Albert Guillem Hauf i Valls

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Albert Hauf)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaAlbert Guillem Hauf i Valls
Albert Hauf.jpg
Biografia
Naixement 1938 (79/80 anys)
Sóller
Educació Universitat de Barcelona
Activitat
Camp de treball Filologia romànica
Ocupació Lingüista, historiador, professor, crític literari i traductor
Ocupador Universitat de València
Modifica les dades a Wikidata

Albert Guillem Hauf i Valls (Sóller, Mallorca, 1938) és un filòleg, historiador de la literatura i crític literari mallorquí. És un destacat especialista en literatura medieval catalana i provençal.[1]

El 1968 fou cap del departament d'estudis hispànics a la Universitat de Cardiff, on fou nomenat emeritus professor (1989). Catedràtic a la Universitat de València, des del 1987, és membre fundador de l'Associació Internacional de llengua i Literatura Catalanes (de la qual ha estat membre de la junta rectora i president), de la Junta directiva de l'Anglo-Catalan Society (1973-78) i de l'IEC.[1] Acadèmic de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.[2]

Biografia[modifica]

Des de 1992 ha dirigit diferents projectes d'investigació finançats pel Ministeri de Cultura espanyol i per la Conselleria de Cultura valenciana, en particular sobre la literatura del Segle d'Or valencià. Ha organitzat diversos congressos i trobades acadèmiques: L'ambient cultural a la València de la segona meitat del segle XV, Tirant lo Blanc i els seus traductors, Tirant lo Blanc, Jaume I,[3] Ausiàs Marc, Lectures d'Ausiàs Marc, Francesc Eiximenis,[4] Joan Roís de Corella, La historiografia medieval, etc.

Obra[modifica]

A més dels articles periodístics i de divulgació, ha participat en programes de ràdio i de televisió, i ha col·laborat amb Martí de Riquer i Mario Vargas Llosa en un CDR sobre el Tirant.

És autor d'uns dos-cents treballs d'investigació, en bona part llistats en ELL, 4 (1998), 261-271. Destaquen els següents treballs:

  • Edició del Speculum Humanae Salvationis.
  • Estudios y comentarios de Teresa Pérez Higuera y Albert Hauf i Valls, Madrid, Edilán, 2000, 2 vols.
  • La Vita Christi de Sor Isabel de Villena, Barcelona, Ed. 62, 1995.
  • Speculum Animae, atribuït a Sor Isabel de Villena, Madrid, Edilán, 1993, 2 vols.
  • D'Eiximenis a Sor Isabel de Villena. Aportació a l'estudi de la nostra cultura medieval, Biblioteca Sanchis Guarner, 19, València-Barcelona, 1990 (Premi Serra d'Or de la Crítica, 1991).
  • Edició del Tirant lo Blanch, 2 vols., València, Generalitat Valenciana, 1990 i 1992.
  • La Flor de les Istòries d'Orient, Barcelona, 1989 (Premi Massó i Torrent 1990 de l'IEC, al millor treball de tema medieval).
  • Quarantena de Contemplació de Joan Eiximeno, Abadia de Montserrat, 1986.
  • Contemplació de la Passió, Barcelona, 1983.
  • Lo Crestià de Fra Francesc Eiximenis, Barcelona, Ed. 62, 1983 (MOLC, 98).
  • El Ars Praedicandi de Fr. Alfonso d'Alprao, Roma, 1979.
  • Estudis introductoris a José Pou, Visionarios, beguinos y fraticelos, Alicante, 1996, 9-112; i a Joan Fuster, Misògins i enamorat, Alzira, 1995.
  • 25 articles sobre historiografia medieval publicats en el Grundriss der Romanischen Literaturen des Mittlealters, XI/2, Heidelberg, 1993.
  • Entre les seues traduccions de l'alemany, anglés i francés, destaca la versió castellana d'Arthur Terry, Catalan Literature: Literatura Catalana, Barcelona-Caracas. México, 1977 i 1983, dotada d'una bibliografia addicional.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Albert-Guillem Hauf i Valls». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Hauf i Valls, Albert-Guillem». AVL. [Consulta: 21 febrer 2014].
  3. «Congrés Jaume I». [Consulta: 19 juliol 2012]. Per exemple, prengué part en aquest congrés sobre Jaume I, que tingué lloc a Gandia els dies 26-27 de Novembre de 2007.
  4. Prengué també part en aquest cicle de conferències sobre Francesc Eiximenis a Barcelona els dies 16-17 de Novembre de 2009.


Càrrecs públics
Precedit per:
Joan Veny
President de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes
2000-2006
Succeït per:
Kálmán Faluba