Almorratxa

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Conjunt de tres almorratxes catalanes.
Almorratxa catalana de ceràmica

Una almorratxa o morratxa (de l'àrab al-miįrášš, íd.) és un recipient decorat fet de vidre (però també de terrissa i de vegades de metall) en forma d'ampolla de la qual en surten uns petits brocs semblants als d'un setrill d'oli.[1] Es començaren a realitzar al territori català al segle xvi però fou al segle XVIII quan es feren més populars. Antigament es feia servir per posar-hi perfum. L'almorratxa és d'origen islàmic, i s'anomena de la mateixa manera en àrab.[2] Aquesta, juntament amb el càntir i el porró, és una de les peces autòctones de Catalunya.

Les almorratxes poden presentar decoracions amb fils de lacticini o latticinio helicoïdals, amb fils de vidre suspesos de color blau i aplicacions de color blavós en forma de crestes. El dipòsit acostuma a ser de tendència globular, estrangulat a la part inferior, amb quatre brocs verticals atrompetats i tòt central. Al fons d'Art del Museu Deu del Vendrell hi ha una altmorratxa que es feia servir per escampar líquids perfumats o aigua de roses (abans coneguda com a aigua-ros) en danses i altres actes de diades assenyalades. Normalment, l'evolució del ball comportava ruixar el públic amb l'aigua-ros o l'oli de roses i, en alguns indrets, hi havia el costum de trencar l'almorratxa en finalitzar el ball.

Història[modifica | modifica el codi]

Les referències a les almorratxes es remunten al segle XIV, quan aquestes eren importades des de Damasc. Durant el segle XVI, els artesans del vidre de Barcelona i Mataró, feien regularment almorratxes, i aquestes eren venudes a tota la regió. Molts artesans reberen demanada des de Venècia (per exemple, entre les copes venecianes pertanyents a Felip II en 1564 figuren "quatre flascons d'almorratxes de mida petita").

L'almorratxa del segle xviii no és gaire diferent en lo que a la forma es refereix a la de les seves predecessores, però en canvi tenen una ampolla de coll estret i canelles més curtes, generalment es troba en una tija columnar i un peu circular. El vidre latticinio és d'ús freqüent en les almorratxes, la qual sempre està plena de cresteries pinçades i degoten bucles de vidre.[3]

El Ball de l'Almorratxa o Ball de Morratxes[modifica | modifica el codi]

Ball de Sant Vicenç (1981), ballat per l'Esbart Dansaire Joaquim Ruyra de Blanes.

Aquest objecte constitueix l'element d'un tipus de dansa tradicional catalana que encara perdura principalment al Maresme:[4]

  • A Lloret de Mar se celebra tradicionalment el "ball de les almorratxes" o "ball de la plaça" durant la Festa de Santa Cristina el 24 de juliol.
  • A Gironella es balla el ball de l'Almorratxa a la plaça del poble durant la Festa Major, cada any se celebra després de Sant Roc el 16 d'agost.

El ball de l'Almorratxa, molt estès a tot Llevant, recorda ritus i cerimònies de tipus agrari per a l'obtenció de pluja. Aquest ball per tant, té la categoria de dansa cerimonial i pot molt ben ser que sigui ballat amb aquest caràcter independentment del sentit originari que pogués tindre. Tot i així, cada poble té la seva adaptació del Ball de l'Almorratxa o Ball de Morratxes, de manera que la història o llegenda del ball va variant segons a tot el territori.[5] Moltes de les danses tradicionals catalanes es ballen amb almorratxes.

Presència a museus[modifica | modifica el codi]

A Catalunya es conserva un exemplar del segle xviii a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «almorratxa». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. W. Price, Richard. Beyond Venice: Glass in Venetian Style 1500-1750. Manchester, Vermont: National Book Network, Inc., 2004. ISBN 0-87290-157-2 [Consulta: 6 maig 2014]. 
  3. Wilson Frothingham, Alice. Spanish Glass. Londres: Faber and Faber, 1964. ISBN 0571057691 [Consulta: 6 maig 2014]. 
  4. «ball d'almorratxes». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Amades, Joan. Costumari Català (Volum IV: Estiu). Barcelona: Salvat Editores, S.A; Edicions 62, S.A., 1982, p. 583. ISBN 84-297-2022-7 [Consulta: 26 abril 2014]. 
  6. Trullén, Josep Maria (dir). Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Guia de les Col·leccions del Museu. Organisme Autònom BMVB, 2001, p.87. ISBN 84-931438-3-9. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Tradicionari: Enciclopèdia de la Cultura Popular de Catalunya (volum 6). Barcelona: Enciclopèdia Catalana: Generalitat de Catalunya, 2006. ISBN 84-412-1385-2
  • PLA CARGOL, Joaquim. Art popular i de la llar a Catalunya: Les arts humils - Els treballs en ferro - Les ceràmiques i els vidres, les estampades i el gravat - La masia - Els vestits. Barcelona: Parsifal Edicions, 1927. ISBN 84-87265-63-4
  • AMADES, Joan. Costumari Català: El curs de l'any (volum IV: Estiu). Barcelona: Salvat Editores, S.A.; Edicions 62, S.A., 1982. ISBN 84-297-2022-7
  • WILSON FROTHINGHAM, Alice. Spanish Glass. London: Faber and Faber, 1964. ISBN 0571057691
  • W. PRICE, Richard. Beyond Venice: Glass in Venetian Style 1500-1750. Manchester, Vermont: National Book Network, Inc., 2004. ISBN 0-87290-157-2

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]