Al-Asmaí
| Nom original | (ar) أبو سعيد عبد الملك بن قريب الأصمعي  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 740 Bàssora (Iraq) |
| Mort | 828 (87/88 anys) Bàssora (Iraq) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Poesia, lingüística, etimologia i folklorística |
| Ocupació | filòleg, botànic, poeta |
| Professors | Abu-Amr Zabban ibn al-Alà, Xuba ibn al-Hajjaj i Al-Khalil ibn Àhmad al-Farahidí |
| Alumnes | Abu-l-Fadl ar-Riyaixí, Abu-Hàtim as-Sijistaní i al-Jàhidh |
| Obra | |
Obres destacables
| |
 | |
Abu-Saïd Abd-al-Màlik ibn Qurayb al-Bahilí al-Asmaí (àrab: أبو سعيد عبد الملك ابن قريب الباهلي لأصمعي, Abū Saʿīd ʿAbd al-Malik ibn Qurayb al-Bāhilī al-Aṣmaʿī), més conegut senzillament com al-Asmaí (740-828), va ser un dels primers lexicògrafs de l'àrab i un dels tres directors de l'Escola de Bàssora de gramàtica de l'àrab.[1][2][3][4] Alhora fou un pioner de la zoologia i les ciències naturals.[5] És considerat el primer científic musulmà en estudiar els animals en detall. Va escriure diferents obres com: Kitab al-khàïl (Llibre del cavall), Kitab al-ibil (Llibre del camell), Kitab al-farq (Llibre dels animals rars), Kitab al-wuhuix (Llibre dels animals salvatges), Kitab aix-xa (Llibre de l'ovella) i Kitab Khàlaq al-insan (Llibre de la Humanitat). També estudià amb detall l'anatomia humana i se li atribueix la redacció de la biografia èpica d'Antara ibn Xaddad. Com a expert en hipologia, és considerat un dels precursors de la cavalleria desenvolupada per l'islam medieval, coneguda com a furussiyya.
Vida
[modifica]Al-Asmaí va néixer el 740, en un lloc que encara no ha estat fixat amb certesa.[6] Va ser membre de la tribu àrab de Bahila.[7] Alguns autors indiquen que va nàixer a Bàssora, que en l'actualitat pertany a l'Iraq, mentre altres situen el seu naixement a Merv, que actualment es territori del Turkmenistan.[6] En qualsevol cas, durant la seva vida al-Asmaí va ser indubtablement un representant de l'Escola de Gramàtica Àrab de Bàssora, i alumne de d'al-Khalil ibn Àhmad al-Farahidí i d'Abu-Amr ibn al-Alà,[2] així com un contemporani d'Abu-Ubayda i de Sibawayhi.[8][9] Sembla que va ser un home pobre fins que, per la influència del governador de Bàssora, va ser portat en audiència del califa Harun ar-Raixid, qui va gaudir de la seva conversa a la cort i el va fer tutor dels seus fills al-Amín i al-Mamun.[2][9] Ar-Raixid, que patia d'insomni, va compartir una discussió nocturna amb al-Asmaí sobre poesia preislàmica.[9] Al-Asmaí va ser també popular amb l'influent visir barmàquida.[3] Esdevingué ric propietari a Bàssora, on va establir residència durant un temps. Al-Asmaí morí l'any 828, encara que la ubicació exacta és, novament, objecte de controvèrsia. Mentre alguns situen la seva mort a Bagdad, altres creuen que va tornar a Merv a la darrera etapa de la seva vida.[6]
Al-Asmaí va ser també un lingüista, crític i lexicògraf. En el seu llibre Fuhulat exposa els primers treballs de crítica literària en àrab.[10] Per aquest fet se'l considera un pensador coetani d'Abu-Ubayda. Mentre que aquest últim era membre de la xubiyya, moviment considerat de cultura no-àrab (principalment persa), al-Asmaí creia en la superioritat dels àrabs per damunt dels altres pobles i de la independència de la seva llengua i literatura de tota influència estrangera.
