Vés al contingut

Alfons Frederic d'Aragó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAlfons Frederic d'Aragó
Biografia
Naixement1294 Modifica el valor a Wikidata
Catània (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
Mortd. 1338 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (43/44 anys)
Vicari Ducat de Neopàtria

1319 – 1338
Vicari Ducat d'Atenes

1316 – 1338
Karystos III (fr) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióvicari general Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCasa reial d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMarul·la de Verona Modifica el valor a Wikidata
FillsPere Frederic d'Aragó, Jaume Frederic d'Aragó, Bonifaci Frederic d'Aragó, Simona Frederic d'Aragó, Joan Frederic d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
ParesFrederic II de Sicília Modifica el valor a Wikidata  i Sibil·la Sormella Modifica el valor a Wikidata
GermansMargarida de Sicília
Elisabet de Sicília
Constança de Sicília
Guillem II d'Atenes
Manfred d'Atenes
Pere II de Sicília
Orland de Sicília
Sanç d'Aragó
Joan de Sicília Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Alfons Frederic d'Aragó (Anfós Frederic, en les fonts clàssiques), fill bastard de Frederic II de Sicília, fou vicari general de la Companyia catalana d'Orient entre els anys 1317 i 1330 (Catània, Sicília, 1294 - ?, d. 1338).

Es va criar a la cort catalana del seu oncle Jaume el Just i el 1317 fou nomenat vicari per Guillem II del ducat d'Atenes. El mateix any 1317 es va casar amb Marulla de Verona, filla de Bonifaci de Verona, que li va aportar en dot Egina i part de l'illa de Negrepont (actualment Eubea), en concret la senyoria de Carist. Marulla va morir el 1326.

El 1319 va negociar una treva entre la Corona d'Aragó i la República de Venècia que va ajudar en l'expansió dels territoris annexionats.[1] Així doncs, la Companyia va conquerir diverses parts de Neopàtria que foren unides al ducat d'Atenes. El 1330 se li va reconèixer el comtat de Malta i Gozo.

Alfons va morir el 1338, després d'haver tingut set fills:

Referències

[modifica]
  1. Nicolau d'Olwer, Lluís. L'expansió de Catalunya en la Mediterrània oriental. Tercera edició. Barcelona: Proa, 1974, p. 86-87. ISBN 84-209-6562-6.