Mègara (mitologia)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula personatgeMègara
Mosaic panel depicting the madness of Heracles (Hercules furens), from the Villa Torre de Palma near Monforte, 3rd-4th century AD, National Archaeology Museum of Lisbon, Portugal (12973806145).jpg
Tipus personatge de la mitologia grega
Dades
Sexe dona
Família
Cònjuge Hèracles i Iolau
Pare Creont
Fills Creontíades, Medebrontes Tradueix, Therimachus Tradueix, Deicoont, Lipèfile, Acinetus Tradueix, Q55590329 Tradueix, Q57384036 Tradueix, Q59661163 Tradueix i Democoon Tradueix
Modifica les dades a Wikidata
Mègara

Mègara (en grec antic Μεγάρα), segons la mitologia grega, va ser una princesa tebana, filla de Creont.

El seu pare la va concedir en matrimoni a Hèracles, en agraïment per haver-lo ajudat a combatre contra els minies d'Orcomen.

Va tenir tres fills amb l'heroi, anomenats Creontíades, Deicoont i Terímac, però aquest matrimoni acabà malament, ja que Hèracles, embogit per Hera, els va matar i, segons alguns, també ella hauria estat morta en aquella ocasió. Eurípides explica que, durant l'absència d'Hèracles, que havia anat als Inferns a la recerca del gos Cèrber tal com li havia manat Euristeu, un tal Licos havia arribat d'Eubea per destronar Creont, i va matar-lo. Quan estava a punt de matar Mègara, i els seus fills, Hèracles va tornar, i va matar Licos, però Hera el va embogir i amb les seves fletxes va travessar els seus fills i la mateixa Mègara. Estava a punt de matar Amfitrió, quan la intervenció de la deessa Atena el va fer adormir.

Però alguns autors no admeten que Mègara morís a mans d'Hèracles. Diuen que l'heroi va voler anul·lar el matrimoni, i que va casar Mègara amb Iolau. O bé, que després de matar els seus fills, Hèracles va fugir de Tebes i es passà un any exiliat. Llavors Íficles i Licimni el van cridar, però l'heroi no va voler tornar. Finalment, acompanyats de Mègara, el van anar a buscar i es van reunir tots a Tirint.[1]

Referències[modifica]

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: edicions de 1984, 2008, p. 346. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia[modifica]

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 144. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461