Vés al contingut

Alcassaba

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

L'alcassaba (de l'àrab andalusí alqaṣába, i aquest de l'àrab clàssic القصبة, al-qaṣaba, ‘ciutadella’[1][2]) és un recinte fortificat dins d'una població emmurallada, amb la funció de defensa militar.[3] Vindria a ser similar a la nostra suda.

Era una construcció o recinte fortificat de caràcter urbà, la funció era servir de residència a un governador per defensar presumiblement un lloc determinat i els seus contorns, albergant una guarnició que, sovint, conformava un petit barri militar amb habitatges i serveis, constituint una ciutadella. Solien estar associades a un alcàsser o castell situat en un dels seus extrems, encara que aquest era independent de la pròpia alcassaba i de la resta de la ciutat, i en cas de setge, les poblacions dels nuclis urbans on s'assentaven, buscaven refugi darrere de les muralles d'aquestes alcassabes.[4]

L'alcassaba de Màlaga

L'alcassaba és, fonamentalment, una paraula d'origen àrab que fa al·lusió a un tipus de ciutadella fortificada amb muralles o baluards, que difereix del castell per presentar en l'interior una medina. Ksar o ksour (àrab magrebí: قصر qser, en plural qsur) és el terme en àrab magribí per a ‘fortalesa’ o ‘castell'.[5] És un terme que segurament s'origina com a préstec de la paraula en llatí castrum. Qasr (‘palau-fortificat’), una variació d'aquest terme, s'utilitza per designar un ‘palau’ o ‘castell' a Síria, Jordània i altres països. A l'Àndalus, entre els segles viii i xv, es van construir un gran nombre d'alcassabes, com les de Badajoz (la més gran d'Europa,[6][7] i de les més extenses del món en el seu gènere i època, pel que fa al perímetre de les seves muralles: 8 hectàrees), Granada[8] (la que presenta la ciutadella més gran millor conservada de la península Ibèrica), Alcalá la Real, Almeria, Silves, Antequera, Jaén, Guadix, Loja, Llorca, Tudela, Requena, Calataiud o Mèrida —entre d'altres. Les alcassabes eren un sistema defensiu tant davant enemics externs com enfront de les pròpies revoltes internes i asseguraven una resistència prolongada, fins i tot en el cas de caiguda de la ciutat que protegien.[9][10]

D'entre aquelles conservades del període andalusí, l'exemple més destacat és l'alcassaba de Màlaga, que, segons l'arquitecte restaurador Leopoldo Torres Balbás, és el prototip de l'arquitectura militar del període taifa (segle xi), amb un doble recinte emmurallat i gran quantitat de fortificacions, sent el seu únic paral·lel el castell del Crac dels Cavallers aixecat a Síria pels croats entre els segles xii i xiii. També trobem alcassabes al nord d'Àfrica, com la fortalesa dels Udaya a Rabat (Marroc), les de Tunis (Tunísia) o les d'Alger i Orà, segles xvii-xviii (Algèria).[11]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «alcassaba». diccionari.cat. [Consulta: 28 octubre 2024].
  2. ↑ «alcazaba» (en castellà). Real Academia Española. [Consulta: 28 octubre 2024].
  3. ↑ Cara Barrionuevo, Lorenzo «La remodelación de una fortaleza musulmana medieval: La alcazaba de Almería en época cristiana (siglos XV y XVI)». Almería entre culturas: (siglos XIII-XVI), Vol. 1. Instituto de Estudios Almerienses, 1990, pàg. 453–485.
  4. ↑ Eslava Galán, Juan «Notas sobre el origen y función de la Alcazaba». Estudios de historia y de arqueología medievales, 3, 1984, pàg. 193–202. ISSN: 0212-9515.
  5. ↑ Naval, Antonio «Ciudades y arquitectura de tierra en el sur de Marruecos. Reflexión sobre la restauración y conservación» (en castellà). Ciudad y Territorio Estudios Territoriales, 20-12-1993, pàg. 681–702. ISSN: 2659-3254.
  6. ↑ Delgado, Noé Conejo «La presencia de moneda medieval y moderna en la alcazaba de Reina (Reina, Badajoz)» (en castellà). Arqueología y Territorio Medieval, 21, 2014. DOI: 10.17561/aytm.v21i0.2227. ISSN: 2386-5423.
  7. ↑ «Medina en TVE - Legado islámico Badajoz» (en castellà), 07-04-2019. [Consulta: 27 octubre 2024].
  8. ↑ Martín Martín, Adelaida «La imagen de la Alcazaba de la Alhambra». La cultura y la ciudad / coord. per Juan Antonio Calatrava Escobar, Francisco García Pérez, David Arredondo Garrido,, 2016.
  9. ↑ Gozalbes Cravioto, Carlos; Marmolejo Cantos, Francisco «La alcazaba de Coín y el sistema defensivo de su territorio en época andalusí. II: la villa y castillo de Benamaquís». Isla de Arriarán: revista cultural y científica, 40-41, 2013, pàg. 257–279. ISSN: 1133-6293.
  10. ↑ Gozalbes Cravioto, Carlos; Marmolejo Cantos, Francisco «La alcazaba de Coín y el sistema defensivo de su territorio en época andalusí. I: la alcazaba y el recinto urbano». Isla de Arriarán: revista cultural y científica, 39, 2012, pàg. 75–98. ISSN: 1133-6293.
  11. ↑ Maldonado, Basilio Pavón. Tratado de arquitectura hispanomusulmana (en castellà). Editorial CSIC - CSIC Press, 1990, p. 158. ISBN 978-84-00-08746-3. 

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alcassaba
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alcassaba&oldid=34164431»