Ampicil·lina
 | |
| Malaltia objecte | infecció per Escherichia coli, actinomicosi, infecció urinària, gonorrea, meningitis bacteriana, infecció del tracte respiratori superior, shigel·losi, listeriosi, infecció pneumocòccica, endocarditis infecciosa, infecció bacteriana per gramnegatius i infecció per estafilococs  |
|---|---|
| Dades clíniques | |
| Grup farmacològic | penicil·lina |
| Codi ATC | J01CA01 i S01AA19 |
| Dades químiques i físiques | |
| Fórmula | C16H19N3O4S |
| Massa molecular | 349,11 Da |
| Identificadors | |
| Número CAS | 69-53-4 |
| PubChem (SID) | 6249 |
| IUPHAR/BPS | 10896 |
| DrugBank | 00415 |
| ChemSpider | 6013 |
| UNII | 7C782967RD |
| KEGG | D00204 |
| ChEBI | 28971 |
| ChEMBL | CHEMBL174 |
| PDB ligand ID | AIC |
| AEPQ | 100.000.645 |
L'ampicil·lina és un antibiòtic β-lactàmic que ha estat extensament utilitzat per tractar infeccions bacterianes des de l'any 1961.[1][2]
Com tots els antibiòtics β-lactàmics, l'ampicil·lina és capaç de penetrar bacteris gram positius i alguns gram negatius i anaerobis. Inhibeix la síntesi de la paret cel·lular del bacteri en les seves últimes dues etapes (3 i 4), unint-se a les PBP (proteïnes fixadores de penicil·lines), el que porta a la destrucció de la paret i lisis cel·lular. És un dels antibiòtics més comuns utilitzats en el mercat.[3][4]
Referències[modifica]
- ↑ «Ampicil·lina». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Analogue-based Drug Discovery (en anglès). John Wiley & Sons, 2006, p. 490. ISBN 9783527607495.
- ↑ «Ampicillin». The American Society of Health-System Pharmacists. Arxivat de l'original el 12 July 2015. [Consulta: 1r agost 2015].
- ↑ World Health Organization model list of essential medicines: 21st list 2019. Geneva: World Health Organization, 2019. WHO/MVP/EMP/IAU/2019.06. License: CC BY-NC-SA 3.0 IGO.
Vegeu també[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ampicil·lina |