Vés al contingut

Alejandro Gándara

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAlejandro Gándara
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1957 Modifica el valor a Wikidata (68/69 anys)
Santander (Cantàbria) Modifica el valor a Wikidata
Catedràtic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, crític literari, periodista, novel·lista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Participà en
25 juny 2012manifest de reconversión.es
9 abril 2003Democràcia sense ira Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webalejandrogandara.com Modifica el valor a Wikidata

José Alejandro Gándara Sancho (Santander, Cantàbria, 1957) és un escriptor, periodista, crític literari i professor universitari espanyol.[1]

Biografia

[modifica]

Llicenciat en Ciències polítiques i en Sociologia per la Universitat Complutense de Madrid, és professor d'Història de les Idees a la Facultat de Sociologia de la mateixa. Va ser investigador del Museu Britànic de Londres. Va fundar l'Escola de Lletres de Madrid el 1989.[2] En l'actualitat és director acadèmic de l'Escola Contemporània d'Humanitats de Madrid.[3] Va dirigir la revista de cultura La Modificación de la Cultura.[4] Va ser responsable del suplement de «Libros» del diari El País entre 1986 i 1989.[5] Ha estat articulista dels diaris El País, El Mundo i ABC.[6]

Obra

[modifica]

Narrativa

[modifica]
  • La media distancia (Alfaguara, 1984)
  • Punto de fuga (Alfaguara, 1986)
  • La sombra del arquero (Debate, 1990)
  • El final del cielo (Siruela, 1990)
  • Ciegas esperanzas (Destino, 1992)
  • Falso movimiento (SM, 1992)
  • Nunca seré como te quiero (SM, 1995)
  • Cristales (Anagrama, 1997)
  • Últimas noticias de nuestro mundo (Anagrama, 2001)
  • Un amor pequeño (Anagrama, 2004)
  • El día de hoy (Alfaguara, 2008)
  • Las puertas de la noche (Alfaguara, 2013)
  • La vida de H (Salto de página, 2017)

Assaig

[modifica]
  • No nos entendemos (Júcar, 1990)
  • Las primeras palabras de la creación (Anagrama, 1998)

Premis

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Borgo, Karina Sainz. «Alejandro Gándara traza en su última novela “la geometría pura del duelo”» (en castellà), 12-10-2013. [Consulta: 13 gener 2020].
  2. ↑ País, Ediciones El «Creada en Madrid una 'escuela practica de letras'» (en castellà). El País [Madrid], 15-11-1989. ISSN: 1134-6582.
  3. ↑ «Alejandro Gándara» (en castellà). Tres Tristes Tigres. [Consulta: 13 gener 2020].
  4. ↑ «ALEJANDRO GÁNDARA ESCRITOR / «Hoy se nivela la calidad literaria con el rasero de lo mediocre»» (en castellà), 15-02-2007. [Consulta: 13 gener 2020].
  5. ↑ Cruz, Juan «Alejandro Gándara: “No quise hacer carrera como escritor”» (en castellà). El País [Madrid], 28-06-2018. ISSN: 1134-6582.
  6. ↑ lecturalia.com. «Alejandro Gándara: libros y biografía autor» (en castellà). [Consulta: 13 gener 2020].
  7. ↑ País, Ediciones El «Alejandro Gándara obtiene un Premio Nadal que marca distancias con la literatura 'Iight'» (en castellà). El País [Madrid], 07-01-1992. ISSN: 1134-6582.
  8. ↑ País, Ediciones El «Gándara gana el Anagrama de ensayo con una lectura personal del Génesis» (en castellà). El País [Madrid], 03-04-1998. ISSN: 1134-6582.
  9. ↑ País, Ediciones El «Alejandro Gándara gana el Herralde con una novela de espías» (en castellà). El País [Madrid], 06-11-2001. ISSN: 1134-6582.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alejandro_Gándara&oldid=36905799»