Alassane Ouattara

De Viquipèdia
Infotaula de personaAlassane Dramane Ouattara
Alassane Ouattara UNESCO 09-2011.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r gener 1942 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Dimbokro (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
  5è President de Costa d'Ivori
En el càrrec des de 11 d'abril de 2011
  Primer ministre de Costa d'Ivori
7 de novembre de 1990 – 11 de desembre de 1993
Dades personals
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Drexel
Wharton School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític
PartitReagrupament dels Republicans - RDR
Família
CònjugeDominique Ouattara Modifica el valor a Wikidata
GermansSita Ouattara (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webado.ci… Modifica el valor a Wikidata
Twitter: AOuattara_PRCI Modifica el valor a Wikidata

Alassane Dramane Ouattara (n. 1942) és un polític de Costa d'Ivori. Actualment ostenta el càrrec de President de la República, des de l'11 d'abril de 2011. Fou també primer ministre del seu país entre el 1990 i el 1993.

Biografia[modifica]

Es va refermar a la presidència del país després de la detenció de Laurent Gbagbo. Fill d'un pròsper comerciant, va obtenir un màster en Economia per la Universitat de Pensilvania, Estats Units, el 1967. Des de llavors va ocupar diversos càrrecs al Fons Monetari Internacional (FMI) i al Banc Central dels Estats d'Àfrica Occidental (BCEAO) , del qual va ser nomenat governador el 1988. L'abril de 1990 el president ivorià, Félix Houphouët-Boigny, li encomano resoldre la greu crisi econòmica que afectava el país. Poc després va ser nomenat primer ministre, càrrec en què es va mantenir fins al 1993.

El 1999 es va haver d'exiliar uns mesos, fins al cop d'estat del general Robert Gueï. El suport a aquest va originar les primeres discrepàncies amb Gbagbo, que va guanyar les presidencials del 2000, en què la candidatura d'Ouattara va ser vetada. El 2002 una revolta militar va originar una guerra civil que el va portar novament a l'exili. Va haver-hi reconciliació i va tornar el 2006, però les presidencials es van anar posposant fins al 2010. En aquestes, en contra del criteri de la comunitat internacional, Gbagbo es va autoproclamar vencedor, cosa que va derivar en una nova guerra civil.

L'exèrcit va tancar les fronteres i les notícies provinents de mitjans de comunicació estrangers van ser restringides a tot el país. Gbagbo va ser declarat president pel Consell Constitucional en una cerimònia el dissabte 4 de desembre de 2010. Hores més tard Ouattara va dir que ell també havia pres el seient presidencial. La Unió Africana, la Unió Europea, ECOWAS, els Estats Units, les Nacions Unides i França en qualitat d'antiga potència colonial van rebutjar la presidència de Gbagbo. El Fons Monetari Internacional va rebutjar continuar treballant a Costa d'Ivori al·legant que només treballen amb governs reconeguts per les Nacions Unides.

Els conflictes van prevaldre al gener, febrer, març i començaments d'abril, quan els enfrontaments entre militars del bàndol d'Ouattara i Gbagbo es van empitjorar. L'opinió Pública Internacional va reconèixer Ouattara com a president legítim, mentre que Gbagbo es negava a acceptar la derrota i atrinxerat al Palau Presidencial. El 10 d'abril forces de França i l'ONU van llençar bombes a la casa presidencial i, l'11 d'abril les forces Pro-Ouattara van prendre el palau i van arrestar el president Laurent Gbagbo, després va ser portat a un hotel a la capital on demanava acabar amb les armes i n'acceptava la renúncia.

Presidència[modifica]

Sota la seva presidència, la justícia és manipulada per neutralitzar els seus oponents polítics. La Comissió Electoral Independent (CEI), encarregada de les eleccions, és molt disputada per l'oposició a causa del control que hi exerceix el govern. El 2016, la Cort Africana de Drets Humans i dels Pobles va reconèixer que la CEI no era imparcial ni independent i que l'Estat de Costa de Marfi violava, entre altres coses, la Carta Africana de Drets Humans i dels Pobles. En un informe confidencial fet públic per la premsa, ambaixadors europeus evoquen autoritats que "són hermètiques a les crítiques internes o externes i políticament massa febles per acceptar el joc democràtic". Milers d'opositors són empresonats pel seu règim.[1]

El 2017, les tensions van reaparèixer entre les forces que havien ajudat Ouattara a prendre el poder el 2011. Durant mesos, els antics rebels del Nord han estat reclamant el preu del seu compromís militar amb ell. Després de diversos motins al gener i maig, més de 8.000, integrats a les Forces Republicanes de Costa d'Ivori (FRCI), van rebre finalment una prima de 18.000 euros. No obstant això, les antigues tropes aliades no han rebut cap premi i es continuen amotinant. També demana l'alliberament dels presos polítics per "acabar amb la justícia dels vencedors".4

La pobresa augmenta entre 2011 i 2016.[1]

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Pigeaud, Fanny. «Côte d’Ivoire: lâché de toutes parts, le président Ouattara consent à quelques concessions». Mediapart (en francés). Consultado el 16 de enero de 2019.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alassane Ouattara


Precedit per:
Laurent Gbagbo
President de Costa d'Ivori
Costa d'Ivori

2011-actualitat
Succeït per:
continua en el càrrec
Precedit per:
Félix Houphouët-Boigny
Primer Ministre de Costa d'Ivori
1990-1993
Succeït per:
Daniel Kablan Duncan