Al-Fàtiha

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Al-Fatiha)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Al-Fàtiha en un Alcorà manuscrit turc. Aquesta pàgina, així com la següent, la del segon capítol anomenat La vaca, acostumen a ser objecte d'una profusa decoració

Al-Fàtiha (en àrab: الفاتحة , Al-Fātiḥa, 'L'obertura') és la primera sura o capítol de l'Alcorà, llibre sagrat de l'islam.[1]

Característiques[modifica | modifica el codi]

La sura consta de set aleies o versicles i constitueix per als musulmans la principal de les seves oracions, similar en importància al Parenostre cristià o al Xemà Israel judaic. Té diverses característiques que la diferencien de la resta de sures de l'Alcorà:

  • Encapçala el llibre perquè, com el seu títol indica, n'és 'l'obertura'.
  • N'hi ha que pensen que Al-Fàtiha no figurava com a sura en alguns dels corpus alcorànics realitzats abans de la fixació del text pel califa Uthman ibn Affan, que va ser el qui va establir la versió definitiva del text que s'ha utilitzat des d'aleshores pels sunnites, encara que aquest mateix text no té cap variació quan es compara amb altres versions que van ser recopilades o que existien llavors; això es va fer amb l'acceptació de tots els companys del Profeta que vivien aleshores, ja que no es troba qui l'hagi diferenciat en això. La versió definitiva del text alcorànic va ser establerta per l'imam Alí ibn Abi-Tàlib, fill d'Abu-Tàlib, confident, primer cosí i gendre del Profeta. Hi ha narracions de poca fiabilitat que no figurava als alcorans d'Ibn Abbàs i d'Ibn Massud, per la qual cosa als primers temps de l'islam algunes persones no la consideraven com a capítol de l'Alcorà –text revelat per Al·là, d'acord amb la creença musulmana– sinó com a oració particular de Muhàmmad.
  • Va ser coneguda amb altres noms abans de la fixació final del text alcorànic. Se li va anomenar «la que obre» –de vegades traduïda com a exordi, introducció i d'altres formes– precisament quan se la va incloure definitivament en l'Alcorà, al començament del text.
  • Tanmateix, els musulmans la consideren com la sura més grandiosa de l'Alcorà, perquè el mateix Muhàmmad la va considerar així: es troba relatat en un hadit compilat per Muhàmmad al-Bukharí en què Muhammad va dir a Abû Sa´îd bin Al Mu´alla: «T'ensenyaré la més grandiosa sura de l'Alcorà abans que surtis de la mesquita... Aquesta és "Les Set Repetides" i "La Recitació Sublim" que em va ser atorgada», i en un hadit relatat per Múslim ibn al-Hajjaj la nomena com la "Mare de l'Alcorà" (en àrab: أم الكتاب Um Al-Kitab) en dir: «Qui realitzi l'oració, sense recitar "La Mare del Llibre" aquesta serà deficient (ho va dir 3 vegades) i no és completa». Hadits recopilats per Muhàmmad al-Bukharí i Àhmad ibn Hanbal mostren que la nomenava «Les Set Repetides» (en àrab: السَبع المثاني As Sab´au Al Mazâni) i «La Recitació Sublim» (en àrab: القرآن العظيم Al-Qur´ân Al ´Adhim).
  • De fet, els tres primers califes també la consideraven com una sura de l'Alcorà, tal com es diu en el Sahih Múslim en un hadit narrat per Anas ibn Màlik: que Abu-Bakr as-Siddiq, Úmar ibn al-Khattab i Uthman ibn Affan la recitaven com a tal, i relata Ibn Kazir que Ibn Abbàs la va nomenar «La Base de l'Alcorà» (en àrab: أساس القرآنAs-Sâsul-Qurân).
  • La bàsmala o la fórmula ritual "En nom d'Al·là, el Compassiu, el Misericordiós", que inicia tots els capítols de l'Alcorà (excepte un), és considerada com el primer versicle d'Al-Fàtiha, cosa que no succeeix en la resta de capítols, en què només és una frase introductòria que queda fora del còmput de versicles. Això, segons els especialistes, indicaria que ja en els primers temps de l'islam la frase tenia un ús cultual, és a dir, que es feia servir com a oració. Cal assenyalar, tanmateix, que no totes les escoles han acceptat aquest còmput de la bàsmala com a primer versicle d'Al-Fàtiha i, en aquest cas, la sura tindria sis versicles i no set.

Text àrab i traducció[modifica | modifica el codi]

Text àrab
  1. بسم الله الرحمن الرحيم
  2. الحمد لله رب العالمين
  3. الرحمن الرحيم
  4. ملك يوم الدين
  5. اياك نعبد واياك نستعين
  6. اهدنا الصرط المستقيم
  7. صرط الذين انعمت عليهمغير المغضوب عليهم ولا الضالين
Traducció[2]

1 En el nom d'Al·là, el Compassiu i Misericordiós
2 Lloat sigui Al·là, senyor dels mons
3 El Compassiu, el Misericordiós
4 Amo del Dia del Judici
5 A tu implorem, a tu demanem ajut
6 Guia'ns pel camí recte
7 Camí d'aquells als qui has afavorit, que no són objecte de la Teva ira i no són dels extraviats.

Escoltar
Mohammed ayoub.
Abdulrahman alsudais.

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Al-Fàtiha