Alipark
Tipus | barri d'Alacant | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
Província | província d'Alacant | ||||
Comarca | l'Alacantí | ||||
Municipi | Alacant | ||||
Alipark és un barri d'Alacant a l'Alacantí (País Valencià). Limita al nord amb el barri de Sant Blai-Sant Domènec, tot i que separat per les vies del tren que impedeixen accedir-hi directament; a l'est amb el barri de l'Eixample-Diputació; al sud amb el barri de Benalua i parcialment amb el Polígon del Baver; i a l'oest amb el barri de Sant Ferran-Princesa Mercé. Segons el cens de 2018, Alipark té una població de 2.998 habitants (1.411 homes i 1.587 dones).
Alipark és una urbanització oberta, encara que és presa com a barri.
Història
[modifica]Alipark es troba en els terrenys al nord de l'avinguda d'Aguilera, via oberta al segle xx amb la urbanització del barri de Benalua. A començaments del segle xx s'hi ubicava una metal·lúrgica de l'empresari alcoià Tomás Aznar.[1] També s'hi trobaven el quarter militar de Sant Ferran, enderrocat l'any 2001 que dona nom al barri veí de Sant Ferran-Princesa Mercé[2] i el segon camp de futbol de l'Hèrcules (Renato Bardín), utilitzat per l'equip des dels 1930 fins a l'any 1962.[3]
A finals dels anys 70 la fàbrica cessaria la seua activitat productiva i començaria a edificar-se el barri, concebut com una ampliació de Francsico Albert a mode d'una de les primeres urbanitzacions interiors de la ciutat. El nom d'aquesta urbanització ha romàs com a identificador del barri, tot i que antigament es considerava una extensió de Sant Blai. Renato Bardín és la denominació de la barriada més nova del barri, a la part més occidental.
Geografia
[modifica]El barri se situa d'esquenes a les vies del ferrocarril, que limiten el seu desenvolupament cap al nord, i fa vora amb l'antic barranc de Sant Blai o de Benalua, actualment canalitzat.
Serveis
[modifica]És un barri principalment residencial, tot i que la part del barri coincident amb l'avinguda d'Aguilera presenta nombrosos comerços. Així mateix, hi ha diversos supermercats i un col·legi d'educació primària, el CEIP José Carlos Aguilera, dedicat també a l'urbanitzador de Benalua. Té diversos aparcaments gratuïts.
Té connexions amb les línies 03, 04, i 07 d'autobús a través de l'avinguda d'Aguilera i se situa pròxim a l'estació de ferrocarril.
Carrers
[modifica]Els carrers del barri estan dedicats a diverses personalitats de la província d'Alacant, especialment del món de l'ensenyament i l'Hèrcules:
- Metge Pedro Herrero: pediatre alacantí.
- Escultors Germans Blanco: Rafael i Fulgencio Blanco, escultors de figures religioses.[4]
- Pasqual Orozco: escriptor i historiògraf alacantí.[5]
- Francesc Escolano: mestre de les escoles d'Alacant.[6]
- Joaquim Orozco: professor de Montfort.[5]
- Maria Nomdedéu: militant anarcosindicalista alacantina preocupada per l'ensenyament de les dones.
- Octavio de Toledo: catedràtic impulsor de l'estudi de les matemàtiques a Espanya.
- Rigoberto Ferrer: terratinent dels terrenys del barri.
- Alcalde Ramón Hernández: últim alcalde de la II República, amb un escàs mandat d'una setmana.
Els següents carrers van ser edificats sobretot damunt o als voltants de l'antic estadi de futbol:
- Renato Bardín: empresari que va fomentar la construcció del segon estadi de l'Hèrcules.
- Esportista Ángel Aznar: accionista de l'Hèrcules.
- Club Natació: antecessor esportiu de l'Hèrcules.[7]
- Esportista Enrique Carey.
- Esportista Vicente Pastor: jugador de l'Hèrcules que va donar nom a l'equip.
- Esportista Pérez Jordà: accionista de l'Hèrcules.
Festes
[modifica]- Foguera Nou Alipark, comissió de les Fogueres de Sant Joan del barri d'Alipark.
Referències
[modifica]- ↑ «¿Sabías que...». Barrio de Benalúa. [Consulta: 24 desembre 2019].
- ↑ «El absurdo derribo del cuartel de Benalúa». Alacantí de profit. [Consulta: 24 desembre 2019].
- ↑ «ALICANTE VIVO EN ALACANTÍ TV (83): ALIPARK - FRANCISCO ALBERT - PRINCESA MERCEDES (27/11/2016)». Alicante Vivo. [Consulta: 24 desembre 2019].
- ↑ «Escultores Hermanos Blanco». [Consulta: 24 desembre 2019].
- ↑ 5,0 5,1 Vidal Tur, Gonzalo. Alicante: sus calles antiguas y modernas, 1974, p. 503 [Consulta: 24 desembre 2019].
- ↑ Vidal Tur, Gonzalo. Alicante: sus calles antiguas y modernas, 1974, p. 323 [Consulta: 24 desembre 2019].
- ↑ «Historia». Hèrcules Club de Futbol.. Arxivat de l'original el 11 de febrer 2018. [Consulta: 24 desembre 2019].