Minies

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Els Minies (Minyae Μινύαι) van ser un antic poble de Grècia, suposats descendents de Mínias fill d'Orcomen Van constituir una raça d'herois a Orcomen, Iolcos i altres llocs. Mínias hauria emigrat des de Tessàlia al nord de Beòcia, on hauria fundat la ciutat d'Orcomen. Des de llavors els seus habitants s'haurien anomenat minies per a distingir-se dels habitants d'una altra ciutat d'Orcòmen, a Arcàdia.[1]

Molts dels argonautes s'anomenaven minies, perquè eren descendents de les filles de Mínias.[2] Herodot explica que els descendents dels argonautes es van establir a Lemnos on van conservar el nom fins que en foren expulsats pels pelasgs i van decidir de tornar a la terra dels seus pares. Van ser acollits pels lacedemonis, ja que Càstor i Pòl·lux havien participat en l'expedició de la nau Argo. Però, després de casar-se amb dones espartanes, aquests minies van cometre impietats i els espartans els van empresonar. Quan estaven a punt d'executar-los, les noves esposes dels minies van visitar-los a la presó i van intercanviar les robes amb ells, i així van poder fugir, refugiant-se al mont Taígetos.[3]

També haurien fundat colònies a Trifília i a l'illa de Tera. Els darrers a portar el nom de Minies foren els habitants de Trifília a l'Èlide, on els minies havien fundat sis ciutats.

Guerra entre Tebes i Orcomen[modifica]

Per venjar el seu pare Climen, rei dels minies d'Orcomen que havia mort lapidat per uns tebans al bosc sagrat de Posidó, el seu fill Ergí va reunir un exèrcit i marxà contra Tebes. Després d'exterminar molts tebans, la sotmeté i va imposar un tractat al rei de la ciutat que exigia, un tribut anyal de cent bous durant vint anys. Hèracles, que havia passat un temps a Tebes, se n'assabentà, i quan tornava de caçar el lleó de Citeró es trobà pel camí els emissaris que anaven a cobrar el tribut anual. Els tallà el nas i les orelles, que els va lligar al coll, i els envià de nou a Orcomen. Ergí, indignat, tornà a declarar la guerra als tebans. Però Heracles, que no gosava entaular combat contra els minies, porque eren experts en combats a cavall en el pla, va desviar el riu Cefís cap a les planúries on estaven acampats els minies amb la seva cavalleria. Els plans es van convertir en un llac i els minies van ser derrotats per Heracles.​ Després Heracles es va presentar sobtadament a Orcomen i va destruir la ciutat. Va imposar als minies un tribut de dos-cents caps de bestiar durant vint anys.[4][5]

Referències[modifica]

  1. Pausànias. Descripció de Grècia, IX, 36, 4 i 6
  2. Apol·loni de Rodes. Les Argonàutiques. I, 229
  3. Herodot. Històries. IV, 145-146
  4. Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca. II, 4, 11
  5. Diodor Sícul. Bibliotheca historica. IV, 10, 3-6