Paràsit boreal
| Stercorarius skua | |
|---|---|
(Saint Kilda) | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Envergadura | 136 cm |
| Pes | 111,7 g (pes en néixer) 1,735 quilograms (pes adult, mascle) 1,935 quilograms (pes adult, femella) |
| Cries | 2 |
| Incubació de l'ou | 29 dies |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Charadriiformes |
| Família | Stercorariidae |
| Gènere | Stercorarius |
| Espècie | Stercorarius skua (Brünnich, 1764) Stercorarius skua |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Catharacta skua (Brünnich, 1764)
|
| Protònim | Catharacta skua |
| Distribució | |
El paràsit boreal (Stercorarius skua) és una au depredadora i oportunista que pertany a l'ordre Charadriiforme de la família Stercorariidae.
És el paràsit més gros i més abundant que es pot trobar als Països Catalans durant l'hivern.
Morfologia
[modifica]Distribució
[modifica]Cria al nord d'Europa occidental (Escòcia, illes Fèroe, Islàndia).
Durant l'hivern es troba en regions més templades de l'Atlàntic meridional i Sud-amèrica.
Al nord i oest de la Península Ibèrica es poden vore amb freqüència durant l'època hivernant Mediterrani és escàs i rar.
Reproducció
[modifica]Cria a l'Àrtida i a l'Atlàntic. Durant els mesos de maig a juny, pon 2 ous en un niu fet amb herbes i els defensa aferrissadament si algú s'hi apropa.
Defensen el niu agressivament davant qualsevol intrús que s'aprope al niu, colpejant fortament amb el seu bec el cap de l'adversari.
Alimentació
[modifica]Es dediquen a prendre els peixos que altres aus pesquen, aprofiten les restes que llencen des dels vaixells de pesca, devoren ous i aus joves i mengen carronya (animals marins morts).[1]
Costums
[modifica]En vol pot recordar una gavina poc destra, però, en canvi, és molt hàbil en les maniobres ràpides i sobtades. Quasi tota la seua vida transcorre a l'alta mar i només s'acosten a terra per niar.
Referències
[modifica]- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 54. ISBN 84-315-0434-X

