Amadeu de Lausana

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personasant Amadeu de Lausana, o
d'Hautecombe, o
Amadeu de Clermont el Jove
 Bisbe 


 Abat 

Biografia
Naixement Amedée
21 de gener de 1110
Castell de Chatte (Delfinat, avui Val-d'Isère, Roine-Alps, França)
Mort 27 d'agost de 1159(1159-08-27) (als 49 anys)
Lausana (Vaud, Suïssa)
Lloc d'enterrament Catedral de Friburg (Suïssa) 
Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Sacerdot catòlic
Orde religiós Cistercencs
Bisbe
Celebració Església Catòlica Romana
Canonització 1701 (culte confirmat a l'orde cistercenc); 1710 (culte universal confirmat) , Roma nomenat per Climent XI
Festivitat 27 d'agost
Esdeveniment significatiu Fill del beat Amadeu de Clermont el Vell; regent d'Humbert III de Savoia
Iconografia Com a bisbe
Família
Pare Amadeu de Clermont el Vell
Modifica dades a Wikidata

Amadeu de Lausana (Castell de Chatte, Delfinat, avui Val-d'Isère, 21 de gener de 1110 - Lausana, Suïssa, 27 d'agost de 1159) fou un monjo cistercenc, bisbe de Lausana. És venerat com a sant per l'Església catòlica.

Biografia[modifica]

Amadeu era fill d'Amadeu I de Clermont (de la dinastia de Clermont-Tonnerre), senyor d'Hauterive, i de Peronella de Borgonya; per part de mare, era parent de Conrad III d'Alemanya i de Frederic Barbaroja, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. El seu pare ingressà en 1119 amb setze cavallers al monestir cluniacenc de Bonnevaux;[1] al grup hi havia el petit Amadeu, però l'abat no l'acceptà per la seva joventut. En 1121, Amadeu de Clermont deixà Bonnevaux i portà al seu fill a l'Abadia de Cluny, on els dos foren acollits, i poc després, el petit Amadeu fou enviat a la cort d'Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic, on fou educat.

Quan l'emperador morí en 1125, Amadeu renuncià a la vida cortesana i es retirà a l'abadia de Claravall, llavors dirigida per Bernat de Claravall, i s'hi féu monjo cistercenc. En 1139, Bernat l'envià com a abat a l'abadia d'Hautecombe (Savoia); la governà amb encert, de manera que fou anomenat el Savi de Savoia. Fou elegit bisbe de Lausana pel poble i el clergat. Amadeu, però, refusà el càrrec fins que el papa l'ordenà que l'acceptés.

Abadia d'Hautecombe
Friburg, amb la catedral Saint-Nicolas

Sembla que fou consagrat bisbe el 21 de gener de 1145. Aconseguí que la diòcesi fos protegida per l'emperador Conrad III i que el papa Eugeni III en confirmés els privilegis i donacions. En 1146, Amadeu assistí a l'assemblea que Conrad va convocar a Espira.

Cap al 1147, Amadeu III de Savoia, comte de Savoia, Aosta i Maurienne, volgué anar a la segona croada i demanà a Amadeu que en la seva absència governés les seves terres i fos tutor del seu fill Humbert;[2] hagué d'enfrontar-se a l'intent d'ocupació per part d'un germà del comte. A més, hagué de combatre el comte Amadeu de Ginebra, que volia apoderar-se de Lausana i intentà assassinar el bisbe. En 1155, Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic va confirmar les possessions de l'església de Lausana i nomenà Amadeu canceller del regne de Borgonya.

Com a bisbe, fou molt estimat per l'atenció que tenia envers els desprotegits, especialment vídues i orfes, i pel sentit de la justícia. Sovint es retirava al castell de Chexbres, prop de Lausana, per fer-hi meditació i pregària en solitud. Molt devot de Santa Agnès de Roma i de la Mare de Déu, escrigué homilies i obres de devoció mariana, de les que se'n conserven vuit sermons, veritables tractats de mariologia. Forma part de la segona generació d'autors espirituals cistercencs.

En 1159 caigué malalt i morí al palau episcopal el 27 d'agost del mateix any. Fou enterrat a la catedral de Lausana.

Veneració[modifica]

Es creia que les seves restes havien estat traslladades a l'abadia de Hautecombe, però unes excavacions a Lausana en 1911 en trobaren els óssos, la mitra, l'anell i el bàcul episcopals. Les restes van ésser guardades en un cofret i portades a la catedral de Friburg (Suïssa), ja que la catedral de Lausana s'havia convertit en catedral protestant i Friburg era la seu de la nova diòcesi catòlica de Lausana, Ginebra i Friburg.

Amadeu fou canonitzat en temps desconegut; en 1701 la Congregació de Ritus permeté recitar-ne l'ofici als cistercencs i el culte fou confirmat per Climent XI en 1710.

Notes[modifica]

  1. Mort el 1150, serà beatificat com a beat Amadeu de Clermont el Vell.
  2. Més tard beatificat.

Enllaços externs[modifica]