Pedro Herrero Rubio

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaPedro Herrero i Rubio
Biografia
Naixement 29 d'abril de 1904
Alacant
Mort 5 de novembre de 1978(1978-11-05) (als 74 anys)
Barcelona
Lloc d'enterrament Cementiri Municipal (Alacant
Religió Església Catòlica
Educació Universitat de París
Activitat
Ocupació Pediatra
Modifica les dades a Wikidata

Pedro Herrero i Rubio (Alacant, 1904 - Barcelona, 1978); metge pediatre i Venerable espanyol en procés de canonització,[1] que va ser inspector de Sanitat municipal a la Casa de Socors d'Alacant, cap provincial de Puericultura i degá del Cos mèdic de la Beneficència provincial per tres dècades.

Biografia[modifica]

Va nàixer en Alacant el 29 d'abril de 1904 al pòrtic d'Ansaldo número 1 junt a l'Ajuntament on el seu pare va ser funcionari. Va Començar a estudiar amb els Germans Maristes però el seu pare va ser destinat a Oriola en 1917[2] i va finalitzar el batxillerat en els Jesuïtes on va conéixer als germans de la seua dona. Acabat els estudis es va decidir per Medicina i va preparar l'examen d'ingrés a una acadèmia en Múrcia; quan ho va superar es va traslladar a viure a Madrid. Allí va estudiar en 1924 a la facultat de Medicina de la Universitat Central junt a l'Hospital Clínic San Carlos on va ser alumne del premi Nobel dr Santiago Ramón y Cajal i del futur president dr Juan Negrín López. Llicenciat, en 1927 es va especialitzar en Puericultura i Parts (hui Pediatria i Obstetrícia-Ginecologia) obtenint el títol de tocòleg a la Maternitat de Madrid. Amb una beca estatal va estudiar a la Universitat de París on es va diplomar i va assistir a congressos de Medicina a Brussel·les.

Ja en Alacant ingressa en el Col·legi de Metges i[3] i va començar a treballar de metge de malalties de l'Infància al hospital de la Creu Roja. Mentre va preparar i guanyar l'oposició (1929) per a la plaça de metge puericultor de la Beneficència al Hogar i al Hospital provincial; més tard va obtenir plaça de puericultor de l'Estat al dispensari del Port d'Alacant per a la cura dels fills dels treballadors portuaris.[4]

L'any de la Segona República Espanyola (1931) va contraure matrimoni[5] amb la seua nòvia des de jove, Patrocinio Javaloy Lizón,[6] es van establir al carrer Castaños, 16 i encara que no van tindre descendència, la seua fama de metge de xiquets, especialment desfavorits, va començar a ser coneguda per tots perquè aquestos no els cobrava, els regalava les medicines i a més els deiava els seus diners.[7] Durant la Guerra Civil espanyola en 1937 fou detingut en els soterranis de la Diputació d'Alacant, després traslladat a València on va ser confinat en "Santa Úrsula" per a ser empresonat al buc-presó Rita Sister fondejat al Port de València. Però va ser alliberat en 1938 perquè molta gent, majoritàriament humil d'Alacant ho va demanar i les autoritats del Front Popular (Espanya) ho van a escoltar. Finalitzada la guerra en 1939 va arribar el franquisme, ell va continuar treballant pels xiquets que patien la postguerra, amb[8] un sistema paregut però, integrat en la Sanitat nacional i recuperant l'esquema de «La Gota de Llet» instaurada per Pascual Pérez i Martínez,[9] fins i tot de la revetla anual per recollir diners per alimentar-los. A més, per a tener una visió més actualitzada, es va diplomar en Magisteri (mestre d'escola) i va ser designat membre del 'Tutelar de Menors'. I també, va fundar la Cofraria de Setmana Santa anomenat "Jesús Triomfant" i popularment La Burreta[10] ideada pel seu pare en 1942. En aqueixa època que no hi havia Seguretat Social, va ser metge d'adults anomenats incurables, i com tal va ser un dels fundadors del Cottolengo alacantí en 1963.

