Vés al contingut

Mínies

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Minies)
Infotaula grup humàMínies

Acròpolis d'Orcomen, capital dels mínies
Tipusgrup de personatges mitològics Modifica el valor a Wikidata
Part demitologia grega Modifica el valor a Wikidata

Els mínies (en grec antic: Μινύαι, Minyae) foren un poble semillegendari de l'antiga Grècia, relacionats principalment amb Beòcia i la ciutat d'Orcomen. Els grecs els consideraven autòctons de país, és a dir, habitants de Grècia abans de l'arribada dels mateixos grecs, i probablement cal relacionar-los amb els pelasgs. Els arqueòlegs moderns, d'altra banda, han pres aquest terme per referir-se a la cultura material dels grecs del període hel·làdic mitjà.

Orígens

[modifica]

Segons el mite, els mínies eren descendents de Mínias, fill d'Orcomen, o bé de Crises o de Posidó. Van constituir una raça d'herois a Orcomen, Iolcos i altres llocs. Mínias hauria emigrat des de Tessàlia al nord de Beòcia, on hauria fundat la ciutat d'Orcomen. A partir de llavors els seus habitants s'haurien anomenat minies per a distingir-se dels habitants d'una altra ciutat d'Orcomen, a Arcàdia, segons el relat de Pausànias.[a][1]

Molts dels argonautes s'anomenaven mínies, perquè eren descendents de les filles de Mínias.[2] Heròdot explica que els descendents dels argonautes es van establir a Lemnos, on van conservar el nom fins que en van ser expulsats pels pelasgs i van decidir de tornar a la terra dels seus pares. Van ser acollits pels lacedemonis, ja que Càstor i Pòl·lux havien participat en l'expedició de la nau Argo. Però, després de casar-se amb dones espartanes, aquests mínies van cometre impietats i els espartans els van empresonar. Quan estaven a punt d'executar-los, les noves esposes dels mínies van visitar-los a la presó i van intercanviar les robes amb ells, i així van poder fugir, refugiant-se al mont Taíget.[3]

També haurien fundat colònies a Trifília i a l'illa de Tera. Els darrers a portar el nom de mínies van ser els habitants de Trifília, a l'Èlida, on els mínies havien fundat sis ciutats.

Guerra entre Tebes i Orcomen

[modifica]

Per venjar el seu pare Climen, rei dels minies d'Orcomen que havia mort lapidat per uns tebans al bosc sagrat de Posidó, el seu fill Ergí va reunir un exèrcit i marxà contra Tebes. Després d'exterminar molts tebans, la va sotmetre i va imposar un tractat al rei de la ciutat que exigia, un tribut anyal de cent bous durant vint anys. Hèracles, que havia passat un temps a Tebes, se n'assabentà, i quan tornava de caçar el lleó de Citeró es va trobar pel camí els emissaris que anaven a cobrar el tribut anual. Els tallà el nas i les orelles, que els va lligar al coll, i els envià de nou a Orcomen. Ergí, indignat, va tornar a declarar la guerra als tebans. Però Hèracles, que no gosava entaular combat contra els minies, porque eren experts en combats a cavall en el pla, va desviar el riu Cefís cap a les planúries on estaven acampats els minies amb la seva cavalleria. Els plans es van convertir en un llac i els minies van ser derrotats per Hèracles. Després Hèracles es va presentar sobtadament a Orcomen i va destruir la ciutat. Va imposar als minies un tribut de dos-cents caps de bestiar durant vint anys.[4][5]

Notes

[modifica]
  1. Segons la forma que proposen el Diccionari Grec-Català, p. 1329, i les obres de la Fundació Bernat Metge

Referències

[modifica]
  1. Pausànias. Descripció de Grècia, IX, 36, 4 i 6
  2. Apol·loni de Rodes. Les Argonàutiques. I, 229
  3. Herodot. Històries, IV, 145-146
  4. Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca. II, 4, 11
  5. Diodor de Sicília. Bibliotheca historica. IV, 10, 3-6