Àlcids
Alcidae  | |
|---|---|
 gavotí cotorra | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Charadriiformes |
| Família | Alcidae Leach, 1820 |
| Gènere | |
Els àlcids formen una família de caradriformes integrada per ocells marins i cabussadors. Són bastant semblants als pingüins a causa dels seus colors, la posició erecta i d'altres hàbits però no estan emparentats taxonòmicament: la seua similitud s'explica per la convergència evolutiva.
Morfologia[modifica]
- Ocells bastant petits.
- De colors blancs i negres.
- A terra tenen una posició erecta, per tal com les potes s'insereixen molt posteriorment.
- Els dits dels peus són units per una membrana, com en tots els ocells nedadors.
- Tenen les ales curtes i no poden volar gaire.
- El dimorfisme sexual no és gaire acusat.
Reproducció[modifica]
No fan nius, sinó que deixen els ous en forats a terra.
Alimentació[modifica]
Són excel·lents nedadors i s'alimenten dels peixos que persegueixen sota l'aigua.
Distribució geogràfica[modifica]
Viuen a les mars de l'hemisferi nord, i alguna espècie penetra, a l'hivern, fins a la Mediterrània Occidental -el cadafet o fraret (Fratercula arctica) i el pingdai o gavot (Alca torda) a la badia d'Alcúdia, per exemple-.[1]
Costums[modifica]
Viuen a alta mar i només van a la costa (on formen colònies) per criar.
Les espècies pertanyent al gènere Uria poden capbussar-se fins a una fondària de 100 m, mentre que les del gènere Cepphus poden fer-ho fins als 40 m.
Taxonomia[modifica]
La família dels àlcids (Alcidae) es classifica al subordre Lari, dins l'ordre dels caradriformes (Charadriifomes) essent els seus parents vius més propers els paràsits de la família dels estercoràrids (Stercorariidae).[2] Estudis publicats en 2011 per N.Adam Smith, relacionen els àlcids amb una sèrie de fòssils a partir de l'Eocé (35 m.a.), entre els quals hi ha els gèneres Hydrotherikornis, Pseudocepphus i les subfamílies Petralcinae i Mancallinae, ubicant-les, juntament amb els àlcids al clade Pan-alcidae.[3] El Congrés Ornitològic Internacional (versió 2.10, 2011) reconeix 10 gèneres amb 23 espècies vives. Aquestes espècies s'han classificat en dues subfamílies i algunes tribus:
- Subfamília Alcinae.
- Tribu Alcini.
- Gènere Alle, amb una espècie: el gavotí atlàntic (Alle alle).
- Gènere Uria, amb dues espècies.
- Gènere Alca, amb una espècie: el gavot (Alca torda).
- Gènere Pinguinus, amb una espècie extinta en època històrica: el gavot gegant (Pinguinus impennis).
- Tribu Cepphini
- Gènere Cepphus, amb tres espècies.
- Tribu Brachyramphini.
- Gènere Brachyramphus, amb tres espècies.
- Tribu Synthliboramphini.
- Gènere Synthliboramphus, amb 5 espècies.
- Tribu Alcini.
- Subfamília Fraterculinae.
- Tribu Aethiini.
- Gènere Ptychoramphus, amb una espècie: el gavotí de Cassin (Ptychoramphus aleuticus).
- Gènere Aethia, amb 4 espècies.
- Tribu Fraterculinae.
- Gènere Cerorhinca amb una espècie: el fraret rinoceront (Cerorhinca monocerata).
- Gènere Fratercula, amb tres espècies.
- Tribu Aethiini.
Referències[modifica]
- ↑ «Les aus de s'Albufera de Mallorca.». Arxivat de l'original el 2007-10-22. [Consulta: 8 juny 2008].
- ↑ Cladograma dels caradriformes a TREE OF LIFE web project Arxivat 2017-01-08 a Wayback Machine. Rev. 17/11/2011 (anglès)
- ↑ N.Adam Smith (2011). "Taxonomic revision and phylogenetic analysis of the flightless Mancallinae (Aves, Pan-Alcidae)." ZooKeys, 91: 1–116. Rev. 17/11/2011 (anglès)
Bibliografia[modifica]
- Ferrer, X., Martínez, A., i Muntaner, J.: Història Natural dels Països Catalans, núm. 12 (Ocells). Enciclopèdia Catalana, S. A. Barcelona, 1986.
Enllaços externs[modifica]
- Taxonomia d'aquesta família d'ocells. (anglès)
- Els àlcids a la Mar Cantàbrica. (castellà)