Agustí Macià i Ferrer
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | p. 1807  Lloret de Mar (Selva), presumiblement |
| Mort | 1878 (70/71 anys) Lloret de Mar (Selva), presumiblement |
| Altres noms | Es Vaiapare |
| Activitat | |
| Camp de treball | Construcció naval |
| Ocupació | mestre d'aixa |
| Activitat | 1834 - 1876 |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Agustí Macià i Ferrer (Lloret de Mar, ca. 1807 - Lloret de Mar, 1878) fou un mestre d'aixa català.[1]
Conegut com a Es Vaiapare, el seu nom es troba relacionat entre els anys 1817 i 1826 com a constructor de barques de tràfic a Lloret de Mar, però resulta probable que aquestes construccions siguin atribuïdes al seu pare, ja que tenien el mateix nom. De fet, la destrucció dels registres parroquials l'any 1936 no permet identificar amb seguretat el seu segon cognom, molt probablement Ferrer.[2] Des de 1834 fins al 1869, fou director i propietari d'una de les principals drassanes de Lloret de Mar, juntament amb les de Bonaventura Ribas i Sebastià Pujol, que es va especialitzar en la construcció de pollacres i bergantíns. Entre d'altres, destaquen el bergantí Segundo Romano (1869) o l'allargament del casc de la pollacra Bella Dolores (1876).
Referències
[modifica]- ↑ Ràfols, 1951, p. 88, Vol. 2.
- ↑ Llovet, 1971, p. 84-85.
Bibliografia
[modifica]- Llovet, Joaquim. Constructors navals de l'ex-província marítima de Mataró, 1816-1875. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1971.
- Ràfols, J.F.. Diccionario biográfico de artistas de Cataluña desde la época romana hasta nuestros días (en castellà). Barcelona: Millá, 1951.
- Vilà i Galí, Agustí Ma. La Marina mercant de Lloret de Mar : segles xviii i xix. [Lloret de Mar]: Ajuntament de Lloret de Mar, 1992. ISBN 84-606-0697-X.