Aldo Andreotti

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAldo Andreotti

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 març 1924 Modifica el valor a Wikidata
Florència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 febrer 1980 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Pisa (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaEsglésia de San Francesco, Pisa, 2on altar, dreta 43° 43′ 08″ N, 10° 24′ 24″ E / 43.71875°N,10.40675°E / 43.71875; 10.40675 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicJueus Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Roma La Sapienza (1947–1950)
Scuola Normale Superiore de Pisa - Diploma de Llicenciatura de l'SNS (1945–1947)
Universitat de Lausana (1943–1945)
Scuola Normale Superiore de Pisa (1942–1943) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaUn'applicazione di un teorema di Cecioni ad un problema di rappresentazione conforme  (1947 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiFrancesco Severi i Francesco Cecioni Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEquació diferencial en derivades parcials, geometria algebraica, anàlisi complexa i matemàtiques Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Pisa Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Pisa (1956–1980)
Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1951–1951)
Universitat de Torí (1951–1956) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralSergio Spagnolo i Gregory Fredricks Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeBarbara Wilkinson Jenkins
ParesLibero Andreotti Modifica el valor a Wikidata  i Margherita Carpi
ParentsAldo Carpi (oncle) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Aldo Andreotti (Florència, 15 de març de 1924 - Pisa, 21 de febrer de 1980) va ser un matemàtic italià.

Vida i obra[modifica]

Andreotti va néixer a Florència, fill d'un escultor jueu i nebot, per part de mare, d'un pintor i va rebre una esmerada educació. El 1942 va ingressar a la Scuola Normale Superiore de Pisa, però l'any següent va haver d'abandonar el seu país per la persecució feixista antisemita, tot i que ell era un fervent catòlic. Després d'uns anys a Lausana (Suïssa), on va assistir a classes de Georges de Rham i de Beno Eckmann, va retornar a Pisa per reprendre els estudis i es va doctorar el 1947.[1] Els anys següents va estar a la Universitat de Roma La Sapienza, en la qual va ser assistent del professor Francesco Severi.[2]

Després d'una breu estança a l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton, va ser professor de geometria a la universitat de Torí des de 1951 fins a 1956.[3] El 1950 va tornar a Pisa per a ser professor d'àlgebra a la universitat d'aquesta ciutat,[4] en la qual va morir prematurament el 1980. Va ser enterrat a l'església de San Francesco de Pisa,[5] sota una làpida dissenyada per l'escultor Mario Bertini.[6]

Les seves obres escollides, van ser editades en tres volums pels seus col·legues i deixebles de la Scuola Normale entre 1992 i 1999.[7] La seva obra matemàtica, que es compon de més d'un centenar de publicacions,[8] versa sobre molt diversos camps, però en la seva etapa final es va centrar en l'estudi de la teoria general dels operadors diferencials parcials.[9] A ell se li deuen la "resurrecció" el 1952 del teorema de Torelli, que havia estat oblidat durant anys,[10] o els teoremes d'Andreotti-Grauert o d'Andreotti-Vesentini.[11]

Referències[modifica]

  1. Parlangeli, 2019, p. 66.
  2. Salmon, 2011, p. 288.
  3. Salmon, 2011, p. 290.
  4. Salmon, 2011, p. 294.
  5. Huckleberry, 2011, p. 308.
  6. Tani, 2012, p. 342-345.
  7. Andreotti, 1999, p. 1 i ss.
  8. Editors, 1981, p. 7-15.
  9. Nacinovich, 2011, p. 301.
  10. Maurin, 1997, p. 437.
  11. Hill, 2011, p. 295.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Aldo Andreotti» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Muñoz García, Amelia. «La geometría del italiano Aldo Andreotti» (en castellà). Radio Sefarad. [Consulta: 20 maig 2023].
  • Tani, Franco. «Mario Bertini - Scultore Pisano» (en italià). Università di Pisa, 2012. [Consulta: 20 maig 2023].
  • «Aldo Andreotti» (en italià). MatePristem - Università Bocconi. [Consulta: 20 maig 2023].