Agave potatorum
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Vulnerable | |
| UICN | 115690109 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asparagales |
| Família | Asparagaceae |
| Gènere | Agave |
| Espècie | Agave potatorum Zucc.[1] |
Agave potatorum, és una espècie de planta fanerògama. petita i atractiva pertanyent a la família Agavaceae. Curiosament en valenciá a part d'atzavara se li deia fil i agulla, almenys el 1576 segons l'obra en llatí editada a Amberes, per Carolus Clusius on diu textualment: "Valentini fil i agulla vocabant".[2] Ho recullen també Gaspar Escolano a la seva obra el 1610,[3] John Parkinson al 1640.[4] i Gaspard Bauhin al 1634.
Distribució[modifica]
Agave potatorum és nativa de les zones desèrtiques parcials de Mèxic, des de Puebla fins al sud d'Oaxaca.
Descripció[modifica]
Agave potatorum creix com una roseta basal de 30 a 80 fulles planes amb forma d'espàtules de fins 25 cm de llarg i amb una vora de serrells curts i afilats, amb espines fosques que acaba en una agulla de fins a 4 cm de llarg. Les fulles són de color blanc platejat, amb la carn de color lila amb una decoloració de verd a rosat a les puntes. La tija floral pot ser des de 2,5 fins a 5 m de llarg quan està completament desenvolupada amb pàl·lides flors verdes i grogues.
Taxonomia[modifica]
Agave atrovirens va ser descrita per Joseph Gerhard Zuccarini i publicada a Nova Acta Physico-medica Academiae Caesareae Leopoldino-Carolinae Naturae Curiosorum Exhibentia Ephemerides sive Observationes Historias et Experimenta 16(2): 674–675. 1833.[5]
Agave: nom genèric que va ser donat a conèixer científicament el 1753 pel naturalista suec Carl von Linné, qui el va prendre del grec Agavos. En la mitologia grega, Ágave era una mènade filla de Cadmo, rei de Tebes que, al capdavant d'una munió de Bacants, va assassinar al seu fill Penteu, successor de Cadme en el tron. La paraula agave al·ludeix, doncs, a alguna cosa admirable o noble.[6]
Potatorum: epítet
- Agave amoena Lem. ex Jacobi
- Agave auricantha Baker
- Agave elegans Salm-Dyck
- Agave latifolia Karw. ex Salm-Dyck
- Agave pulchra Salm-Dyck
- Agave quadrata Lem.
- Agave saundersii Hook.f.
- Agave schnittspahnii Jacobi
- Agave scolymus Karw. ex Salm-Dyck
- Agave verschaffeltii Lem. ex Jacobi
- Agave verschaffeltii Lem.[7]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Agave potatorum Zucc.». International Plant Names Index, 22-10-2009. [Consulta: 2 desembre 2012].
- ↑ Germà Colon. Actes del quart Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Basilea, 22-27 de març de 1976. L'Abadia de Montserrat, 1 gener 1977, p. 26–. ISBN 978-84-7202-153-2.
- ↑ Gaspar Escolano. Decada primera de la historia de la insigne y coronada ciudad y reyno de Valencia, por el licenciado Gaspar Escolano ..., 1: contiene esta decada cvriosas generalidades de España y la historia de Valencia hasta el rey don Pedro hijo del reydon Iayme el Conquistador. por Pedro Patricio Mey, 1610, p. 1–.
- ↑ John Parkinson. Theatrum Botanicum: the Theater of Plants. Or, an Herball of a Large Extent ... Collected by the Many Yeares Travaile, Industry, and Experience in this Subject, by John Parkinson ... Tho. Cotes, 1640, p. 151–.
- ↑ «Agave potatorum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 16 octubre 2012].
- ↑ García-Mendoza, A. J. (2012). México, país de magueyes. Suplemento "La Jornada del campo". La Jornada, sábado 18 de febrero de 2012, no. 53, p. 4. Versión electrónica: Artículo sobre los distintos tipos de magueyes o mezcales o agaves
- ↑ «The Plant List: A Working List of All Plant Species».
Bibliografia[modifica]
- The Complete Encyclopedia of Succulents by Zdenek Jezek and Libor Kunte
- Bailey, L.H. & E.Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, New York.
- CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. México. CONABIO, Mexico City.
- Gentry, H. S. 1982. Agaves Cont. N. Amer. i–xiv, 1-670. The University of Arizona Press, Tucson.
