Albalat

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

«Albalat» té aquests significats:

L'albalat, vocable visigòtic d'origen llatí, usat en valencià antic, per denominar l'espècie Onopordum acanthium L.
Vocable albalat: d'ala blanca, del llatí albalatus.
Escut del llinatge Albalat a l'antic Regne d'Aragó
Escut del llinatge Albalat al Principat de Catalunya i al Regne de València (antiga Corona d'Aragó).

Referències[modifica]

  1. Coromines, Joan. Onomasticon Cataloniae: Els Noms de Lloc I Noms de Persona de Totes les Terres de Llengua Catalana: II A-BE. Curial Edicions Catalanes, 1989. Pàgs. 67-69
  2. Corriente, Federico. A Dictionary of Andalusi Arabic Volum 29 Handbook of Oriental Studies. Brill, 1997. Pàg. 62 (anglès)
  3. Gledhill, D. The Names of Plants. Cambridge University Press, 2008. Pàg. 4 (anglès)
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Torres Fornes, Cayetano. Sobre voces aragonesas usadas en Segorbe. Miguel Gimeno, València, 1903. Pàgs. 218-219 (castellà)
  5. 5,0 5,1 Simonet y Baca, Francisco Javier. Glosario de voces ibericas y latinas usadas entre los mozarabes : precedido de un estudio sobre el dialecto hispano-mozarabe Fortanet, Madrid, 1888. Pàgs. 248, 345, 346 i 437 (castellà)
  6. Tutin, T. G., Heywood, V. H., Burges, N. A. Flora Europaea: Plantaginaceae to Compositae (and Rubiaceae) Volume 4 Cambridge University Press, 1976. Pàgs. 244-246 (anglès)
  7. Stevenson, A., Waite. M. Concise Oxford English Dictionary: Luxury Edition. OUP Oxford, 2011. Pàg. 30 (anglès)
  8. Rodríguez Riaño, T., Ortega Olivencia, A. & Devesa, J.A. Biología floral en Fabaceae (Archivos de Flora Ibérica vol. 16). Real Jardín Botánico (CSIC), 1999. Pàg. 71 (castellà)
  9. 9,0 9,1 Salcedo y Loayza, Domingo. Relación de la vida, muerte y milagros del V. Mos. Fr. Hieronimo Simón Felipe Mey, Sogorb, 1614. Pàg. 195, versos 47 i 48. Signatura (BNE) 3/24515 (castellà)
  10. Durán Gudiol, Antonio. Colección diplomática de la Catedral de Huesca Heraldo de Aragón, Zaragoza, 1965-1969. Pàg. 289 (llatí)
  11. D'o Río Martínez, Bizén. Diccionario De Heráldica Aragonesa. Prames S.A. Zaragoza, 1998. Pàg. 22 (castellà)
  12. Febrer, Jaume. Trobes de Mosen Jaume Febrér, caballer, en que tracta dels llinatges de la conquista de la ciutat de Valencia e son regne: dedicades al serenisim Princep Don Pere fill é succesor del Rey Don Jaume el conquistador Imp. del Diari, València, 1796. Pàg. 24, troba 23.
  13. Fleurii, Claudii, Alexander (a sancto Joanne de cruce), Fabre, J. C. Historia ecclesiastica, Lat. reddita et notis illustr. a B. Parode. Tomus XX. Josephi Wolff, 1764. Pàg. 524 (llatí)
  14. Bzowski, A. Annalium ecclesiasticorum post ... Caesarem Baronium ... tomus XIII: rerum in orbe christiano ab anno Domini 1198 usque ad annum Domini 1299 .... apud Henricum Aertssium, 1617. Pàg. 911 (llatí)
  15. Perizoma albulata (Denis & Schiffermüller, 1775) (castellà)
  16. 16,0 16,1 Dantart, J.; Cervelló, A.; Jubany, J.; Martí, J.; Xaus, A.; Vallhonrat, F.; Olivella, E. Els lepidòpters de les Planes de Son i la mata de València A: GERMAIN, J. [cur.]. Els sistemes naturals de les Planes de Son i la mata de València. Treballs de la Institució Catalana d'Història Natural (16), Barcelona, 2010. Pàgs. 579 (Perizoma albulata) i 581 (Asthena albulata).
  17. Asthena albulata (Hufnagel, 1767) (castellà)
  18. Fornicia albalata (Ma & Chen, 1994) (anglès)
  19. Myiomma albalata (Namyatova & Cassis, 2016) (anglès)
  20. Ornebius albalatus (Tan & Kamaruddin, 2013) (anglès)

Enllaços externs[modifica]

  • Albalat.cat: Genealogia i onomàstica. Estudi historicofilològic i fitonímic del mot comú albalat. Estudi antroponímic i toponímic del mot propi Albalat. Recerca de l'origen i l'expansió del llinatge Albalat en els territoris d'ençà mar de l'antiga Corona d'Aragó.