Iolau

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula personatgeIolau
Hercules and Iolaus mosaic - Anzio Nymphaeum.jpg
Iolau (esquerra) i Heracles, mosaic del segle I trobat a Roma.
Tipus personatge de la mitologia grega
Dades personals
Sexe home
Família
Cònjuge Mègara
Pare Íficles
Modifica dades a Wikidata

Iolau (en grec antic Ἰόλαος, Iolaos) fou un heroi, fill d'Íficles i d'Automedusa, la filla d'Alcàtou.

Acompanyà el seu oncle Hèracles durant tota la seva vida, en els seus treballs i era el conductor del seu carro. Va intervenir especialment en el combat contra l'Hidra de Lerna i després en la lluita contra Cicne, el fill d'Ares. Ajudà Hèracles a desarmar Cicne, l'acompanyà en l'expedició per aconseguir els bous de Gerió, en l'atac a Troia, i, encara que els testimonis literaris no ho mencionin, els monuments figurats i les imatges el posen sempre al costat d'Hèracles, per exemple al jardí de les Hespèrides, en la lluita amb Anteu, en la captura de Cèrber, i als inferns. Era amb ell entre els argonautes i també era un dels caçadors de Calidó. I, en la cursa de carros en els primers Jocs Olímpics instaurats per Hèracles, va guanyar el primer premi.

Quan Hèracles es va voler casar amb Íole, va cedir la seva esposa Mègara al seu nebot, que s'hi va casar i li va donar una filla, Lipèfile (o "amor de l'abandonada") nom que té a veure amb el divorci de la seva mare.

Iolau també va ser company d'exili d'Hèracles. Va marxar amb ell de Tirint, quan els va exiliar Euristeu, i es refugiaren a Arcàdia.

Després de la mort d'Hèracles, Iolau s'embarca cap a Occident i recorregué Sardenya i Sicília, fundant ciutats i temples en honor del seu oncle, ja divinitzat.

També ajudà els Heraclides a trobar un assentament i va conduir-ne molts cap a Sardenya, sobretot els néts del rei Tespi. En la seva vellesa, (en algunes versions, després de mort), va castigar Euristeu que perseguia els Heràclides. Zeus i Hebe li van tornar la joventut per un dia perquè pogués assaltar Tirint i matar Euristeu, responent a les seves pregàries.[1]

Referències[modifica]

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 296. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia[modifica]

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 125-126. El Cangur / Diccionaris, núm. 209. ISBN 8429741461

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Iolau Modifica l'enllaç a Wikidata