Iolau
  | |
| Tipus | personatge mitològic grec |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Família | |
| Parella | Hèracles |
| Cònjuge | Mègara |
| Mare | Automedusa |
| Pare | Íficles |
| Fills | Lipèfile |
| Parents | Hípotes |
Iolau (en grec antic: Ἰόλαος, 'Iolaos') va ser un heroi, fill d'Íficles i d'Automedusa, la filla d'Alcàtou.[1]
Va acompanyar el seu oncle Hèracles en moltes de les seves aventures, en els dotze treballs[2] i conduïa el seu carro. Va intervenir especialment en el combat contra l'Hidra de Lerna i després en la lluita contra Cicne, el fill d'Ares.[1] Va ajudar Hèracles a desarmar Cicne, i el va acompanyar en l'expedició per aconseguir els bous de Gerió, en l'atac a Troia, i, encara que els testimonis literaris no ho mencionin, els monuments figurats i les imatges el posen sempre al costat d'Hèracles, per exemple al jardí de les Hespèrides, en la lluita amb Anteu, en la captura de Cèrber, i als inferns.[3] Era amb ell entre els argonautes[4] i també era un dels caçadors del Senglar de Calidó.[1] I, en la cursa de carros en els primers Jocs Olímpics instaurats per Hèracles, va guanyar el primer premi.[3]
Quan Hèracles es va voler casar amb Íole, va cedir la seva esposa Mègara al seu nebot, que s'hi va casar i li va donar una filla, Lipèfile (o 'amor de l'abandonada')[2] nom que fa referència al divorci de la seva mare.[3]
Iolau també va ser company d'exili d'Hèracles. Va marxar amb ell de Tirint, quan els va exiliar Euristeu, i es van refugiar a Arcàdia.[3]
Després de la mort d'Hèracles, Iolau s'embarca cap a Occident i recorre Sardenya i Sicília, fundant ciutats i temples en honor del seu oncle, ja divinitzat.[3]
També ajudà els Heraclides a trobar un assentament i va conduir-ne molts cap a Sardenya, sobretot els nets del rei Tespi. En la seva vellesa, (en algunes versions, després de mort), va castigar Euristeu que perseguia els Heràclides. Zeus i Hebe li van tornar la joventut per un dia perquè pogués assaltar Tirint i matar Euristeu, responent a les seves pregàries.[3]
Referències
[modifica]- 1 2 3 Apol·lodor. Biblioteca, II, 4, 11; 5, 2; 5, 11; 6, 1
- 1 2 Pausànias. Descripció de Grècia, I, 19, 3; VIII, 45,6; IX, 40, 6
- 1 2 3 4 5 6 Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 296. ISBN 978-84-96061-97-2.
- ↑ Higí. Faules, 14
Bibliografia
[modifica]- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 125-126. El Cangur / Diccionaris, núm. 209. ISBN 8429741461
