Aminata Dramane Traoré

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAminata Dramane Traoré
Aminata Dramane Traoré (44441817555).jpg
Biografia
Naixement 1947 (71/72 anys)
Bamako
Formació Universitat de Caen
Activitat
Ocupació Política, escriptora i cantant
Instrument Veu

IMDB: nm2936742 Allocine: 438410 Allmovie: p477591
Modifica les dades a Wikidata

Aminata Dramane Traoré (Bamako, 1947) és una política, escriptora i activista antiglobalització i pel dret de les dones, maliana, exministra de Cultura i excandidata a la Presidència de Mali.[1][2]

Biografia[modifica]

Nascuda el 1947 a la capital de Mali, en una modesta família de dotze fills, Traoré va estudiar a l'escola Maginot i va continuar la seva educació a la Universitat de Caen, a França. Té un doctorat en Psicologia social i un grau en Psicopatologia. Com a científica social, va impartir docència a l'Institut d'etnosociologia de la Universitat d'Abidjan, a Costa d'Ivori, i va treballar per a diverses organitzacions, tant d'àmbit nacional com internacional.[3]

Fou nomenada ministra de Cultura i Turisme de Mali sota el govern d'Alpha Oumar Konaré, càrrec que exercí entre 1997 i 2000, any en què va dimitir per, segons ella, poder mantenir el seu dret a la llibertat d'expressió. També va treballar com a coordinadora del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament; és coordinadora del Fòrum per un altre Mali,[1] coordinadora adjunta de la Xarxa Internacional per a la Diversitat Cultural;[4] fou responsable de l'organització de la convocatòria a Bamako del Fòrum Social Mundial el 2006,[5] i fou elegida membre de la junta directiva de l'Inter Press Service el juliol de 2005. També és membre del comitè científic de la Fundació IDEAS, un think tank socialista espanyol.[6] Traoré també exerceix com a empresària: és propietària d'un restaurant de luxe i una casa d'hostes per a turistes a Bamako, construïts amb materials locals.[7]

Activisme[modifica]

Pels drets de les dones

Critica que la condició femenina a l'Àfrica estigui directament relacionada amb l'entorn econòmic i social, on les prioritats de les dones són no caure malalta per la manca de recursos per aconseguir medicació, no morir en donar a llum i que els marits tinguin feina, per sobre de l'educació bàsica. Defensa que tiren endavant quan se'ls dona la possibilitat d'anar a escola, però el Banc Mundial va arribar els anys 1980 a trencar l'impuls dels estats que estaven implantant sistemes d'educació per a les nenes.[2]

Compromís altermundista

Militant antiglobalització, és una destacada crítica de les polítiques econòmiques dels estats més desenvolupats,[4] tan a l'Àfrica com a la resta del planeta;[1] s'ha compromès en la lluita contra el liberalisme, al qual considera responsable de mantenir la pobresa a Mali i a l'Àfrica en general. Traoré defensa que els governs africans continuen els preceptes dels països occidentals, que donen lloc als «plans i programes dels banquers internacionals i les grans potències del Nord», porten a la població a la pobresa i generen fenòmens de violència i l'emigració cap a Europa entre la població més jove; demana als líders africans que reaccionin enfront del neocolonialisme.[8]

Traoré es va posicionar a favor del president de Zimbabwe Robert Mugabe en la gestió del país, tenint en compte que del que se l'acusava (col·lapse de l'economia, no-respecte dels drets humans, empobriment de la població) seria en gran part causa de les polítiques i l'incompliment en establir les mesures pertinents pel canvi de l'antiga potència colonial, el Regne Unit.[9] També va defensar Ahmed Sékou Touré, el president de Guinea, adduint que la mala reputació i els intents d'exterminar els fulbes de Fouta-Djalon sorgien per la propaganda i la desinformació.[10]

Obra[modifica]

El 1999, va publicar L'étau. L'Afrique dans un monde sans frontières (Actes Sud), un assaig que denuncia les polítiques de les institucions de Bretton Woods, el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional, que requereixen l'aplicació dels plans d'ajust estructural que empobrirà l'Àfrica. El 2002, Le Viol de l'Imaginaire (Fayard/Actes Sud), en què denuncia els mecanismes que priven l'Àfrica dels seus recursos naturals, financers i humans. El 2005, Lettre au Président des Français à propos de la Côte d'Ivoire et de l'Afrique en général, en què analitza les crisis africanes en el març francès a la llum de la globalització liberal, i el 2008, L'Afrique humiliée (Fayard), on es critica durament el pensament i discurs racista i neocolonialista de Nicolas Sarkozy a Dakar el juliol de 2007.[11][1] També col·laborà amb Jean-Louis Martinelli en l'obra de teatre Une nuit à la présidence, el 2014.[12]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aminata Dramane Traoré Modifica l'enllaç a Wikidata
Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Aminata Dramane Traoré
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Nja Kwa, Samy «Débattre pour résister». Africultures, 30-04-2003 [Consulta: 25 març 2017].
  2. 2,0 2,1 Umoya (Federació de Comitès de Solidaritat amb l'Àfrica Negra) «Entrevista a Aminata Traoré: Pregúntele al Banco Mundial su parte de responsabilidad en la dirección que ha tomado las condiciones de vida de estas mujeres». Mujeres en Red, 2007 [Consulta: 23 març 2017].
  3. malikounda.com «Traoré Aminata Dramane. Sociologue, Ancienne ministre de la culture du Mali», a Malikounda, 18 d'agost de 2004
  4. 4,0 4,1 «Aminata Traoré». Quién es Quién en África. Casa África. [Consulta: 25 març 2017].
  5. B Touré, «Forum social mondial : Bamako portera la voix de l'Afrique», L'Essor, 28 de desembre 2005
  6. Fundacion IDEAS
  7. «Aminata Dramane Traoré, une révoltée altermondialiste», a OECD, Perspectives Ouest-africaines Les ressources pour le développement, OECD Publishing, 2009, p. 97
  8. essor.gov.ml «Mondialisation : plaidoyer pour une mobilisation des pays du sud », L'Essor, 7 de gener de 2002
  9. Aminata Dramane Traoré, «Le torrent de boue dont on couvre Robert Mugabé depuis de longs mois a quelque chose de nauséabond et de suspect. J'en souffre», Le Guido, 23 de desembre de 2008
  10. A una entrevista a Kunskapskanalen, SVT, gener 2006
  11. «Discours de N. Sarkozy»
  12. Une nuit à la présidence