Alguns dels seus deixebles van assolir una alta posició com a homes de lletres. A causa del seu interès en catalogar la llengua àrab, va passar un temps viatjant pel desert i contactant amb les tribus beduïnes per tal d'observar les seves parles.[8]
En un incident exposat per nombrosos historiadors, el califa ar-Raixid va dur un cavall i va preguntar tant a al-Asmaí com a Abu-Ubayda, que també havia escrit extensament sobre zoologia, que identifiquessin amb els termes correctes cada part de l'anatomia del cavall. Abu-Ubayda es va escapolir del repte tot dient que era mes lingüista que veterinari; al-Asmaí, aleshores, va saltar al cavall, va identificar cada part del seu cos i va donar exemples extrets de la poesia àrab beduïna que n'indicaven el terme apropiat en àrab.[5]
Yahya, el visir barmàquida, va sentir llàstima d'al-Asmaí, que era pobre i gens agraciat, i li comprà una esclava, però l'aspecte d'al-Asmaí va causar tant de rebuig en la noia que el visir va trencar la compra pactada.[6]
Obra
[modifica]De les obres conegudes d'al-Asmaí, moltes s'esmenten en el catàleg conegut com a Fihrist, tot i que només se n'han trobat mitja dotzena. Entre aquestes cal esmentar Llibre de distinció, Llibre dels animals salvatges, Llibre del cavall i Llibre de l'ovella. La majoria de les col·leccions de poesia àrab preislàmica van ser compilades per deixebles d' al-Asmaí als quals els va inculcar els seus principis.[3] En època moderna, l'orientalista alemany Wilhelm Ahlwardt va compilar i reeditar la seva obra magna Asmaiyyat, considerada una de les principals fonts de la poesia àrab preislàmica.[11]
Al-Asmaí també va escriure l'obra sobre botànica Plantes i arbres, en la qual anomena 276 plantes, moltes de les quals són descrites de forma col·lectiva. També anomena totes les plantes que creixen en les diferents parts de la Península aràbiga.[12]
La seva biografia va ser escrita per Ibn Khal·likan, qui s'hi refereix com a mestre de la llengua àrab i com un dels eminents transmissors de la història oral i de les expressions més estranyes de la llengua.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Kees Versteegh, Greek Elements in Arabic Linguistic Thinking, pg. 110. Volume 7 of Studies in Semitic languages and linguistics. Leiden: Brill Publishers, 1977. ISBN 9789004048553
- ↑ 2,0 2,1 2,2 al-Aṣmaʿī, Encyclopædia Britannica Online.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 "Asma i, al-" in Merriam-Webster's Encyclopedia Of Literature, pg. 78. Merriam-Webster, 1995. ISBN 9780877790426
- ↑ Kees Versteegh, The Arabic Linguistic Tradition, pg. 25. Part of Landmarks in Linguistic Thought series, vol. 3. Nova York: Routledge, 1997. ISBN 9780415157575
- ↑ 5,0 5,1 Housni., Alkhateeb Shehada,. Mamluks and Animals : Veterinary Medicine in Medieval Islam.. Leiden: BRILL, 2012, p. 132. ISBN 9789004234055.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 W., Adamec, Ludwig. The A to Z of Islam. 2a edició. Lanham, Md.: Scarecrow Press, 2009, p. 43. ISBN 9780810871601.
- ↑ Caskel, W. «Bahila». A: The Encyclopaedia of Islam. Volume 1 A-B. New edition. Leiden: Brill, 1960-2009, p. 921. ISBN 9004081143.
- ↑ 8,0 8,1 G., Carter, M.. Sibawayhi. Londres: I.B. Tauris, 2004, p. 22. ISBN 9781850436713.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Wen-chin., Ouyang,. Literary criticism in medieval Arabic-Islamic culture : the making of a tradition. Edimburg: Edinburgh University Press, 1997, p. 81. ISBN 9780748608973.
- ↑ van., Gelder, G. J. H.. «Volume 8 of Studies in arabic literature: Supplements to the Journal of Arabic Literature». A: Beyond the line : classical Arabic literary critics on the coherence and unity of the poem. Leiden: E.J. Brill, 1982, p. 2. ISBN 9789004068544.
- ↑ Hekmat., Nasser, Shady. The transmission of the variant readings of the Qurʼān : the problem of tawātur and the emergence of shawādhdh. Leiden: Brill, 2013, p. 210. ISBN 9789004241794.
- ↑ Fahd, Toufic. «Botany and agriculture». A: Encyclopedia of the history of Arabic science. Volume 3: Technology, Alchemy and Life Sciences. Londres: Routledge, (2000 printing), p. 814. ISBN 0415124123.