Albert Lleó i Morera
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1874  Barcelona |
| Mort | 22 desembre 1929 (54/55 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | metge, inventor |
Albert Lleó i Morera (Barcelona 1874 - 22 de desembre de 1929)[1] fou un metge hematòleg i bacteriòleg,[2] fill d'una família de la burgesia barcelonesa de començaments de segle xx, conegut principalment per la casa Lleó Morera, la seva residència al passeig de Gràcia 34 de Barcelona.
Biografia[modifica]
Va estudiar medicina i va dedicar la seva tesi doctoral a descriure una "Técnica de la obtención del suero fisiológico", publicada el 1902.[3] i Professionalment va ser el cap del laboratori bacteriològic de l'Hospital dels Nens Pobres de Barcelona, l'any 1914,[4] i director del laboratori de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.[5] Va estar casat amb Olinta de Puiguriguer Palmarola i va tenir dos fills: Francisca i Alberto.[6]
Va ser vocal de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona sota la presidència de Joan Pich i Pon, el 1928.[7]
Casa Lleó Morera[modifica]
Tot i la seva professió, va registrar diverses patents de motors. La seva afició per la tecnologia va ser reflectida a la casa familiar on apareixen als balcons quatre figures femenines que mostren quatre invents de l'època: el fonògraf, la bombeta, el telèfon i la càmera fotogràfica. Aquest edifici, conegut com a Casa Lleó i Morera, va ser encarregat el 1902 per Francisca Morera i Ortiz, a l'arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner. La reforma de l'edifici existent va ser feta en clau modernista i ha esdevingut un dels edificis més emblemàtics d'aquest moviment a Barcelona. Conjuntament amb la Casa Amatller de Josep Puig i Cadafalch, i la Casa Batlló d'Antoni Gaudí, forma part de l'anomenada Mansana de la Discòrdia.
Referències[modifica]
- ↑ Redacció LV, 21 desembre 1930, p. 1.
- ↑ Redacció LV, 22 octubre 1912, p. 4.
- ↑ Lleó Morera, Alberto. Técnica de la obtención del suero fisiológico. Casa Provincial de la Caridad, 1902.
- ↑ Redacció LV, 04 juny 1914, p. 4.
- ↑ Tarin, 11 setembre 2009, p. 7.
- ↑ Redacció LV, 14 juliol 1963, p. 28.
- ↑ Redacció LV, 06 gener 1928, p. 28.
Bibliografia[modifica]
- Redacció LV «Anuncis varis» (en castellà). La Vanguardia, 22-10-1912, pág. 4 [Consulta: 28 desembre 2013].
- Redacció LV «Hospital de los niños pobres» (en castellà). La Vanguardia, 04-06-1914, pág. 4 [Consulta: 28 desembre 2013].
- Redacció LV «Constitució Cámara de la Propiedad Urbana» (en castellà). La Vanguardia, 06-01-1928, pág. 28 [Consulta: 28 desembre 2013].
- Redacció LV «Necrològiques» (en castellà). La Vanguardia, 21-12-1930, pág. 1 [Consulta: 28 desembre 2013].
- Redacció LV «Necrológiques» (en castellà). La Vanguardia, 14-07-1963, pág. 28 [Consulta: 28 desembre 2013].
- Tarin, Santiago «Un paseo modernista» (en castellà). La Vanguardia, 11-09-2009, pág. 27 [Consulta: 28 desembre 2013].