Estercoràrid

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Estercoràrids
Paràsit cuaample (Stercorarius pomarinus)
Paràsit gros (Stercorarius skua)
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Charadriiformes
Família: Stercorariidae
(Gray, 1871)
Gènere: Stercorarius
(Brisson, 1760)
Espècies

vegeu el text

Els estercoràrids són una família d'ocells marins de l'ordre dels caradriformes, d'aspecte similar a les gavines i de grans dimensions, a la qual pertanyen les diferents espècies de paràsits.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Mida mitjana-gran.
  • Plomatge fosc.
  • Bec gran, robust i amb la mandíbula superior ganxuda.
  • Ales llargues i punxegudes.
  • Cua amb les plomes centrals més llargues.
  • Potes curtes i peus palmats.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Nien a terra a les regions temperades i a l'Àrtic.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Mengen peixos, insectes, vísceres i carronya. En època de cria, també mengen lèmmings i els ous i pollets d'altres ocells. Les espècies més grosses poden matar ocells adults i menjar-se'ls.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Crien a l'Europa septentrional, Àsia, Nord-amèrica, sud de Sud-amèrica i illes antàrtiques.

Costums[modifica | modifica el codi]

Tenen hàbits rapinyaires (encalcen gavines i altres ocells marins per furtar-los el menjar), migren a llargues distàncies i tenen un vol acrobàtic.

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

Les tres espècies més petites d'aquest gènere, totes natives de l'hemisferi nord (longicaudus, parasiticus i pomarinus) tenen, en època de reproducció, unes plomes allargassades al centre de la cua i sovint plomatges groc pàl·lid o blanc pels costats, que manquen en les espècies grans, totes aquestes australs a excepció del paràsit gros. Aquestes diferències d'aspecte han motivat que sovint s'ubiquin els paràsits més grans en un gènere diferent, Catharacta, mentre que els tres més petits resten en Stercorarius. No obstant això, estudis genètics i del comportament han motivat que s'incloguin tots en el mateix gènere.[1][2]

Segons la classificació del congrés Ornitològic Internacional (versió 2.11, 2011), els paràsits formen un gènere amb 7 espècies:

[3][4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cohen, Baker, Belchschmidt, Dittmann, Furness, Gerwin, Helbig, de Korte, Marshall, Palma, Peter, Ramli, Siebold, Willcox, Wilson and Zink (1997). Enigmatic phylogeny of skuas. Proc. Biol. Sci. 264(1379): 181–190. Rev. 31/03/2012
  2. AOU (2000). Forty-second supplement to the American Ornithologists' Union Check-list of North American Birds. The Auk 117(3):847–858. Rev. 31/03/2012
  3. Els estercoràrids a l'Avibase. (català)
  4. Els estercoràrids a la UICN. (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]