Adrien-François Servais

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAdrien-François Servais

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 juny 1807 Modifica el valor a Wikidata
Halle (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 novembre 1866 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Villa Servais (Bèlgica) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
SepulturaHalle Communal Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Catedràtic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatBèlgica Bèlgica
Activitat
OcupacióCompositor, violoncel·lista
OcupadorConservatori reial de Brussel·les Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsCorneille (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
AlumnesVictor de Mirecki Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVioloncel Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsJoseph Servais (en) Tradueix, François Servais, Zofia Servais (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsCyprien Godebski (gendre) Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 7bca14c7-eb44-4bcf-aa10-af9492e1298c Discogs: 3060894 IMSLP: Category:Servais,_Adrien-François Modifica el valor a Wikidata

Adrien-François Servais (Halle, 6 de juny de 1807 - 22 de novembre de 1866) fou un violoncel·lista i compositor belga.

Vil·la Servais a Halle

Va rebre les primeres lliçons del seu pare, el qual també era músic, i després entrà al Conservatori de Brussel·les, on fou deixeble de Platel. Donà el seu primer concert a París, amb gran èxit, i per consell de Fétis emprengué un viatge per Europa, i de 1834 a 1848 visità Anglaterra, Suècia, Alemanya i Rússia, mereixent que se l'anomenés el Paganini del violoncel.

El 1848 fou nomenat professor d'aquest instrument en el Conservatori de Brussel·les, on tingué entre altres alumnes l'Ernest De Munck en Lange i en[1] José Parada y Barreto.[2]

Va adoptar en François Servais (1846-1901) que fou escriptor i músic.

Va compondre 3 concerts i 16 fantasies per a violoncel i piano, i violí i violoncel.

El seu fill[modifica]

El seu fill Joseph (Halle, 1850-1885), fou deixeble del seu pare i també es dedicà al violoncel. Després de fer diversos viatges com a concertista, el 1869 entrà en l'orquestra de l'Òpera de Weimar i, finalment, fou professor de violoncel del Conservatori de Brussel·les, on entre d'altres alumnes tingué a Edward Jacobs i, al napolità Ottavio Di Picolellis.[3]

Bibliografia[modifica]

Wikimedia Commons logo A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Adrien-François Servais
  • François, Peter. De familie Servais en het muziekleven in Halle & Europa (La família Servais i la vida musical a Halle i Europa (en neerlandès). Halle: Zuidwestbrabants Museum Halle, 2004. 
  • Enciclopèdia Espasa Volum núm. 55, pàg. 631 (ISBN 84-239-4555-3)
  1. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 29, pàg. 627 (ISBN 84-239-4529-4)
  2. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 41, pàg. 1173 (ISBN 84-239-4541-3)
  3. «DE PICCOLELLIS in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 29 desembre 2020].