Vés al contingut

André Mazet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAndré Mazet

Gravat d'època que representa André Mazet atenent els malalts de febre groga de Barcelona durant l'epidèmia de 1821. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 desembre 1793 Modifica el valor a Wikidata
Grenoble (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 octubre 1821 Modifica el valor a Wikidata (27 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortfebre groga Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómetge, cirurgià Modifica el valor a Wikidata

André Mazet (Grenoble, 23 de desembre de 1793Barcelona, 22 d'octubre de 1821) va ser un metge i cirurgià francès, que es va distingir per la seva activitat durant les epidèmies de febre groga d'Andalusia (1819) i Barcelona (1821) i la de tifus de l'Oise (1820).

Biografia

[modifica]

Nascut a Grenoble el 23 de desembre de 1793, fill de l'amo d'un restaurant,[1] la seva infància la va viure a la seva localitat natal marcada per la Revolució Francesa.[2] Hi va estudiar a una escola preparatòria de medicina i després va marxar a estudiar a la facultat de medicina de la Universitat de París. Després de la derrota de Leipzig (1813) va entrar a l'exèrcit, on va servir com a cirurgià militar a l'11è regiment de línia, que va participar en diverses campanyes davant l'amenaça de les tropes d'Àustria.[3]

El 1819 va tornar a París, el 3 de juliol es va examinar de la seva tesi i va obtenir el grau de doctor en medicina.[4][1] El mateix any, el ministre de l'interior el va enviar juntament amb el doctor Étienne Pariset, a Andalusia,[5] on s'havia desencadenat una epidèmia de febre groga, per tal d'investigar la malatia i les mesures que s'havien de prendre per combatre-la. Ambdós van arribar a Cadis el 2 de desembre, i després van anar a altres ciutats com Jérez de la Frontera o Sevilla.[6] Mazet i Pariset es van dedicar a relatar els fets, personatges i incidents succeïts en aquestes ciutats, a més de descriure la prescripció i efectivitat dels remeis i medicaments que utilitzava. Bona part del fulletó que va escriure el va dedicar a establir la història dels fets i del contagi de la malaltia.[7]

Quan van tornar, Mazet i Pariset van publicar un informe Observations sur la Fièvre Jaune, faites à Cadix,[5] una obra que va rebre un gran reconeixement de les acadèmies i del govern francès.[8] A més, també va escriure algun article a la revista Journal Complémentaire du Dictionnaire des sciences médicales.[9] Poc després, va ser nomenat metge adjunt de l'establiment de caritat del carrer Mazarine de París,[5] però ben aviat va ser enviat a col·laborar en l'epidèmia de tifus de 1820 al departament de l'Oise, arran de la qual va escriure Recherches sur le Typhus,[10] i el 1821 va anar en una missió mèdica a Barcelona, on havia hagut un brot de febre groga, amb altres metges francesos.[11] El 9 d'octubre van arribar a la capital catalana, on van ser molt ben rebuts.[12] Mazet, que es va distingir en el combat de l'epidèmia a Barcelona, va acabar sent víctima de la malaltia i va morir el 22 d'octubre de 1821.[13]

A París té dedicat un carrer, al barri de la Monnaie. La denominació actual data del 14 de gener de 1994, tot i que des de 1867 es deia carrer Mazet.[14]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Mahul, 1822, p. 251.
  2. Galloix, 1860, p. 24.
  3. Galloix, 1860, p. 25.
  4. Galloix, 1860, p. 26.
  5. 5,0 5,1 5,2 Mahul, 1822, p. 252.
  6. Galloix, 1860, p. 27-28.
  7. Galloix, 1860, p. 29.
  8. Galloix, 1860, p. 30.
  9. Mahul, 1822, p. 253.
  10. Galloix, 1860, p. 30-31.
  11. Galloix, 1860, p. 32-33.
  12. Galloix, 1860, p. 34-35.
  13. Galloix, 1860, p. 37.
  14. «rue André Mazet» (en francès). Ajuntament de París. [Consulta: 3 abril 2020].

Bibliografia

[modifica]
  • Galloix, Jean «Biographie d'André Mazet». Bulletin de la Societé de Statistique des Sciences Naturelles et des Arts Industriels du Département de L'Isère [Grenoble], Sèrie 1, Tom 4, 1860, pàg. 23-39.
  • Mahul, Alphonse «Mazet, André». Annuaire Nécrologique, any II, 1822, pàg. 251-253.

Enllaços externs

[modifica]
  • «La ciutat d'en Nyoca: la Barcelona confinada de fa 200 anys», a historiesdebcn.com. (27/04/2020).