Andrea da Barberino

De Viquipèdia
Infotaula de personaAndrea da Barberino
Biografia
Naixementc. 1370 Modifica el valor a Wikidata
Barberino Val d'Elsa (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 agost 1431 ↔ 1433 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (60/61 anys)
Activitat
Ocupacióescriptor, poeta Modifica el valor a Wikidata

Andrea Mangiabotti,[1] conegut pel seudónim Andrea da Barberino, pel seu lloc d'origen, (c. 1370, Barberino Val d'Elsa, Toscana - c. 1431, Florència, Toscana) fou un joglar,[2] mestre de cant,[1] escriptor i traductor d'Itàlia. Fou un dels qui va introduir i traduir les llegendes del cicle carolingi[3] a la llengua italiana i al territori italià.[2] A les seues adaptacions introduïa material inventat.[4]

La seua família, els Mangiabotti, és de Barberino Val d'Elsa, així i tot no se sap si ell nasqué allí.[1] Morí sense fills.[5]

Les seues adaptacions són:

  • Guerin Meschino, obra que tingué gran èxit. Se'n conserven 13 manuscrits i diverses edicions antigues, de les quals 11 incunables. Fou també traduït en els segles XVI-XVI al francès i a l'espanyol (edició moderna de Mario Cursietti, de 2005)
  • Storia di Ugone dí Alvernia, versió en prosa a partir d'una cançó de gesta franco-italiana Huon d'Auvergne
  • Storia di Aiolfo del Barbicone, adaptació de la cançó de gesta Aiol; la Storia està escrita en el tombant de segle i conservada en vuit manuscrits i tres edicions del segle XVI
  • Discesa di Guerino all'Inferno (publicada el 1882)[6]
  • I Reali di Francia, històries de la casa reial de França, a partir de matèria de cançons de gesta, recull la tradició de Beuve de Hantone. Escrita en el tombant de segle, es conserva en diversos manuscrits i molts impresos antics, dels quals dos incunables (edició moderna d'Aurelio Roncaglia de 1967)[2]
  • L'Aspramonte, a partir de la cançó de gesta Aspremont; es cpnserva en dos manuscrits
  • Storie Narbonesi, escrita vers 1410 i conservada en tres manuscrits. És una extensa compilació en vuit llibres on refon diverses cançons de gesta del cicle de Guillem; la primera part és una versió en prosa i en italià de Les Narbonnais.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Casciano, Simona. «MANGIABOTTI, Andrea». Dizionario Biografico. Treccani. [Consulta: 26 març 2017].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Andrea da Barberino». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Salvat Editores. «Andrea da Barberino». A: La Enciclopedia: 1: a-aouita. Madrid: MDS Books/Mediasat, 2003, p. 670. ISBN 84-345-7465-9. 
  4. «Andrea da Barberino». Encyclopædia Britannica, 2013. [Consulta: 26 març 2017].
  5. Allaire, Gloria. «Andrea da Barberino». The Literary Encyclopedia. [Consulta: 26 març 2017].
  6. Dolci, Giulio. «ANDREA da Barberino». Enciclopedia Italiana. Treccani. [Consulta: 26 març 2017].

Bibliografia[modifica]

  • Françoise Fery-Hue, "Andrea da Barberino" a Dictionnaire des lettres françaises: le Moyen Âge, éd. Geneviève Hasenohr i Michel Zink, Paris, Fayard (La Pochothèque), 1994, p. 62-63

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Andrea da Barberino