Vés al contingut

Paràsit boreal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuParàsit boreal
Stercorarius skua Modifica el valor a Wikidata

(Saint Kilda) Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICNrisc mínim Modifica el valor a Wikidata
Dades
Envergadura136 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes111,7 g (pes en néixer)
1,735 quilograms (pes adult, mascle)
1,935 quilograms (pes adult, femella) Modifica el valor a Wikidata
Cries2 Modifica el valor a Wikidata
Incubació de l'ou29 dies Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreCharadriiformes
FamíliaStercorariidae
GènereStercorarius
EspècieStercorarius skua Modifica el valor a Wikidata
(Brünnich, 1764) Stercorarius skua Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
Catharacta skua (Brünnich, 1764)
ProtònimCatharacta skua Modifica el valor a Wikidata
Distribució
Modifica el valor a Wikidata

El paràsit boreal (Stercorarius skua) és una au depredadora i oportunista que pertany a l'ordre Charadriiforme de la família Stercorariidae.

És el paràsit més gros i més abundant que es pot trobar als Països Catalans durant l'hivern.

Morfologia

[modifica]
  • Fa 58 cm de llargària i 125-140 cm d'envergadura.
  • És de color bru, amb la cua curta i arrodonida i amb unes taques blanques a les ales.

Distribució

[modifica]

Cria al nord d'Europa occidental (Escòcia, illes Fèroe, Islàndia).

Durant l'hivern es troba en regions més templades de l'Atlàntic meridional i Sud-amèrica.

Al nord i oest de la Península Ibèrica es poden vore amb freqüència durant l'època hivernant Mediterrani és escàs i rar.

Reproducció

[modifica]

Cria a l'Àrtida i a l'Atlàntic. Durant els mesos de maig a juny, pon 2 ous en un niu fet amb herbes i els defensa aferrissadament si algú s'hi apropa.

Defensen el niu agressivament davant qualsevol intrús que s'aprope al niu, colpejant fortament amb el seu bec el cap de l'adversari.

Alimentació

[modifica]

Es dediquen a prendre els peixos que altres aus pesquen, aprofiten les restes que llencen des dels vaixells de pesca, devoren ous i aus joves i mengen carronya (animals marins morts).[1]

Costums

[modifica]

En vol pot recordar una gavina poc destra, però, en canvi, és molt hàbil en les maniobres ràpides i sobtades. Quasi tota la seua vida transcorre a l'alta mar i només s'acosten a terra per niar.

Referències

[modifica]
  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 54. ISBN 84-315-0434-X

Enllaços externs

[modifica]