Albert Bastardas i Boada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Infotaula de personaAlbert Bastardas i Boada
Biografia
Naixement1951 Modifica el valor a Wikidata (71/72 anys)
Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Universitat Autònoma de Barcelona
Universitat Laval Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósociolingüista Modifica el valor a Wikidata

Albert Bastardas i Boada (Vilafranca del Penedès, 1951) és un sociolingüista català,[1] que ha destacat com una de les figures principals en la renovació de la sociolingüística catalana.[2] Catedràtic de Sociolingüística i d'Ecologia i Política Lingüístiques al Departament de Lingüística General de la Universitat de Barcelona d'ençà el 2003 fins a la seva jubilació el 2018. Fou director del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC-UB) des de la seva fundació el 1998 fins al 2010.[2] A més a més, és membre de la Societat Catalana de Sociolingüística, del Consell Social de la Llengua Catalana i de l' UBICS - Universitat de Barcelona Institute of Complex Systems.

Al llarg de la seva carrera ha estat guardonat amb diversos premis, com ara l'accèssit al premi 'Sant Ramon de Penyafort' (1984 i 1985), el premi a la recerca humanística de la Fundació Enciclopèdia Catalana el 1992, i el premi 'Idees Assaig Breu' del Centre d'Estudis de Temes Contemporanis (CETC) el 2004.

Carrera professional[modifica]

Albert Bastardas estudià filologia catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat de Barcelona i, posteriorment, es doctorà amb una tesi sobre llengua i immigració a Catalunya el 1985 a la Universitat Laval de Quebec.[3] És coordinador del Grup de Complexitat, Comunicació i Sociolingüística (“Sociocomplexitat”), reconegut per la Generalitat de Catalunya, i ha estat investigador principal de diversos projectes de recerca de caràcter públic sobre aspectes sociolingüístics de la llengua catalana.[4] Del 2011 al 2015 fou també investigador ICREA-Acadèmia.[5]

Les seves aportacions teòriques s'han centrat a desenvolupar una perspectiva de la sociolingüística, de la política i la planificació lingüístiques, i de la lingüística general, basada en una ecologia sociocognitiva, que ha evolucionat posteriorment cap al paradigma conegut com a ‘complexitat’.[6][7] Ha impulsat també l'estudi comparatiu de les comunitats lingüístiques mitjanes tecnoeconòmicament desenvolupades a fi de comprendre la seva evolució en el marc del procés general de globalització.[8]

Conceptualment, ha posat en circulació termes com ‘subsidiarietat lingüística’ i ‘sostenibilitat lingüística’, orientats a renovar les bases de les polítiques lingüístiques contemporànies, caracteritzades per comunitats lingüístiques poliglotitzades que han de conciliar el manteniment dels seus codis propis amb les necessitats comunicatives de l'era glocal.[9]

Publicacions més destacades[10][modifica]

