Afroamericans estatunidencs al Regne Unit
  | |
| Tipus | ètnia i migració humana |
|---|---|
| Població total | 197.355 (2011) |
| Llengua | anglès britànic, anglès dels Estats Units i llengua castellana als Estats Units d'Amèrica |
| Geografia | |
| Estat | Estats Units d'Amèrica |
Els afroamericans estatunidencs del Regne Unit són els afroamericans dels Estats Units que han esdevingut residents o ciutadans britànics, així com els estudiants i els treballadors temporals. La primera comunitat d'afroamericans estaunidencs important que es va establir al Regne Unit fou la formada pels soldats que van col·laborar amb l'exèrcit britànic a la Guerra d'Independència dels Estats Units.
Les regions que tenen població significativa d'afroamericans són Londres, East Anglia i el Sud-est d'Anglaterra.
Les llengües que parlen són l'anglès (britànic, americà) i l'anglès vernacle afraomericà.
Les principals religions que professen els afroamericans del Regne Unit són cristianes protestants, sobretot el baptisme i el pentecostalisme.
Les immigracions d'afroamericans estatunidencs després de la Guerra d'Independència Americana[modifica]
La immigració al Regne Unit d'afroamericans dels actuals Estats Units va començar d'hora, als finals del segle xviii.[1] Molts van anar al Regne Unit després que no aconseguissin defensar els drets de la Corona Britànica a la Guerra d'Independència dels Estats Units. Als anys 70 del segle xvii La revolució va començar La Revolució a les tretze colònies americanes. Els britànics van prometre la llibertat als esclaus que lluitessin a favor dels seus interessos.[2] A aquella època, els afroamericans eren un 20% de la població de les colònies estatunidenques britàniques,[3] i l'exèrcit britànic va comptar amb 30.000 afroamericans. El regiment més important fou els Black Pioneers, que estigueren sota les ordres del General Sir Henry Clinton.[4] Els afroamericans foren majoria en l'exèrcit britànic. Els afroamericans que van lluitar en contra dels britànics eren coneguts com els Black Patriots.[5]
La Comissió Britànica-Americana va identificar els negres que havien ajudat els britànics i se'ls va donar "certificats de llibertat", signats pel General Birch o el General Musgrave. Els que van escollir emigrar foren evacuats en vaixell.[1] Això va causar que entre 75.000 i 100.000 afroamericans van emigrar dels Estats Units cap a Nova Escòcia, les Bahames, Jamaica i Sierra Leone, llocs en els que van emergir comunitats d'afroamericans lliures.[6][5][7] Per assegurar-se de què només tinguessin el certificat de llibertat als que havien participat a favor dels anglesos, es va apuntar el nom de tots els negres i de si eren esclaus o lliures, al Llibre dels Negres.[1] entre 400 i 1000 afroamericans van emigrar a Londres, als quals, posteriorment, se'ls va donar el títol de Partidaris Negres pel seu servei a favor de l'exèrcit britànic i van formar el cor d'una primerenca comunitat negre britànica.[5][7]
Notables britànics amb ancestres o lligams afroamericans[modifica]
- Alvin Hall, economista, autor i presentador.
- Damon Buffini, Executiu-Cap de la companyia Permira
- Ric Lewis, Executiu-cap de CLM Delivery Partner
- Ron Brooks, Executiu-cap de CLM Delivery Partner
- Colonel Tye, Comandant de les Brigades Negres del Segle XVII
- Sinitta, actriu i cantant
- Chaka Khan, cantant
- Errol Barnett, periodista, corresponsal
- Ira Frederick Aldridge, actor
- Dina Carroll, cantant
- Slash,guitarrista dels Velvet Revolver guitarist i els Guns N' Roses
- Oona King, política, parlamentària del Partit Laborista.
- Clint Holmes, cantautor i cantant
- Romina Johnson, cantant italiana resident a Londres
- Marsha Hunt, model, cantant, actriu i novelista
- Sheila Ferguson, cantant
- Olaudah Equiano, líder polític (disputed,[8] but modern evidence suggests South Carolina, USA as his birthplace)
- Bonnie Greer, crític literari i dramaturg
- Reginald D. Hunter, comediant
- Eddie Johnson, futbolista
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Who were the Black Loyalists?». Nova Scotia Museum. Arxivat de l'original el 2007-10-24. [Consulta: 14 juliol 2008].
- ↑ «Home Page». American Revolution. [Consulta: 14 juliol 2008].
- ↑ «Home Page». Black Loyalists. [Consulta: 14 juliol 2008].
- ↑ «New status for a black pioneer». Black History Month. MSNBC, 11-02-2005 [Consulta: 14 juliol 2008].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Walker, James W. S.. The Black Loyalists: In Search for a Promised Land in Nova Scotia 1783 - 1870. Africana Pub.Co, desembre 1976. ISBN 0841902658 [Consulta: 14 juliol 2008].
- ↑ «African Americans in Early American Military History». Colorado College. Arxivat de l'original el 2008-07-04. [Consulta: 14 juliol 2008].
- ↑ 7,0 7,1 Blythe, Bob. «The Odyssey of the Black Loyalists». The Unfinished Revolution. National Park Service. [Consulta: 14 juliol 2008].
- ↑ «Olaudah Equiano». Encyclopedia Britannica. [Consulta: 13 juliol 2008].