Alemany sueu

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaAlemany sueu
Schwäbisch
Tipus llengua, dialecte i llengua viva
Parlants
Parlants nadius 820.000 (2006)
Autòcton de Alemanya
Classificació lingüística
llengua
llengües humanes
llengües euroasiàtiques
llengües indoeuropees
llengües germàniques
llengües germàniques occidentals
alt alemany
alt alemany
Alamànic
Característiques
Sistema d'escriptura alfabet llatí
Codis
ISO 639-3 swg
Glottolog swab1242
Ethnologue.com swg
IETF Error de l'script: no existeix el mòdul.
Modifica les dades a Wikidata
Alps sueus

El sueu (Schwäbisch Schwäbisch (pàg.)) és un dels grups dialectals de l'alemany alamànic, que pertany al continu dialectal de l'altgermànic superior. Es parla principalment a Suàbia, situada a la part central i sud-est de la regió de Baden-Württemberg (incloent-hi la capital, Stuttgart i la regió sueva de Jura), així com al sud-oest de Bavària (la Bavària sueva). A més, l'alemany sueu també és parlat pels alemanys del càucas a Transcaucasia. Els dialectes de la població hongaresa, ex-iugoslava i romanesa del danubi sueu són normalment denominats sueus, i es remunten no només al sueu, sinó que també als dialectes franconis, bavaresos i de l'àrea de Hesse, amb diferents graus d'influència dels dialectes inicials.

Descripció[modifica]

El sueu pot ser difícil d'entendre pels parlants de l'alemany estàndard (Hochdeutsch), degut a la seva pronunciació i la peculiar gramàtica i vocabulari. Per exemple, en alemany estàndard, «melmelada de maduixa» es diu Erdbeermarmelada, mentre que en sueu li'n diuen Bräschdlingsgsälz.

Característiques[modifica]

  • El final en «-ad» s'utilitza pels verbs en primera persona del plural; per exemple, «anem» és wir gangad en comptes de l'estàndard wir gehen.
  • Com en altres dialectes alamànics, la pronunciació de la «s» davant de «t» i «p» esdevé [ʃ]; per exemple, Fest («festa»), es pronuncia com Feschd.
  • El temps d'atac de la sonoritat de les oclusives és a mig camí entre el que s'esperaria per veure-hi un contrast clar entre les pauses aspirades sordes i sonores. Aquesta diferència és notable, sobretot, en les pauses sordes:
«t» a «d» «p» a «b»
Alemany Sueu Català Alemany Sueu Català
Tasche Dasch Bossa putzen butza Netejar
Tag Dag Dia Papa Baba Papà
  • Una altra característica és l'addició del sufix diminutiu «-le» a moltes paraules. Amb l'addició de «-le» (que es pronuncia /lə/), l'article del substantiu esdevé automàticament «das». Aquest «-le» sueu és comparable als diminutius «-lein» o «-chen» de l'alemany estàndard, però el seu ús en la varietat sueva és molt més comú. Per exemple, una «caseta» (en alemany: Haus), és una Häuschen en alemany estàndard, però una Heisle en sueu. En algunes regions, «-la» s'utilitza pel plural, per tant, «casetes» seria Heisla.
Alemany Sueu Català
Zug Zigle Tren
Haus Heisle Casa
Kerl Kerle Xicot
Mädchen Mädle Noia
Baum Baimle Arbre
Alemany Sueu Exemple

(Alemany = Sueu)

a curta [a] [a] machen = macha
[ɔː] schlafen = schlofa
e curta [ɛ] [e] Mensch, fest = Mentsch, fescht
[ɛ] Fest = Fäscht
e llarga [eː] [ɛa̯] leben = läaba
o curta [ɔ] [ɔ] Kopf = Kopf
o llarga [oː] [aʊ̯] hoch, schon = hau, schau
ö curta [œ] [e] können, Köpfe = kenna, Kepf
ö llarga [øː] [] schön = schee
i curta [ɪ] [e] in = en
i (ie) llarga [iː] [ia̯] nie = nia
ü curta [ʏ] [ɪ] über = iber
ü llarga [yː] [ia̯] müde = miad
u curta[ʊ] [ɔ] und = ond
u llarga [uː] [ua̯] gut = guat
ei [aɪ̯] [ɔa̯], [ɔɪ̯] Stein = Schdoa/Schdoi
[a̯i] mein = mei
au [aʊ̯] [aʊ̯] laufen = laofa
[a̯u] Haus = Hous
eu [ɔʏ̯] [a̯i], [ui̯] Feuer = Feijer/Fuijer

En moltes regions, el sueu es parla amb una entonació única que també es mostra quan els parlants nadius de sueu parlen en alemany estàndard. A més, els sueus no diferencien entre /s/ i /z/ i per tant, realitzen aquests sons com a /s/ quan parlen alemany estàndard.

Les oclusives sonores, les fricatives post-alveolars i l'ús freqüent de diminutius amb sufixos que contenen la «l» dona a aquest dialecte un estil molt «tou» o «suau», sovint amb un gran contrast amb les varietats d'alemany parlades al nord, que són més dures.

Classificació i variació[modifica]

El sueu es considera un dialecte de l'alamànic, que a la vegada, és un dels dos tipus de dialecte de l'altgermànic superior (conjuntament amb el bavarès). El codi lingüístic ISO 639-3 pel sueu és swg.

Un adhesiu on hi diu: «Ho podem fer tot, menys (parlar) alemany estàndard.»

El dialecte sueu es compon de nombrosos sub-dialectes, que tenen les seves pròpies variacions. Aquests sub-dialectes es poden categoritzar segons la formació del participi del verb «sein» (ser), que pot ser gwäa o gsei. Els Gsei són els més propers als altres dialectes alamànics, com per exemple l'alemany suís.