, ca. 910 - Geusa, Saxònia-Anhalt, Alemanya, 20 de juny de 981), fou el primer arquebisbe de Magdeburg (Saxònia-Anhalt), apòstol dels eslaus i els russos. És venerat com a sant per diferents confessions cristianes.
Biografia
[modifica]Cap al 950, Adalbert treballava amb l'arquebisbe Brunó de Colònia, germà petit de l'emperador Otó I. En 953, ja era al servei del rei, i en 958 o 959, ingressà al monestir benedictí de Sant Maximi de Trèveris.
Recomanat per l'arquebisbe Guillem de Magúncia, Otó envià Adalbert en 961 en missió d'evangelització a la Rus de Kíev, ja que la regent Olga, convertida al cristianisme a Constantinoble en 957, li ho havia demanat.
A Kíev, però, ell fill d'Olga, Sviatoslav I, que era pagà, havia pres el poder i va ordenar massacrar la missió quan arribava a Rússia; Adalbert n'escapà per poc. Va tornar a Magúncia 962 i hi escrigué la continuació de la crònica universal de Reginó de Prüm, entre els anys 907 i 967.
En 966, Otó I el nomenà abat de Wissembourg (Alsàcia). Va adoptar la reforma monàstica a l'abadia de Gorze. En 967, acompanyà Otó a Itàlia, on fou coronat emperador. El papa Joan XIII confirmà la fundació del bisbat de Magdeburg al sínode de Ravenna l'abril de 967, i el 18 d'octubre de 968 Adalbert esdevingué el primer bisbe titular de Magdeburg, amb la missió d'evangelitzar els eslaus de més enllà de l'Elba.[1] Com a base de les missions evangelitzadores, des de Magdeburg, Adalbert fundà les diòcesis de Naumburg, Meissen, Merseburg, Brandenburg, Havelberg i Poznań (Polònia).
El 968 fundà una escola catedralícia a Magdeburg, on estudià a partir de 972 el futur santAdalbert de Praga. Morí el 20 de juny de 981, i fou sebollit a la catedral de Magdeburg. Fou canonitzat i la seva festivitat és el 20 de juny.