  • Llengua i immigració : la segona generació immigrant a la Catalunya no-metropolitana. Barcelona: La Magrana, 1986. ISBN 8474102472. 
  • Fer el futur: sociolingüística, planificació i normalització del català. Barcelona: Empúries, 1991. ISBN 8475963129.
  • Un estado, una lengua? : La organización política de la diversidad lingüística. Barcelona: Octaedro, 1994. ISBN 8480630531. 
  • «Comunicación humana y paradigmas holísticos». Claves de razón práctica, Nº 51, 1995, pàg. 78-80. ISSN: 1130-3689.
  • Ecologia de les llengües : medi, contacte i dinàmica sociolingüística. 2a ed. Barcelona: Proa, 2000. ISBN 8482566016. 
  • «Política lingüística mundial a l'era de la globalització: diversitat i intercomunicació des de la perspectiva de la 'complexitat'». Noves SL. Revista de Sociolingüística, estiu 2002. [Consulta: 2 agost 2018].
  • «Llengua escolar i context demosociolingüístic en els joves francòfons al Canadà a fora de Quebec: Algunes alertes per a la situació catalana», Noves SL. Revista de Sociolingüística, tardor 2002, pàgs. 1-11 [Consulta: 4 agost 2019].
  • «Breu aportació sobre l'ús del català en les relacions interpersonals». Treballs de Sociolingüística Catalana, Núm. 17, 2003, pàg. 267-269 [Consulta: 27 juny 2018].
  • «Lingüística general: elementos para un paradigma integrador desde la perspectiva de complejidad]». Linred: Lingüística en la Red, Núm 1, 2003. ISSN 1697-0780. [Consulta: 2 agost 2018].
  • «Ecodinámica sociolingüistica: comparaciones y analogías entre la diversidad lingüística y la diversidad biológica», Revista de Llengua i Dret, Núm. 39, 2003, pàgs. 119-148. ISSN 0212-5056. [Consulta: 2 agost 2018].
  • «Les llengües a Catalunya: diversitat sociolingüística i perspectives de futur», a: Payrató, LLuís, i Francesc Xavier Vila (dirs.). Les llengües a Catalunya. Sabadell: Fundació Caixa Sabadell, 2004, pàgs. 175-183. ISBN 84-95166-51-8.
  • Cap a una sostenibilitat lingüístic. Barcelona: Angle ed., 2005. ISBN 978-84-96103-94-8.
  • «El català i els joves: propostes de política lingüística del Consell Social de la Llengua Catalana». Treballs de Sociolingüística Catalana, Núm. 22, 2012, pàgs. 77-92. ISSN 0211-0784.
  • Les polítiques de la llengua i la identitat a l'era 'glocal'. Barcelona: Institut d'Estudis Autonòmics, Generalitat de Catalunya, 2007. ISBN 84-393-7429-9 Error en ISBN: suma de verificació no vàlida.
  • Complèxica. Cervell, societat i llengua des de la transdisciplinarietat. (Amb Àngels Massip). Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2014. ISBN 978-84-475-3818-8.
  • «Complexity and language contact: A socio-cognitive framework», a: Mufwene, S. S., F. Pellegrino, & C. Coupé (eds.), Complexity in language. Developmental and evolutionary perspectives. Cambridge, UK: Cambridge University Press, 2017, pp. 218–243. ISBN 978-1-107-05437-0.
  • El català, llengua mitjana d'Europa. Multilingüisme, globalització i sostenibilitat lingüística. (Amb E. Boix-Fuster i R. M. Torrens). Barcelona: Ed. Octaedro, 2018. ISBN 978-84-17219-09-3.
  • From language shift to language revitalization and sustainability. A complexity approach to linguistic ecology. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2019. ISBN 978-84-9168-316-2.
  • «Polítiques lingüístiques: possibilitats, límits i accions», a: Boix-Fuster, E., & M. P. Perea (eds.), Llengua i dialectes: esperances per al català, el gallec i el basc. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2020, pp. 13-23. ISBN 978-84-9168-407-7.

Referències[modifica]

  1. ↑ Error en el títol o la url.«». Tarragona digital, 22-10-2018. [Consulta: 5 agost 2019].[Enllaç no actiu]
  2. ↑ 2,0 2,1 «Albert Bastardas i Boada». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ «The relation between the linguistic context, behaviour and competence: The second generation of Castilian-speaking immigrants in non-metropolitan Catalonia» (en anglès). CIRB - Centre International de Recherche sur le Bilinguisme, Université Laval, 1986. [Consulta: 28 juny 2018].
  4. ↑ Bastardas-Boada, Albert «Autobiografía intelectual». La lingüística en España. 24 autobiografías. Barcelona ed. UOC., 2014, pàg. 29-43..
  5. ↑ «ICREA-Acadèmia». [Consulta: 30 maig 2018].
  6. ↑ Bastardas Boada, Albert. Sociolingüística: per una mirada complèxica, 2014-12-20, p. 291–316. ISBN 9788447538188. 
  7. ↑ «Publicacions». [Consulta: 16 maig 2018].
  8. ↑ «Comunitats Lingüístiques Mitjanes». [Consulta: 12 maig 2018].
  9. ↑ «Política lingüística mundial a l'era de la globalització: diversitat i intercomunicació des de la perspectiva de la 'complexitat'». [Consulta: 12 maig 2018].
  10. ↑ «Albert Bastardas i Boada». Google Acadèmic. [Consulta: 27 juny 2018].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Albert_Bastardas_i_Boada&oldid=31626128»