Adel Xa Afxar

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAdel Xa Afxar
Coin of the Afsharid shah Adel Shah, struck at the Mashhad mint.jpg
Nom original (fa) عادل شاه افشار
Biografia
Naixement 1719
Khorasan
Mort 20 maig 1749 (29/30 anys)
Meixad
Lloc d'enterrament Meixad
  Xa 

19 juny 1747 – 6 juliol 1748
← Nàdir-Xah AfxarEbrahim Afshar Tradueix →
Religió Islam
Activitat
Ocupació Governant
Família
Família Dinastia afxàrida
Cònjuge Princess Ketevan of Kakheti Tradueix
Pare Ebrahim Khan Tradueix

Escut d'armes Adel Xa Afxar
Modifica les dades a Wikidata

Adil-Xah Afxar (mort 1749) fou el títol reial d'Ali Quli-Khan (1747-1748), nebot i successor de Nàdir-Xah.

El seu pare era Ibrahim Khan, germà gran de Nadir. Ali Kuli Khan fou nomenat governador de Mashad el 1737 i aquell mateix any es va casar amb Kethewan, filla del rei Teimuraz II de Kartli. Tres anys després es va casar també amb una filla d'Abu l-Fayz, khan de Bukharà. El 1743 va fer una expedició de càstig contra els yazidis de Kurdistan i contra els uzbeks i karakalpaks de Khwarizm (Khivà) el 1745. El 1747 fou enviat a Sistan per sufocar una revolta però es va unir als rebels i l'abril de 1747 va ocupar Herat; els kurds de Kabushan (Kuchan) també es van aixecar al seu favor i quan Nader anava a reprimir la revolta fou assassinat per un grup dels seus oficials que van oferir la corona a Ali Kuli Khan, el qual va acceptar, es va dirigir a Mashad i va agafar el nom d'Adel Shah (Rei Just); llavors va enviar una força a la fortalesa de Kalat on va fer matar a tota la descendència de Nadir Shah excepte el net Shahrok de 14 anys.

El 6 de juliol de 1747 es va coronar i va proclamar una amnistia fiscal de tres anys, distribuint també regals. Encara que era urgent anar a Isfahan per assegurar el poder a la part occidental, hi va enviar al seu germà Ibrahim Mirza, i ell va restar a Mashad amb el seu favorit el georgià Sohrāb Khan, que era força impopular. A la tardor va reprimir als kurds de Kabushan que no volien proporcionar gra per fer front a les necessitats del seu exèrcit i la seva capital; al retorn de l'expedició contra els kurds va executar a alguns dels seus oficials acusats de conspiració. A final d'any es va dirigir a l'oest, però es va aturar cinc mesos al Mazanderan intentar dominar als qadjars revoltats sota Muhammad Hasan Khan; va fer presoner al fill del cap rebel, el futur Agha Muhammad Khan i el va fer castrar; finalment va seguir camí cap a Isfahan, enviant per davant a Sorhab Khan.

Ibrahim Mirza havia consolidat el seu poder i quan va arribar Sohran Khan el va fer matar. Decidit a usurpar el tron del seu germà, va marxar cap al nord per unir-se a les forces del sardar (governador) de l'Azerbaidjan Amir Arslan Khan. Adel Shah, que era al Gilan, va sortir d'aquesta província i va posar les seves forces, que eren superiors en nombre, entre els dos exèrcits rebels en un lloc entre Zandjan i Sultaniya. El juny de 1748 Ibrahim va avançar i els oficials d'Adel Shah el van abandonar. El xa va fugir a Teheran, però el governador local el va fer presoner i el va entregar al seu germà que el va fer cegar. Ibrahim es va proclamar xa a Tabriz al cap de sis mesos però mentre a Mashad era proclamat Shahrukh per una junta militar.

Ibrahim Miraza (ara Ibrahim-Xah Afxar) va seguir la sort del seu germà, ja que fou derrotat a l'estiu del 1749 prop de Semnan i fou cegat i enviat carregat de cadenes a Mashad acompanyat del seu germà Ali Kuli Khan. Ibrahim va morir just arribar i Adel Shah fou sotmès a tortura fins a la mort.

Bibliografia[modifica]

  • L. Lockhart, Nadir Shah, Londres, 1938