Vés al contingut

Alfa de l'Altar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Alpha Arae)
Infotaula objecte astronòmicAlfa de l'Altar
Tipusestrella Be, estrella variable eruptiva, font d'infrarojos, font astrofísica de rajos X, estrella doble, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)B2Vne[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióAltar Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Radi4,5 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−1,72 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)2,95 (banda V)[2] Modifica el valor a Wikidata
Massa9,6 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva18.110 K[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi4,1865 mas[4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−68,425 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−39,162 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar285 km/s[3] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial0 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial6.300 cm/s²[3] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)17h 31m 50.4915s[6] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-50° 7' 25.878''[6] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat5.800 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
2MASS J17315049-4952341 (2MASS)
GSC 08350-02600 (GSC)
HD 158427 (Henry Draper Catalogue)
HIP 85792 (Catàleg Hipparcos)
HR 6510 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
SAO 228069 (Catàleg SAO)
IRAS 17279-4950 (IRAS)
α Ara (nomenclatura de Bayer)
CCDM J17318-4953A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)
CPC 0 16300 (Cape Photographic Catalogue)
FK5 651 (FK5)
GC 23708 (Catàleg General de Boss)
GCRV 10116 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 85792 (Hipparcos Input Catalogue)
IDS 17241-4948 A (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès)
JP11 2859 (JP11)
N30 3898 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
NSV 8999 (New Catalogue of Suspected Variable Stars)
PLX 3969.1 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PLX 3969.10 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PPM 323069 (Catàleg d'estrelles PPM)
ROT 2456 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels)
TD1 20501 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1)
TYC 8350-2600-1 (Catàleg Tycho)
UBV 14909 (UBV)
uvby98 100158427 A (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ)
alf Ara (Catàleg General d'Estrelles Variables)
WDS J17318-4953A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
[JE82] 899 (A catalogue of Be stars)
WEB 14476 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
Gaia DR3 5949437149987478016 (Gaia DR3)
TIC 412724758 (TESS Input Catalog)
AAVSO 1724-49 (AAVSO)
UBV M 22215 (UBV)
ALS 15050 (Catalog of galactic OB stars) Modifica el valor a Wikidata

Alfa de l'Altar (α Arae) és una estrella de la constel·lació de l'Altar.

Característiques físiques

[modifica]

Alfa de l'Altar és una estrella calenta blava, 34 vegades més lluminosa que el Sol, però només 6 vegades més gran.

Forma part d'una categoria especial d'estrella de classe B, les estrelles «Be»—la «e» significa aquí «emissió». Les estrelles d'aquesta categoria emeten línies d'emissió dins espectre de l'hidrogen car estan envoltades per un disc dens format per àtoms d'aquest element. Aquest disc és causat per la rotació molt ràpida de l'estrella, cada 3,8 hores a l'equador, a la velocitat de 315 km/s. De fet, el seu espectre d'absorció se superposa al de Choo i obscureix certes parts d'aquest darrer.

Alfa de l'Altar és una estrella variable eruptiva, que evoluciona entre les magnituds 2,79 i 3,13, un comportament típic de les estrelles Be.

Entorn estel·lar

[modifica]

Alfa de l'Altar és una estrella doble. La seva companya no és més que de l'11a magnitud i a la distància de 4.100 ua, necessita almenys 94.000 anys per complir la serva òrbita.

Probablement a causa de la seva posició en el cel, α Arae no té un nom donat per una civilització mediterrània. La civilització xinesa per contra l'anomenà Choo, que significa el Bastó.

Si bé anomenada α Arae, no és pas&mdahs;salvant les erupcions—l'estrella més brillant de la constel·lació, sobrepassada per Beta de l'Altar per 1% de magnitud.

Referències

[modifica]
  1. «Spectroscopic analysis of southern B and Be stars» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 1, 1r agost 2006, pàg. 252–262. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2006.10655.X.
  2. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  3. 3,0 3,1 3,2 Michel Curé «Stellar parameters and H α line profile variability of Be stars in the BeSOS survey» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 4, 03-01-2018, pàg. 5287-5299. DOI: 10.1093/MNRAS/STX3075.
  4. 4,0 4,1 4,2 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  5. Ralf-Dieter Scholz «Astrophysical supplements to the ASCC-2.5: Ia. Radial velocities of ∼55000 stars and mean radial velocities of 516 Galactic open clusters and associations». Astronomische Nachrichten, 9, 11-2007, pàg. 889-896. DOI: 10.1002/ASNA.200710776.
  6. 6,0 6,1 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.