Afzèlia africana

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuAfzèlia africana
Afzelia africana Modifica el valor a Wikidata
Afzelia africana MHNT.BOT.2004.0.227.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 VU-ca.svg
Vulnerable
UICN33032 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFabales
FamíliaFabaceae
TribuAfzelieae
GènereAfzelia
EspècieAfzelia africana Modifica el valor a Wikidata
Sm., 1798

Afzelia africana és una espècie d'arbre pertanyent a la família de les lleguminoses. Es troba a Benín, Burkina Faso, Camerun, República Centreafricana, Txad, República Democràtica del Congo, Costa d'Ivori, Ghana, Guinea, Guinea-Bissau, Mali, Níger, Nigèria, Senegal, Sierra Leone, Sudan, Togo i Uganda. El seu nom comercial més usat és Doussie, el nom procedeix de Camerun i abasta diverses Afzelia.[1]

Llegum

Descripció i usos[modifica]

Els arbres madurs creixen entre 6 i 20 m d'alçada. Són apreciats per la seua fusta de qualitat, l'escorça, que té molts usos medicinals, i les fulles riques en nitrogen que enriqueixen el sòl.[2]

La seua fusta s'emprava antigament per a la construcció naval. S'ha trobat un vaixell del segle ix enfonsat enfront de l'illa de Belitung (Indonèsia) el buc del qual era fet de fusta d'Afzelia africana.[3] Té la fibra recta i el gra mitjà, amb dipòsits grocs a les vetes que poden donar lloc a taques. Té un pes específic de 0,750. La seua durabilitat és excel·lent i s'usa per a mobiliari, fusteria d'exterior i interior, ebenisteria, ponts, cubes i productes químics. També és excel·lent per a parquet.[4] El duramen es considera resistent als tèrmits.[5]

Hàbitat[modifica]

Es troba entre roques als boscos amb Combretum collinum, Combretum molle i Annona senegalensis, als vessants rocosos, roca nua, prades arbrades, barrancs, grans bancs de riu, bosc de galeria, també a la terra seca; sòls al·luvials; esquerdes i als boscos humits, etc.

Taxonomia[modifica]

L'Afzelia africana fou descrita per James Edward Smith el 1798.[6][7]

Sinonímia
  • Intsia africana (Sm. ExPers.) Kuntze (1891)
  • Pahudia africana (Sm. ExPers.) Prain[8]

Referències[modifica]

  1. Fusta comercial del món: Àfrica. Luis García Esteba et al. Madrid. 1990. Pàg. 25.
  2. «Afzelia africana Pers. [family Leguminosae-Caesalpinioideae» (en anglès). JSTOR, 19-08-2007. [Consulta: 7 desembre 2019].
  3. Allen James Fromherz. Gulf in World History: Arabian, Persian and Global Connections. Edinburgh University Press, 31 juliol 2018, p. 314–. ISBN 978-1-4744-3068-5. 
  4. García Esteban, Luís. Maderas comerciales de Africa (en castellà). Madrid: Aitim, 1990, p. 107. ISBN 9788487381058. 
  5. Martin Jacobson. Insecticides from Plants, a Review of the Literature, 1954-1971. Agricultural Research Service, United States Department of Agriculture, 1975, p. 42–. 
  6. Smith, James Edward Transactions of the Linnean Society of London, IV, 1798, pàg. 221.
  7. «Afzelia africana». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 29 juliol 2014].
  8. «Afzelia africana». Conservatorio y Jardín Botánico de Ginebra: Flora africana. [Consulta: 21 juny 2010].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Afzèlia africana

Bibliografia[modifica]

  • African Regional Workshop (Conservation & Sustainable Management of Trees, Zimbabwe) 1998. Afzelia africana. 2006 IUCN Llista Vermella d'Espècies Amenaçades. 20 d'agost de 2007.

Vegeu també[modifica]