Ergí (mitologia)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

D'acord amb la mitologia grega, Ergí (en grec antic Έργίνος) va ser rei dels minies d'Orcomen, fill de Climen.

Durant un festival celebrat en honor de Poseidó, el seu pare va ser mort per un tebà anomenat Perieres, auriga de Meneceu. Ergí, per venjar-lo, va reunir un exèrcit i marxà contra Tebes. Després d'exterminar molts tebans, la sotmeté i va imposar un tractat amb el rei de la ciutat que exigia, un tribut anyal de cent bous durant vint anys. Hèracles, se n'assabentà, i quan tornava de caçar el lleó de Citeró es trobà pel camí els emissaris que anaven a cobrar el tribut anual. Els tallà el nas i les orelles, que els va lligar al coll, i els envià de nou a Orcomen. Ergí, indignat, tornà a declarar la guerra als tebans. Creont, rei de la ciutat, estava disposat a rendir-se, però Hèracles va cridar a lluitar a tots els joves de la ciutat i ell es va vestir amb una armadura que li havia proporcionat Atena. Es va posar davant de l'exèrcit i plantà cara a Ergí. Per tal de què la cavalleria enemiga no envaís la plana, l'heroi va inundar els camps. Va aconseguir la victòria, però en la batalla va morir Amfitrió, el seu pare adoptiu. Ell mateix va matar Ergí. Creont, com a premi li donà la seva filla Mègara.

Una tradició diferent explica que Ergí no va morir en el combat, sinó que va tancar un acord amb Hèracles per el qual s'obligava als minies a pagar un tribut doble del que ells havien imposat als tebans. Va reconstruir el territori, i va tornar a acumular una fortuna. Després, per indicació d'un oracle, es casà i va tenir dos fills, els arquitectes Agamedes i Trofoni.

Hi ha un altre Ergí, fill de Posidó, que de vegades s'identifica amb el rei d'Orcomen. Participà en l'expedició dels argonautes i quan va morir el timoner Tifis el va substituir. Tot i ser molt jove, tenia els cabells blancs, i quan van passar per Lemnos, això li va valdre la burla de les dones d'aquell país.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: edicions de 1984, 2008, p. 167. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 80. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1