Alvarenga Peixoto

De Viquipèdia
Infotaula de personaAlvarenga Peixoto
Biografia
Naixement1742 ↔ 1744 Modifica el valor a Wikidata
Rio de Janeiro Modifica el valor a Wikidata
Mort27 agost 1792 Modifica el valor a Wikidata (49/50 anys)
Ambaca Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortFebre d'origen desconegut Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Coïmbra Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióJuiz de fora, poeta, advocat, corregidor, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaEureste Phenicio
Eureste Fenício Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteConjuració Mineira Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeBárbara Heliodora Modifica el valor a Wikidata
FillsMaria Ifigênia Modifica el valor a Wikidata

Alvarenga Peixoto (Rio de Janeiro, 1742 ↔ 1744 - Ambaca, 27 d'agost de 1792) nom de ploma d'Inácio José de Alvarenga Peixoto va ser un advocat i poeta de Rio de Janeiro,[1] i un dels principals organitzadors de la Inconfidência Mineira. Va ser detingut i jutjat per participar en aquest moviment revolucionari, havent estat condemnat a l'exili perpetu a l'Àfrica. Alvarenga Peixoto és autor de la inscripció llatina a la bandera de Minas Gerais: "Libertas quae sera tamen".[2][3] Participó de Arcádia Mineira, signant amb els pseudònims de Alceu i de Eureste Fenício.

Biografia[modifica]

Nascut a la ciutat de Rio de Janeiro, era fill de Simão Alvarenga Braga i Ângela Micaela da Cunha.[4] Va estudiar al Colégio dos Jesuítas de Rio de Janeiro, anomenat Humberto de Souza Mello. Havent-se traslladat a Portugal, on va obtenir la llicenciatura, amb honors, en Dret a la Universitat de Coimbra. Allà va conèixer el poeta Basilio da Gama, amb qui es va fer amic.[4]

Al Regne, va ocupar el càrrec de jutge des de fora al poble de Sintra. De tornada al Brasil, la de senadora per la ciutat de São João del-Rei, a la capitania de Minas Gerais. Allà també va ocupar el càrrec de defensor del poble del districte de Rio das Mortes i es va casar amb la poeta Bárbara Heliodora Guilhermina da Silveira, amb qui va tenir quatre fills:[5] Maria Ifigênia, José Eleutério, João Damasceno (que més tard va canviar el seu nom pel de João Evangelista) i Tristan de Alvarenga.

Participació en la Inconfidência[modifica]

Va freqüentar l'aleshores Vila Rica. Va deixar el poder judicial, encarregant-se de l'agricultura i la mineria a la regió sud de Minas Gerais, més concretament a les ciutats de Campanha i São Gonçalo do Sapucaí, aquesta darrera ciutat on va gastar quasi tota la seva fortuna per obrir un canal d'uns 30 quilòmetres. per cobrir les millors mines d'or del poble i rentar la terra.[4]

Va ser amic dels poderosos de l'època i va compartir amb altres intel·lectuals del seu temps les idees llibertàries sorgides de la Il·lustració. Entre aquestes personalitats destaquen els poetes Cláudio Manuel da Costa i Tomás Antônio Gonzaga.[4]

Pressionat pels deutes i els impostos vençuts, va acabar implicant-se en la Conjuració Mineira. Denunciat, empresonat a Ilha das Cobras,[2] jutjat i condemnat, va ser deportat a Angola, on va morir poc després de la seva arribada, víctima d'una febre tropical que en aquell moment assolava la regió.[3]

Obres[modifica]

  • A Dona Bárbara Heliodora (poesía).
  • A Maria Ifigênia (poesía).
  • Canto Genetlíaco (poesía, 1793).
  • Estela e Nize (poesía).
  • Eu Não Lastimo o Próximo Perigo (poesía).
  • Eu Vi a Linda Jônia (poesía).
  • Sonho Poético (poesía).

Referències[modifica]

  1. «Autos de Devassa da Inconfidência Mineira».
  2. 2,0 2,1 MONTEIRO,Clóvis - Esboços de história literária - Livraria Acadêmica - 1961 - Rio de Janeiro - Pgs. 122-123
  3. 3,0 3,1 «Angola e Brasil: estudos comparados».
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «Obras poéticas de Inácio José de Alvarenga Peixoto».
  5. «Alvarenga Peixoto e Bárbara Eliodora».