Adolf Tobler

Adolf Tobler

(1904)
Biografia
Naixement	24 maig 1835 Hirzel (Suïssa)
Mort	18 març 1910 (74 anys) Berlín (Alemanya)
Sepultura	Cementiri Memorial del Kaiser Wilhelm
Formació	Universitat de Bonn Universitat de Zúric
Activitat
Ocupació	lingüista, romanista, professor d'universitat, filòleg, escriptor
Ocupador	Universitat Humboldt de Berlín
Membre de	Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues (associat estranger) (1909–1910) Acadèmia de les Ciències de Torí (1891–) Acadèmia Bavaresa de Ciències Reial Societat d'Arts i Ciències de Göteborg Acadèmia Prussiana de les Ciències
Professors	Friedrich Christian Diez i Nikolaus Delius

Adolf Tobler (Hirzel, cantó de Zúric, Suïssa, 24 de maig de 1835 – Berlín, 18 de març de 1910) va ser un lingüista i filòleg suís, originari de la Suïssa alemànica.

Vida

Tobler va fer estudis universitaris a Zúric i a Bonn, on fou deixeble del gran romanista Friedrich Christian Diez, que l'influí decisivament, i on es feu amic de Gaston Paris, amistat que duraria tota la vida. Fou professor d'escola i d'institut a Suïssa i defensà la tesi doctoral sobre un tema de la conjugació romànica a Zúric el 1857; després, la tesi d'habilitació el 1867 a la Universitat de Berna. El 1867 fou cridat a la Universitat de Berlin, on desenvoluparia tota la seva carrera acadèmica fins a la fi. Fou rector de la Universitat el curs 1890-1891.

Obra

Tobler fou editor de nombrosos textos del francès antic i de l'occità antic. Com a lingüista es dedicà sobretot a la sintaxi històrica. Va publicar els cinc volums dels "Vermischte Beiträge zur französischen Grammatik" entre 1886 i 1908.

Va idear alhora (tot i que de manera independent) amb Adolf Mussafia la llei que porta els seus noms, la llei Tobler-Mussafia que indica que en les llengües romàniques un pronom àton no pot iniciar una frase.

Durant la seva vida havia recollit materials lexicogràfics de cara a l'elaboració d'un diccionari del francès antic. A la seva mort, el diccionari fou finalment publicat per Erhard Lommatzsch: l'Altfranzösisches Wörterbuch (1925--). La conclusió total del diccionari no es feu fins a 2008 per Hans Helmut Christmann (11 volums).

Obres

• Darstellung der lateinischen Conjugation und ihrer romanischen Gestaltung: Nebst einigen Bemerkungen zum provenzalischen Alexanderliede (1857)
• Gedichte von Jehan de Condet nach der casanatensischen Handschrift (1860)
• Aus der Chanson de geste von Auberi nach einer vaticanischen Handschrift (1870)
• Li dis dou vrai aniel. Die Parabel von dem ächten Ringe, Französische Dichtung des dreizehnten Jahrhunderts, aus einer Pariser Handschrift zum ersten Mal herausgegeben (1871)
• Vom französischen Versbau alter und neuer Zeit. Zusammenstellung der Anfangsgründe (1880) (versió francesa de 1885, amb un pròleg de Gaston Paris)
• Vermischte Beiträge zur französischen Grammatik (1886-1912)

Bibliografia

• Franz Lebsanft i Ursula Bähler, Adolf Tobler (1835-1910) I i II, in: Ursula Bähler, Richard Traschler, Portraits de médiévistes suisses (1850-2000): une profession au fil du temps, Ginebra, Droz, 2009, p. 61-139 (amb una foto)
• Henri Omont, Éloge funèbre de M. Adolf Tobler, correspondant étranger de l'Académie. In: Comptes rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres 54/2 (1910), pp. 128-129

Enllaços externs

• Doris Jakubec, Tobler, Adolf, in: Diccionari històric de Suïssa (consultable en francès, italià i alemany)
• Pàgina dels rectors de la Universitat de Berlin