Considerat el pare de la Pediatria (Puericultura moderna) a Alacant el Diari Informació ho va fer «Important de l'Any 1966» i anys després en 1970 la Diputació li va atorgar la «Medalla d'Or» de la província d'Alacant[11] recordant que la seua decisió de tractar la malaltia infecciosa amb el antic nom de El Kala-Azar, que és una varietat de la Leishmania infantum, amb diferent solució va salvar moltes vides, a més de que la seua bondat i la seua solidaritat[12] van ser estimades per molts alacantins ací i al Santuari de Lorda on anava assistint als malalts.

En 1976[13] després de la seua jubilació, va recibre la «Creu de Beneficència de 1º classe»[14] (Orde extinta atorgada per diversos motius, un dels quals ho assumeix la nova Orde Civil de Sanitat en 1983) per l'onomàstica del rei Joan Carles I d'Espanya (24 de juny).

Va morir el diumenge 5 de novembre de 1978 al Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona acompanyat de la seua dona, on s'havia desplaçat per a una revisió médica i havia sigut ingressat per a tractarse una hèrnia d'urgència i fou intervingut d'oclusió intestinal . Les seues restes mortals van ser traslladats en ambulància a Alacant. Aquest membre veterà de l'associació de l'Adoració Nocturna va ser declarat Servent de Déu pel bisbe en la seua misa funeral[15] dilluns següent en la Cocatedral de Sant Nicolau de Bari d'Alacant a causa del clam popular i poc després va obrir el llarg proces de Canonització, (que es compon de diferents estadis, el primer és servant). A més l'Ajuntament d'Alacant ho va nomenar «Fill Il·lustre» i li va concedir un carrer. La Junta d'Obres del Port d'Alacant va llevantar un monòlit amb un bust en el seu honor en 1983.

El 27 de febrer de 2017 el Papa Francesc va initziar la beatificació[16] de Pedro Herrero i lo declara Venerable [17] (segon pas) per l'opció de les "virtuts heroiques".

Enllaços interns[modifica]

Referències[modifica]

  1. Diario Informacion sobre el metge Pedro Herrero 28/II/2017
  2. Catálogo General (1872-1922) Colegio S. Domingo-Jesuitas Orihuela. Tip Gutemberg 1923
  3. Diario Información: ampli reportatge d'Alfredo Aracil 12/XI/1978
  4. "Diccionario de los nombres de las calles de Alicante" per prof. Manuel Martínez López (2013) Ed. Alicante ISBN 978-84-616-5159-7
  5. La Verdad. Un bust en record de P. Herrero 17/VII/1983
  6. ABC: esquela conjunta Pedro Herrero i Patrocinio
  7. ABC: "Un metge (Pedro Herrero) i un arquitecte (Antoni Gaudí)"
  8. "Beneficència i Sanitat en els municipis valencians (1813-1942)", VVAA (1999) Trobades. Seminari d'Estudis sobre la Ciència. Associació Cultural Alcoia-Comtat. Centre Alcoià d'Estudis Històrics i Arqueològics. Editors Beneito, Blay i LLoret amb col·laboració de Generalitat Valenciana Universitat d'Alacant Universitat Miguel Hernandez i Universitat de València entre altres. Gràfiques el Cid (Alcoi) ISBN 84-605-9108-5
  9. Gota de Llet a Alacant
  10. La Verdad: breu història de la Cofraria de Jesús Triomfant. Pedro Herrero
  11. Diario Información: entrevistat per Pirula Arderius 18/X/1970
  12. La Vanguardia: el metge Pedro Herrero
  13. ABC: per l'onomàstica del Rei, concessió Creu Beneficència a Pedro Herrero
  14. per ordre ministerial de Sanitat de 24/VI/1976
  15. ABC: Pedro Herrero...un metge sant?
  16. ABC: el Papa obri el procés de beatificació del metge alacantí Pedro Herrero
  17. Diocesis Alacant-Oriola

Bibliografia[modifica]

  • "Pedro Herrero, médico ejemplar" vvaa dir Federico Sala Seva (1990). Editat per la C.A.P.A. (Caixa d'Estalvis d'Alacant), imprès per Gràfiques Diaz. ISBN 84-404-7255-2
  • Arxiu Col·legi Oficial de Metges d'Alacant

Enllaços externs[modifica]