Albert Pintó Pérez
_(cropped).jpg) (2019, Sitges)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 octubre 1985 (38 anys) Terrassa (Vallès Occidental) |
| Dades personals | |
| Formació | Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya - direcció (2003–2007) |
| Activitat | |
| Ocupació | director de cinema, publicista, guionista, professor de cinema |
| Activitat | 2008 – |
| Ocupador | Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya, professor (2012–) |
| Influències | |
| Lloc web | albertpinto.net |
    | |
Albert Pintó Pérez (Terrassa, 28 d'octubre de 1985) és un director de cinema, guionista i publicista català.[1] Graduat el 2007 en l'especialitat de Direcció a l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya,[2] el 2012 hi va passar a ensenyar narrativa audiovisual.[3][4]
Carrera[modifica]
Al principi es va assentar en l'àmbit dels curtmetratges, d'entre els quals destaca Nada S.A.,[5] que va rebre més de 60 premis i una nominació als premis Gaudí.[6] En aquesta etapa també va col·laborar com a ajudant de direcció en la sèrie de TV3 Arròs covat.[7] El seu llargmetratge de debut és amb Matar a Dios (2017), en què el va acompanyar Caye Casas.[1] Ha treballat per a Netflix, Atresmedia Cine, Vancouver Media, Filmax, Bambú Producciones, Media Films, Warner Bros. i Alhena Productions, entre d'altres.[4][1]
El 2020, en solitari, va estar al capdavant de la pel·lícula de terror Malasaña 32, que va recaptar més de 10 milions d'euros.[4] El 2023, va dirigir el tercer film de la trajectòria, Nowhere, protagonitzat per Anna Castillo i Tamar Novas. Abans havia treballat per a Netflix en alguns capítols de La casa de papel i Sky Rojo.[4] També està al darrere d'un episodi de Berlín, sèrie derivada de La casa de papel pendent d'estrenar.[8]
Vida personal[modifica]
És cinèfil des de la infantesa, influenciat pel gust del seu pare i el seu oncle. De procedència egarenca, resideix des del 2016 a Sant Cugat del Vallès.[3]
Premis i nominacions[modifica]
| Any | Premi | Categoria | Receptor | Resultat | Ref. |
|---|---|---|---|---|---|
| 2015 | V Setmana de Cinema Fantàstic i de Terror de Girona | - | Aún hay tiempo | Guanyador | [9] |
| Mostra de Cinema i Audiovisual Català | Millor Curtmetratge de Ficció | Aún hay tiempo | Guanyador | [10] | |
| 2016 | Premis Gaudí de 2016 | Premi al Millor Curtmetratge | Nada S.A. | Nominat | [2] |
| 2017 | L Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya | Premi del Públic | Matar a Dios | Guanyador | [11] |
| Premi al Millor Curtmetratge | RIP | Guanyador | |||
| Festival Internacional de Curtmetratges de Vila-seca | Premi del Jurat Jove | RIP | Guanyador | [12] |
Filmografia[modifica]
Pel·lícules[modifica]
- Leaving New York (2008)
- A Fully Loaded (2008)
- Lucille (2010)
- Nada S.A. (2014)
- Aún hay tiempo (2014)
- Lo siento cariño (2015)
- Una historia de amor (2015)
- Matar a Dios (2017)
- RIP (2017)
- Malasaña 32 (2020)
- Asylum: Twisted Horror and Fantasy Tales (2020)
- Nowhere (2023)
Sèries de televisió[modifica]
- La casa de papel (2021)
- Sky Rojo (2021)
- Berlín (2023)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Martínez, Beatriz. «Albert Pintó: «La falta de comunicació genera monstres terribles»». El Periódico, 19-01-2020. [Consulta: 28 setembre 2023].
- ↑ 2,0 2,1 Folch, Mercè. «Albert Pintó: «El meu somni és viure de fer pel·lícules»». Diari de Terrassa, 07-02-2016. [Consulta: 28 setembre 2023].
- ↑ 3,0 3,1 Caballé i Curto, Cinta. «Albert Pintó, la passió pel cinema feta realitat». TOT Sant Cugat, 17-11-2019. [Consulta: 28 setembre 2023].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «El director terrassenc Albert Pintó estrena ‘Nowhere’ a Netflix aquest divendres». Canal Terrassa, 28-09-2023. [Consulta: 28 setembre 2023].
- ↑ Contreras, Carme. «Albert Pintó i Caye Casas competeixen a la secció oficial del Festival de Sitges amb ‘Matar a Dios’». Canal Terrassa, 10-10-2017. [Consulta: 28 setembre 2023].
- ↑ «Una casa encantada al Madrid dels anys setanta». El Punt Avui, 17-01-2020. [Consulta: 28 setembre 2023].
- ↑ «"ARRÒS COVAT" obté un Premi Ondas». CCMA, 03-11-2010. [Consulta: 28 setembre 2023].
- ↑ Sánchez, Teresa. «'Berlín', la serie derivada de 'La casa de papel' ya tiene fecha de estreno» (en castellà). Tribuna de Salamanca, 18-09-2023. [Consulta: 28 setembre 2023].
- ↑ C., X. «Acocollona't premia ‘Aún hay tiempo'». El Punt Avui, 08-11-2015. [Consulta: 28 setembre 2023].
- ↑ «Som Cinema premia «El camí més llarg per tornar a casa» com a millor pel·lícula». NacióDigital, 25-10-2015. [Consulta: 28 setembre 2023].
- ↑ Contreras, Carme. «Albert Pintó i Caye Casas s’emporten el Gran Premi del Públic a Sitges amb ‘Matar a Dios’». Canal Terrassa, 16-10-2017. [Consulta: 28 setembre 2023].
- ↑ «Dos curtmetratges amb segell cambrilenc són premiats al FICVI». Revista Cambrils, 17-11-2017. [Consulta: 28 setembre 2023].
Bibliografia complementària[modifica]
- Pando, Juan; Martínez Gómez, Beatriz «Los habitantes de la casa deshabitada» (en castellà). Fotogramas & DVD: La primera revista de cine, 73, 2115, gener 2020, pàg. 86-89. ISSN: 1136-4351.