Alt de Garajonay
| ||||
| Tipus | Muntanya  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localitzat a l'entitat geogràfica | Macaronèsia | |||
| Localització | ||||
| Continent | Àfrica | |||
| Entitat territorial administrativa | Santa Cruz de Tenerife (illes Canàries) | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 1.484,6 m 1.487 m | |||
| Història | ||||
| Període | Pliocè | |||
L'Alt de Garajonay és una muntanya situada a La Gomera, a les Illes Canàries. És el punt més elevat de l'illa, amb 1485 msnm.[1][2]
Se situa al municipi de Vallehermoso i forma part del Parc Nacional de Garajonay.[3]
Toponímia[modifica]
El topònim Garajonay és de procedència guanxe i existeix una llegenda popular que explica el seu origen com la unió dels antropònims Gara i Jonay. No obstant això, investigadors moderns com el filòleg Maximiano Drapaire apunten que la llegenda tractaria de donar significat al topònim de la muntanya des del nom dels seus personatges.[4]
Pel que fa al seu possible significat, l'historiador i filòleg Ignacio Reyes proposa la seva traducció com 'té la superioritat' o 'se situa en la màxima altitud' basant-se en comparacions amb les llengües berbers.[5] Mentre que altres autors, com Dominik Wölfel, evidencien la manca de "paral·lels adequats" que impedeix trobar el significat originari de la paraula.[6]
En la documentació històrica apareix també amb les variants Garagona, Garagonache, Garagonay, Garagonohe, Garajona i Jarajona.[4][6]
Característiques generals[modifica]
- Geologia
L'elevació va sorgir durant el segon cicle volcànic de formació de l'illa de La Gomera fa entre 5 i 2 milions d'anys. Es va formar principalment per bugades de laves basàltiques i traquibasàltiques.[2]
- Vegetació
La zona es troba coberta en gran part per fayal-bruguerar???, matoll de substitució de la vegetació natural original, així com també per laurisilva humida amb brucs.[7]
Restes arqueològiques[modifica]
A aquesta zona van ser descobertes altars per al sacrifici d'animals de la cultura aborigen,cosa que fa pensar que el cim representava una mena de centre religiós o espiritual per als habitants de l'illa.[8]
Referències[modifica]
- ↑ «Altitud máxima y longitud de las costas por islas de Canarias». Instituto Canario de Estadística. [Consulta: 17 octubre 2021].
- ↑ 2,0 2,1 «Visor de Grafcan». Sistema de Información Territorial de Canarias IDECanarias. [Consulta: 17 octubre 2021].
- ↑ «Parque Nacional de Garajonay». Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico. [Consulta: 17 octubre 2021].
- ↑ 4,0 4,1 Trapero, Maximiano. Diccionario de Toponimia de Canarias: Los guanchismos. II. Santa Cruz de Tenerife: IDEA, 2018. ISBN 978-84-17-36009-2.
- ↑ Reyes García, Ignacio. Diccionario Ínsuloamaziq. Santa Cruz de Tenerife: Fondo de Cultura Ínsuloamaziq, 2011. ISBN 978-84-615-0960-7.
- ↑ 6,0 6,1 Wölfel, Dominik Josef. Monumenta Linguae Canariae. Die Kanarischen Sprachdenkmäler. Eine Studie Zur Vor- und Frühgeschichte Weißafrikas (en alemán). Graz: Akademische Druc, 1965.
- ↑ Marcelino del Arco Aguilar. Mapa de vegetación de Canarias. Memoria general. Santa Cruz de Tenerife: Grafcan Ediciones, 2006. ISBN 978-84-611-3811-1.[Enllaç no actiu]
- ↑ Alberto Barroso, Verónica; Barro Rois, Ana; Borges Domínguez, Estervina; Hernández Gómez, Cristo M.; Hernández Marrero, Juan Carlos «El diezmo a Orahan. Pireos o aras de sacrificio en la prehistoria de la Gomera (Islas Canarias)». Tabona: Revista de prehistoria y de arqueología. Universidad de La Laguna [San Cristóbal de La Laguna], 10, 2001, pàg. 91-126. ISSN: 0213-2818 [Consulta: 17 octubre 2021].