Agamedes
| Tipus | personatge mitològic grec  |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Ocupació | arquitecte |
| Família | |
| Cònjuge | Epicaste (en)  |
| Pare | Ergí |
| Germans | Trofoni |
| Altres | |
| Equivalent | Agamedes |
Segons la mitologia grega, Agamedes (en grec antic: Άγαμήδης) va ser un arquitecte molt famós, fill d'Ergí, rei d'Orcomen (o d'Estimfal, un net d'Arcas). En aquest últim cas és pare de Trofoni i com a fill d'Ergí n'és el germà. Cercíon era un fill que Agamedes havia tingut amb Epicasta.[1] Pausànias també diu que Trofoni era considerat fill d'Apol·lo, i no d'Ergí.[2]
Agamedes, Trofoni i Cercíon eren tres hàbils arquitectes que van construir molts edificis famosos a l'època arcaica. Se'ls atribueix la cambra nupcial d'Alcmena, a Tebes, el temple d'Apol·lo a Delfos, el de Posidó a l'Arcàdia, al camí que anava de Mantinea a Tegea, i un tresor del rei d'Híria, Hirieu, a Beòcia.[2] Sobre aquest tresor s'explica una història: Agamedes i Trofoni, quan construïen l'edifici del tresor, van instal·lar una pedra tant hàbilment que podien apartar-la fàcilment durant la nit per anar a robar els tresors del rei. Quan Hirieu se'n va adonar, va demanar consell a Dèdal, que va preparar un parany per atrapar els culpables. Agamedes hi va quedar enxampat, i Trofoni li va tallar el cap perquè no revelés el nom del seu company. Però la terra es va obrir i es va empassar l'assassí. Al bosc de Lebadea hi havia una estela funerària amb el nom d'Agamedes, al costat del lloc on s'alçava l'oracle de Trofoni, on s'hi portaven ofrenes també per a Agamedes.[3]
Una versió una mica diferent explicava que el rei no era Hirieu, sinó Augias, rei de l'Èlide. Cercíon també participava en el robatori, i en ser agafat Agamedes, va fugir amb Trofoni fins a Orcomen. Però Augias i Dèdal els van perseguir i Cercíon va marxar a Atenes i Trofoni a Lebadea.[4]
Una altra tradició deia que Agamedes i Trofoni havien construït un temple per Apol·lo, i quan van anar a reclamar el seu salari el déu els va dir que els pagaria en vuit dies, i que mentrestant es donessin una bona vida. La vuitena nit, els arquitectes van morir d'una mort dolça: era la millor paga que els podia oferir el déu.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, VIII, 4, 6; 5, 3
- 1 2 Pausànias. Descripció de Grècia, IX, 37, 5
- ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, IX, 39, 6
- 1 2 Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 12. ISBN 9788496061972.
Bibliografia
[modifica]- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, pàg. 10. (El Cangur/Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1