Alcaudete de la Jara

Alcaudete de la Jara

Tipus	municipi d'Espanya
Lloc
39° 47′ 25″ N, 4° 52′ 20″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Castella - la Manxa
Província	província de Toledo
Capital	Alcaudete de la Jara
Població humana
Població	1.720 (2025) (11,03 hab./km²)
Gentilici	Alcaudetà, alcaudetana
Geografia
Part de	Mancomunitat «Gévalo»
Superfície	156 km²
Altitud	654 m
Limita amb	Belvís de la Jara Torrecilla de la Jara San Bartolomé de las Abiertas Sevilleja de la Jara Las Herencias Retamoso de la Jara Santa Ana de Pusa
Organització política
• Alcaldessa	Cristina Cebas Gregorio
Identificadors descriptius
Codi postal	45662
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Codi INE	45006
Lloc web	alcaudetedelajara.es

Alcaudete de la Jara és un municipi de la província de Toledo, a la comunitat autònoma de Castella la Manxa, Espanya.

Limita amb els municipis de Las Herencias, San Bartolomé de las Abiertas, Retamoso de la Jara, Torrecilla de la Jara, Sevilleja de la Jara i Belvís de la Jara.

Actualment, la vila compta amb 1.662 habitants (segons dades de l'INE del 2024).

Toponímia

Els orígens del nom d'Alcaudete de la Jara no estan clars. Per un costat, s'afirma que la denominació prové d'una gran construcció medieval de vigilància situada al bell mig del poble, denominada localment com a torreón o torreón del cura. Tanmateix, hi ha estudis que relacionen la toponímia amb el riu Gévalo i les fonts d'aigua distribuides pel terme municipal.

En ambdós casos, s'assumeix que la paraula "Alcaudete" prové de la influència de la llengua àrab.

Pel que fa a la primera hipòtesi, alguns autors que han estudiat la toponímia d'aquest municipi suposen que el terme "Alcaudete" deriva de la paraula àrab "alcalat", que significa, en català, "el castell", en referència al torreón, una construcció de vigilància d'origen medieval que es troba al centre del nucli urbà.

Altrament, també s'ha plantejat que el nom de la localitat s'hagi format arran la unió entre el sufix àrab "al" i l'expressió llatina "caput aquae", que vol dir, en català, "capçalera d'aigua", en relació amb el riu Gèvalo que passa per la localitat i les fons situades arreu del terme municipal.

En aquest darrer sentit, en hispanoàrab, el nom del poble podria provenir del mot "Al-Qabdiq", al qual se li hauria afegit el sufix abundancial iberoromà "etum/it". Com a resultat, la paraula hauria evolucionat etimològicament cap a "Alcaudete", és a dir, "el lloc de les fonts".

Ubicació

Alcaudete de la Jara se situa a la comarca de la Jara, a Castella-La Manxa, a 21 quilòmetres de la ciutat més propera, Talavera de la Reina; a 103 quilòmertres de la capital de la comunitat autònoma, Toledo; i a 144 quilòmetres de la capital espanyola, Madrid.

El poble més proper és Belvís de la Jara, ubicat a 10 quilòmetres de distància; mentre que l'altre nucli de població més pròxim a Alcaudete és la Fresneda, una entitat singilar de població de 110 habitants (segons dades de l'INE de l'any 2017), part del municipi de Torrecilla de la Jara.

Monuments locals

• Església Parroquial de la Inmaculada Concepción, anomenada popularment com "la catedral de La Jara", ja que és l'església més gran de la comarca.
• Panteó funerari de la Familia Garnica Mansi, monument funerari a on descansen les restes dels membres d'aquesta família de terratinents locals vinculats, en el segle actual, a la fundació del Banco Banesto.
• Torreón del cura, construït per la família Calderón al segle XIII, es va renovar al segle XV i va passar a propietat de la parròquia al segle XVIII. La torre complia una funció defensiva per supervisar el territori circumdant, i forma part d'un complex amb una casa, dependències agrícoles i habitacions pel servei. El torreón és un element molt representatiu pel veïnat d'aquesta localitat. De fet, forma part de l'escut municipal i a ell fa referència la llegenda que l'emmarca: Una torre fue mi cuna (català: Una torre fou el meu bressol).
• Molino riscal, es tracta d'un espai natural —antiga zona de bany local— al qual es pot arribar a través d'una de les rutes de senderisme del municipi, amb salts d'aigua, zones per a practicar escalada i importància paisatgística.
• Glorieta amb l'estàtua de la Patrona, és un monument dedicat a la patrona del poble, la Inmaculada Concepción, a la qual se li ret homenatge amb flors, espelmes i dedicatòries. El santoral se celebra cada 8 de desembre.

Festes

• Jueves de comadre. Se celebra el dijous previ al dimecres de cendra i consisteix en l'organizació d'un aplec al camp, a on el veïnat comparteix àpats com truita de patates, ous en llet o altres especialitats culinàries de la zona.
• Calbote. La població se cita el 2 de novembre per a compartir un berenar de germanor a l'entorn natural.
• Crema del Judes. Cada diumenge de resurrecció, es cala foc a un ninot format per roba vella, palla i petards a la plaça de les Regions d'Espanya. Es tracta de la plaça principal del municipi, coneguda popularment com la "plaza de regiones".
• Quinzena cultural d'Agost. Cada any, entre l'1 i el 15 d'agost, l'Ajuntament i les entitats locals organitzen una programació d'activitats culturals i esportives
• Fiesta Patronal de la Inmaculada Concepción. El 8 de desembre, el poble celebra la seva festa patronal amb activitats lúdiques i religioses.

Demografia

Evolució demogràfica

1996	1998	1999	2000	2001	2002	2003	2004	2005	2006	2011	2013	2014	2015	2016	2017	2018	2019	2020	2021	2022	2023	2024
1.684	1.893	1.857	1.821	1.825	1.829	1.914	1.959	1.977	1.976	2.031	2.005	1.955	1.897	1.832	1.748	1.703	1.648	1.660	1.644	1.614	1.640	1.662

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde/-essa	Partit polític
	Pedro Lobato Rodríguez	UCD
	Pedro Lobato Rodríguez 07/12/1985 Santos Gargolla Palomo	CDS CDS
	Santos Gargolla Palomo	CDS
	Ángel Fernández Montes	PSOE
	Marcela Crespo Navarro	PSOE
	Pedro Lobato Ferrero	PSOE
	Ángel Fernández Montes 06/07/2004 Luis Antonio García Gómez	PSOE PP
	José Antonio Farelo Torrejón	PP
	José Antonio Farelo Torrejón	PP
	Cristina Cebas Gregorio	PSOE
	Cristina Cebas Gregorio	PSOE
	Cristina Cebas Gregorio	PSOE