Albert Olives

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAlbert Olives
Biografia
Naixement1787 Modifica el valor a Wikidata
Falset (Priorat) Modifica el valor a Wikidata
Mort1827 Modifica el valor a Wikidata (39/40 anys)
Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Regidor de l'Ajuntament de Reus
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar, advocat Modifica el valor a Wikidata

Albert Olives (Falset, 1787 - Tarragona 1827) va ser un advocat i militar català.

Va estudiar Dret a la Universitat de Cervera i es va instal·lar primer a Tarragona, formant part dels serveis jurídics de l'exèrcit i on va arribar al grau de capità retirat com a tinent coronel, i després a Reus, on tenia família i el 1820 va obrir un despatx d'advocat. Vinculat al sector moderat, va ser nomenat regidor a l'ajuntament de Reus amb l'alcalde Antonio Chamochín. Quan el coronel Joan Rafí Vidal es presentà a Reus el dia 4 de setembre de 1827 amb una columna de 200 homes exigint diners per fer front a una partida de Malcontents que actuava a la zona, Olives el recolzà. Rafí es va quedar a Reus i els seus homes van ocupar llocs estratègics de la vila. El dia 7 al matí, Joan Rafí es va presentar a l'ajuntament davant de l'alcalde i els regidors acompanyat de tots els caps i oficials dels voluntaris reialistes i es pronuncià a favor dels revoltats que deia combatre. Va exigir 200.000 rals que havien de ser donats abans de les 5 de la tarda o prendria represàlies. Rafí va fer una proclama per mobilitzar els milicians i apropar-los a la revolta, però la majoria es va negar a seguir-lo. Olives, que era un dels comandants de la Milícia, va oferir-se a Rafí per a acompanyar-lo amb les seves columnes de milicians si no atacava la ciutat.[1] El dia 8 va entrar a Reus amb les seves tropes el franciscà del convent de Reus Pau Orri, conegut com a pare Punyal, amb molts crits de Visca el Rei! "aunque no decían qual" comenta Antoni Pons, un menestral reusenc que va escriure un interessant dietari.[2] El pare Orri anava a cavall, acompanyat per un frare de Riudecanyes anomenat Ramon i dels seus homes mal armats, la majoria lladres i delinqüents que es feien respectar. Rafí va fer un parlament acollint els revoltats nouvinguts, i hi va haver moments de greu tensió a la ciutat. Albert Olives va ratificar la seva ajuda a Rafí i es van tranquil·litzar els ànims. Rafí, el pare Punyal i Albert Olives amb els seus homes, van marxar de Reus, on van tornar el dia 14 per exigir més diners. Van saquejar la caixa municipal i van fer alguns presoners pels quals van demanar rescat. Al cap d'uns dies, Rafí i Olives, que havien ocupat el Coll de Balaguer amb les seves forces, van atacar l'exèrcit del govern que acompanyava el rei Ferran VII quan anava a Tarragona, i el van vèncer. El dia 19 van posar setge a Tarragona, el 21 Rafi i Olives tornaven a Reus a reclamar diners, i l'alcalde Chamochín va fugir de la ciutat. El 29 arribà el general Manso a Reus amb 1.500 homes, i va batre la comarca buscant rebels. Va prometre l'indult si es rendien, i tant Rafí com Olives, i altres caps, van acceptar la rendició, perquè, mal armats, no podien fer front a l'exèrcit reial.

Els presoners van ser traslladats a Tarragona, on, tot i les promeses d'indult, van ser afusellats i després penjats.[1] Un relat explica que a un quart de vuit del matí, a Tarragona es van sentir dues canonades i immediatament es va hissar la bandera negra, senyal d'execució. Van ser ajusticiats el "Coronel graduado de infanteria, don Juan Rafí Vidal y el capitán graduado de teniente coronel don Alberto Olives", primer i segon caps de la rebel·lió que s'aixecà al Camp de Tarragona contra el rei.[3] L'ajuntament de Reus va fer diverses gestions per a alliberar Albert Olives. En una carta al rei del 25 d'octubre l'alcalde Chamochín explicava que si s'havia passat a les forces de Rafí ho va fer per salvar la ciutat davant la negativa dels voluntaris reusencs a sumar-se a la revolta. L'ajuntament justificava la revolta atribuint un excés de zel a Olives i "una erupción de lealtad alucinada". Una carta anònima del 9 de novembre diu que va ser molt plorada a Reus l'execució d'Albert Olives, ja que l'ajuntament confiava en ell i era conegut pels consells i assessoraments que feia a la població.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Anguera, Pere. Comportament polític i actituds ideològiques al Baix Camp: 1808-1868. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1983, p. 77-79. 
  2. Pons Anguera, Antoni. Libro de varias cosas sucedidas en esta villa y algunos parages de Cataluña. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1988, p. 83. ISBN 8486387728. 
  3. Castillo, Joaquín del. La Ciudadela inquisitorial de Barcelona, o, Las victimas inmoladas en las aras del atroz despotismo del Conde de España : redactada de los hechos históricos durante la dominación del gobierno esterminador en la Península. Barcelona: Libr. Nacional de M. Saurí, 1835, p. 204.