Agira

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaAgira
Aggira (scn) modifica
Agira(EN)01-Sicilia.jpg
modifica

Localització
Map of comune of Agira (province of Enna, region Sicily, Italy).svg modifica
 37° 39′ 00″ N, 14° 31′ 00″ E / 37.65°N,14.5167°E / 37.65; 14.5167
EstatItàlia
Regió amb Estatut EspecialSicília
Lliure consorci comunalConsòrci Liure de Comunas d'Enna (oc) Tradueix modifica

CapitalAgira modifica
Població
Total8.222 (2018) modifica
• Densitat50,11 hab/km²
Geografia
Superfície164,08 km² modifica
Altitud650 m modifica
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal94011 modifica
Fus horari
Prefix telefònic0935 modifica
Identificador ISTAT086001 modifica
Codi del cadastre d'ItàliaA070 modifica
Altres

Lloc webcomune.agira.en.it modifica
Localització d'Agira

Agira (sicilià Aggira) és un municipi italià, dins de la província d'Enna. L'any 2007 tenia 8.358 habitants. Limita amb els municipis d'Assoro, Castel di Judica (CT), Catenanuova, Enna, Gagliano Castelferrato, Nissoria, Ramacca (CT) i Regalbuto.

Història[modifica]

Agurion (llatí Agyrium) fou una ciutat de l'interior de Sicília a uns 30km d'Enna. Fou poblada per sículs.

El 404 aC apareix per primer cop; era governada per un rei de nom Agyris, aliat de Dionís de Siracusa. En els anys següents va dominar les ciutats veïnes i va esdevenir l'estat més poderós de l'illa després de Siracusa i va arribar a tenir uns 20.000 habitants. El 392 aC, envaïda pel cartaginès Magó, va continuar aliada a Dionis.

Després desapareix de la història fins al 339 aC quan estava governada pel tirà Apol·loniades, enderrocat per Timoleó, que va annexar la ciutat als dominis siracusans.

Més tard fou sotmesa a Phintias d'Agrigent, del que fou de les primeres a alliberar-se. Pocs anys després era aliada de Hieró II rei de Siracusa que li va concedir la meitat del territori que havia estat d'Ameselum.

Durant la dominació romana era una ciutat pròspera segons Ciceró gràcies a la seva riquesa en moresc, que donava feina a 250 grangers, però que per les exaccions dels pretors es van reduir a 80. Plini el vell la qualifica de ciutat estipendiària (tributària).

A l'època cristiana a l'església de Sant Felip hi havia un altar miraculós, que va donar nom a la ciutat actual, Filippo d'Argiró D'aquesta ciutat fou nadiu Diodor de Sicília (Diodorus Siculus)

Evolució demogràfica[modifica]

Administració[modifica]

Llista d'alcaldes
Període Identitat Partit
2008- Gaetano Giunta Llista cívica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agira