Amrita Pritam

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAmrita Pritam
Amrita Pritam (1919 – 2005) , in 1948.jpg
 Membre del Rajya Sabha 

Dades biogràfiques
Naixement 31 d'agost de 1919
Gujranwala
Mort 31 d'octubre de 2005 (86 anys)
Delhi
Activitat professional
Ocupació Política, autobiògrafa, poeta i escriptora
Obra
Obres destacades Pinjar
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata
Amrita Pritam.

Amrita Pritam (31 d'agost de 1919 – 3 d'octubre de 2005) (en panjabi: ਅਮ੍ਰਿਤਾ ਪ੍ਰੀਤਮ) (transliterat: amritā prītam) (en hindi: अमृता प्रीतम, transliterat: amr̥itā prītam) va ser una escriptora índia que és considerada com la primera dona important de la literatura en llengua panjabi. Amb la separació de l'Índia després de l'època colonial britànica, es va instal·lar en la República de l'Índia en 1947.

Primers anys[modifica | modifica el codi]

Amrita va néixer a Gujranwala, província de Panyab (avui Pakistan), i fou filla única d'un pracharak,un predicador sikh.[1]

La seva mare va morir quan tenia 11 anys, i el seu pare i ella es van instal·lar a Lahore. Amrita va convinar els estudis amb les responsabilitats d'un adult, va començar a escriure i a publicar, i amb l'edat de 16 anys, es va casar amb un editor.

Cisma de l'Índia[modifica | modifica el codi]

Prop d'un milió de musulmans, hinduistes, i sikhs, van morir en els alderulls que van tenir lloc després de la partició de l'Índia en 1947. Amrita Pritam va marxar a Nova Delhi, a on va començar a escriure en hindi, en comptes d'en la seva llengua panyabí occidental.

Amrita Pritam va treballar fins a 1961 per All Índia Radio. Després del seu divorci en 1960, la seva obra va ser de caràcter feminista. Algunes de les seves obres s'han traduït a diverses llengües des del panyabí occidental i el urdú, incloent obres autobiogràfiques com a Rosa negra i Segell fiscal (Raseedi Tikkat en panjabi).

El seu primer llibre que fou portat al cinema va ser Daaku (Dacoit, 1976), per Basu Bhattacharya.[2] Amb la seva novel·la Pinjar (L'esquelet, 1970) Chandra Prakash Dwivedi, va guanyar un premi Filmare a la millor direcció artística. Amrit va ser editora de "Nagmani", una revista literària mensual en panjabi que va dirigir al costat d'Imroz durant 33 anys; encara que després de la divisió, Amrita va escriure prolíficament també en hindi.[3][4] Més endavant, va fixar la seva atenció cap a Osho, i va escriure les introduccions d'alguns dels seus llibres, incloent Ek Onkar Satnam, i també va començar a escriure sobre temes d'espiritualitat i de somnis, produint obres com Kaal Chetna (Temps de Consciència) i Agyat Ca Nimantran (La trucada del desconegut).[5][6] També havia publicat autobiografies, titulades, Kala Gulab (Rosa Negra) (1968), Rasidi Tiquet (El Timbre Fiscal) (1976), i Aksharon kay Saayee (Les Ombres de les Paraules).[7][8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Kushwant Singh, "Amrita Pritam: Queen of Punjabi Literature", The Sikh Times (The Tribune, Nov. 12, 2005 )
  2. Jeevan Prakash Sharma, "Amrita Pritam's Novel to Be Rendered on Film", The Hindustan Times (Aug. 27, 2002)
  3. Amrita Pritam, La Rosa Negra por Vijay Kumar Sunwani, Language In India, Volumen 5 : 12 de diciembre de 2005.
  4. Libros de Amrita Pritam
  5. Un tributo para Amrita Pritam por los amantes de Osho Sw. Chaitanya Keerti, sannyasworld.com.
  6. Visiones de Divinidad - Amrita Pritam Life Positive, abril de 1996.
  7. Amrita Pritam Women Writing in India: 600 B.C. to the Present, por Susie J. Tharu, Ke Lalita, publicado por Feminist Press, 1991.
  8. Biografía de Amrita Pritam Chowk, 15 de mayo de 2005.